En l'anterior post parlava d'història arran de la lectura d'un clàssic d'André Gide.
Potser, si els polítics europeus sabessin llegir podrien llegir aquest o molts altres llibres que els serien de gran ajut per a entendre que, una bona part del benestar que avui tenim a Europa, es deu gràcies al espoli i robatori que, durant segles hem fet al continent Africà.
I dic hem perquè nosaltres, els Catalans, també hi tenim la nostre part de culpa, hi ha unes quantes famílies Catalanes que han fet la fortuna amb l'esclavatge i l'espoli del continent Africà, encara que ara, això està ben amagat.
Però el tema d'avui es aquest buit de memòria que tothom té a l'UE i que fa que es miri cap un altre costat mentre dia rere dia, moren desenes, centenars de persones que, segons el criteri Europeu, no deuen ser persones, només Africans.
Diuen que no hi ha recursos i es que salvar Africans tampoc deu ser rendible perquè si que hi ha pressupost per produir enginys que maten persones, se'n diuen armes, armes que permeten matar als Libis, per exemple, o als Ucraïnesos, Siris, Iemenís, Kurds per esmentar els més propers, aquí si que hi ha pressupost.
El que la gent no hauria d'ignorar que, més tard o més d'hora, pagarem per el que ara ignorem o menyspreem. EI es el millor exemple de lo car que pot ser ignorar avui un problema.
Ara tot son plors quan els d'EI fan un de tants aten tats, però ells només son instruments de la gana, la desesperança, l'oblit, el menyspreu, la misèria en la que aquells han crescut. Qui son els culpables, segurament uns de semblants als qui avui tornen a caure en el mateix error.
"Quien siembra vientos, recoge tempestades"
De moment jo prefereixo no ser Europeu, em conformo sent Català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada