"la fidelitat d'un gos no exigeix res, cap deure. El seu amor es contenta amb un os.¿Els gossos? Els fem dormir fora, els parlem de qualsevol manera, els cridem els alimentem amb restes i de tant en tant, pam!, un cop de peu. El que se'ls dona amb cops ho tornen amb baba. I entenc perquè els homes han fet del gos el seu millor amic; es una pobre bestia, la submissió del qual no cal ser pagada. Una criatura que es correspon perfectament amb el que l'home es capaç de donar" (Sylvain Tesson, la vida simple).
Ben mirat, aquesta crua descripció té, en si mateixa molta veritat. El gos es, de fet, massa bo per els homes, i per això l'home s'aprofita d'ell i el "deixa" ser encara avui al seu costat.
Els altres animals, els que anomenem salvatges, no van ser tan bons amics i avui ja no existeixen....
Qui escriu això te una gossa, la Fibi, una labrador de 9 anys.
Mai, per molts anys que passin, podré agrair a la Fibi tot el que ella ha dut a la família i sobretot a mi que només puc retre un petit homenatge al gos, aquest animal tant bo, tant fidel i que nosaltres, les persones no ens mereixem.
Dieu, els qui no teniu gos, que embruten els carrers amb els seus pixats i cagarades. Es clar, on voleu que ho facin, que voleu que en facin, que s'ho mengin? ells no duen bosses per recollir les cagarades, som nosaltres, les persones amb qui conviuen, que podem ser o no uns maleducats. Però no he vist mai que ningú digui res a ningú per tirar una cigarreta a terra, o un tros de paper, o un xiclet, oi? però es clar, com el gos no es pot defendre, ell sempre es culpable, nosaltres, les persones no.
Dieu que els gossos embruten les aigües del mar i les platges i per això hi son prohibits.
D'entrada m'agradaria veure com un gos o mil, poden embrutar les aigües del mar però bé.
I les persones, per què cada dia brigades d'homes han de netejar amb màquines les platges, per culpa dels gossos o de les persones!!!
Dieu que no poden entrar als restaurants, quan als països civilitzats o cultes si que poden, per què? no ho sé pas. Es tiren rots, potser, criden? fumen?, més aviat son les persones qui fan aquestes coses.
No poden anar sense corretja per els carrers per si de cas, quin cas? que mosseguin? per no "molestar" als qui no en tenen?
Tenim el morro molt fi les persones i jutgem molt ràpid als qui no es poden defensar però som molt tolerants amb nosaltres mateixos.
Els compren de cadell i els deixen tirats a les carreteres quan fan nosa, els ensinistren per atacar i fer mal i quan ho fan els sacrifiquem per violents, els fan servir per caçar i quan son vells els maten a garrotades, els fan servir per entretenir els seus plaers, curses de gossos, lluites de gossos, el que sigui i després els maten o abandonen.
Quin munt d'exemplaritat el que l'home es capaç de demostrar davant del gos.
Fins i tot em descobert que un gos pot ajudar i conviure sense protestar amb un invident, per què? perquè així no ho hagi de fer una persona....
Un gos pot ajudar a guarir malalts mentals i estimular gent gran i mai no demanarà res a canvi, només carinyo i un plat de menjar.
Seguiré parlant dels gossos, hi ha molt mes per escriure.
Que passeu bona setmana i si teniu la sort, com jo, de tenir un gos a casa, que tingueu una bona passejada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada