Abans d'ahir el pare d'una bona amiga ens va deixar i tot aquest cap de setmana aquest fet m'ha tingut el cap ocupat.
L'home que ha traspassat va decidir marxar ell. N'estic convençut i cada cop crec mes fermament que algunes persones poden decidir desconnectar. Aquest fet m'ha trasbalsat.
No puc evitar pensar que un pot triar abandonar aquest mon quan considera que el seu temps ha arribat a la fi o quan ja no vol patir mes i alliberar se del seu cos.
Diuen que els Indis nord-americans sabien quan el seu moment havia arribat i es separaven del seu grup per deixar se morir. Aquesta manera de traspassar em sembla que no es pas imaginaria ni única en el mon.
Avui les persones viuen molts mes anys i nosaltres no estem preparats per aguantar tants anys, son masses coses, masses malalties que castiguen el nostre físic, el nostre cap. La nostre societat tampoc està preparada per tenir tanta gent gran i no sap que fer ne. Finalment les famílies tampoc saben tractar la gent gran com es mereixen.
Els canvis de la nostre societat son masses i massa importants en tots els àmbits i aquest es el mes important de tots però aquesta societat ni tan sols ha començat a tractar aquest tema perquè la gent gran fa mes nosa que servei. Només si es font de negoci la gent gran té un sentit.....
Jo que ja he creuat aquesta línia invisible que separa la gent gran dels que encara no ho son començo a pensar on deu ser aquest interruptor que alguns han pogut trobar i no es que vulgui marxar però em donaria molta pau d'esperit saber que soc jo el qui decideix quan i com sense dolor i sobretot sense causar cap dolor als meus.
Bona setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada