Negar
el que va succeir a Armènia a mans dels Turcs a finals del segle XIX i
primers del segle XX es senzillament una gran hipocresia i una manca
d'humanitat.
Tot
i això han fet falta 100 anys, cent, perquè el parlament Alemany ho
hagi reconegut, això si, sense la presència de la Sra. Merkel per no
"ofendre" al Sr. Erdogan.
Si
llegiu "el libro de los susurros" de Varujan Vosganian, Pre Textos, i
només deu ser un de tants, descobrireu la misèria humana i com es pot
deixar morir tot un poble sense que la resta del mon no obri boca.
Els
Turcs d'avui no son pas culpables del que els seus progenitors hagin
pogut fer fa 100 anys, sempre i quan tinguin la honradesa de reconèixer
que allò va passar. Son culpables si no accepten una veritat flagrant.
Els Armenis d'avui mereixen aquest reconeixement tardà.
No
tinc ni idea de quants països encara no ho han reconegut i entenc menys
encara que siguin tan poc humans com per defugir destapar un dels
pitjors períodes registrats el segle XX.
Els
Armenis, com tants altres pobles exterminats o quasi exterminats, han
tingut la mala sort de no ser rics, no tenir "protectors", i fer més
nosa que servei per algun poderós.
Diuen
que la història la escriuen els guanyadors i per això fan falta anys i
homes i dones valents/tes, que, poc a poc, aconsegueixen recuperar la
memòria històrica.
A
tots els continents hi ha, o millor dit, hi ha hagut pobles que han
patit el mateix que els Armenis o fins i tot han desaparegut del tot.
La llista es llarga i jo no els conec pas tots.
Només sé que, com a Català, m'identifico amb els pobles que han patit o pateixen algun tipus de repressió.
Llarga vida al poble Armeni!!
Bona setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada