Aquest cap de setmana ha començat la Eurocopa i el mateix dia han començat les baralles entre aficionats Anglesos i Russos. Resultat un home en estat crític i no se quants ferits i detinguts. No els ha fet falta ni tan sols jugar el partit, senzillament s'han vist i s'han esbatussat.
Al barri de Gràcia, amb el tema de la ocupació del local, hi ha hagut, durant uns quants dies, esbatussada general.
Dia si, dia també hi ha un maltractament o un assassinat per violència de gènere (tal i com es diu ara).
I avui, als EEUU, un home ha matat unes cinquanta persones abans de morir ell mateix.
Que ens passa que ni tan sols necessitem un motiu per atacar, violentar, fer mal.
No cal anar gaire lluny, senzillament quan condueixes, t'adones que si crides l'atenció a qualsevol que faci una infracció, que la fa expressament, segurament et guanyes un crit, un insult o una agressió verbal. A mi m'ha passat.
Això es conseqüència de la banalització de la violència que veiem constantment a la televisió? als jocs d'ordinador?
Som genèticament violents? o es que hem perdut valors i vincles entre persones i dins la societat? No serà que la manca de comunicació real i física, el contacte i la interacció entre persones, la introspecció afavoreix aquestes reaccions violentes.
O es que mai no hem deixat de ser violents.
La història de la humanitat es medeix per la seva violència que mai no ha mancat.
Sap greu veure que la societat es radicalitza i mentre uns tendeixen a buscar la pau i la concòrdia, altres, potser menys però si més notoris, es dediquen a fer mal. Sobretot es curiós fer notar que aquests violents necessiten el grup per que solen ser covards i el grup els dona cobertura. Es tapen la cara perquè son covards i son covards perquè la seva violència es la seva impotència.
Tant de bo que la societat s'adoni que per aquest camí no es va ennloc.
Bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada