dissabte, 12 de novembre del 2016

Trump, Donald president dels EEUU

Com que ja no es cap novetat parlar de Trump i companyía, ara es la meva.
Em sembla que ja es deu haver dit tot però falto jo i aquí estic.
M'ha agradat veure com tots els mitjans han fet i dit el mateix: primer preveure la derrota de Trump, després espantar se per la seva victòria, després acusar als estudis d'opinió per les seves prediccions errònies, no pas acceptar que ells s'hagin equivocat, després descobrir que la Clinton era molt pitjor que en Trump als ulls dels Nord Americans, finalment canviar de costat i començar a veure que el mon segueix encara que en Trump sigui el nou president.
No seré pas jo qui defensi aquest individu, ni molt menys, de fet em provoca rebutg però el mateix que em provoquen Rajoy, Duterte, Putin, Kim Jong-Un i tots aquells que son dictadors o els qui tenen per costum treballar per la discòrdia, l'enfrontament, la discriminació i el seu lucre personal per davant dels seus ciutadans.
Tot is això hi ha un fet innegable, Trump, com Rajoy, com Duterte han estat votats per els seus majoritàriament, i això no s'ha d'oblidar.
La democràcia serveix per triar a qui tu vols però també serveix, quan no hi ha res millor, per dir a qui no vols. 
Els Nord Americans, d'entrada, no son només els que veiem a Nova York o Los Angeles o Chicago. Hauríeu de viatjar per aquell fantàstic país i descobriríeu que hi ha molta gent que ho passa molt i molt malament darrera aquesta façana. A Wall street potser s'hi guanyen molts diners però mireu quanta gent de més de 70 anys encara estan treballant com a taxista, als restaurants, serveis de neteja i no tenen ni jubilació, ni pensió, ni serveis mèdics.
Els EEUU son un gran país però pateixen greus diferències i això, tenen clar que la Clinton no els ho arreglarà pas. Potser en Trump tampoc però ell representa trencar amb el que ja no volen.
Llàstima que els Espanyols hagin preferit seguir amb lo dolent.
Potser ens hauríem de mirar més el nostre melic abans de criticar als altres.
Dit això sembla que per tot el mon hi ha tendència a polítics amb la boca molt grossa i de promesa fàcil, i es que dels altres no se'n veuen pas per enlloc.