No se m'acut un altre manera per entendre les fotografies de la soldada israeliana amb els presos palestins.
Per a mi no te res a veure en l'origen del soldat ni el pres. Em temo que no es mes que el reflex d'una realitat que poques vegades ens arriba perquè ja s'encarreguen prou d'amagar aquest tipus de comportament.
Això ja va passar fa uns anys amb soldats americans i presos iraquians i també varen provocar un cert rebombori.
Elements comuns: els soldats son joves i no creuen estar fent res de dolent. Els han ensenyat a fer front a l'enemic sigui el que sigui i l'enemic es nomes això, l'enemic, no son persones tal i com les entenem la resta de mortals.
Aquests soldats son ments simples que no es paren a analitzar el rere fons de les seves accions. Algú els ha privat de certa capacitat de raonar o de sentir, ells han d'actuar i obeir i prou.
No oblidem que aquestes persones estan tirant trets i lluitant per matar i no ser morts mentre a poques hores de vol d'on estem nosaltres prenent el sol i passant les vacances.
No te que ser fàcil per aquests nois i noies (noms son això) despertar en un front de guerra i després poder estar en una ciutat que ignora aquesta guerra l'endemà.
Dubto que la majoria de nosaltres fossim capaços de digerir ho.
No justifico ni justificaré mai aquelles fotos.
Nomes intento trobar un sentit en la violència continguda en aquesta foto.
O es que no hi ha sentit i lo irracional es converteix en habitual i finalment en racional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada