Mingalarbar!, Bon día en Birmá.
Es el primer que s'aprèn quan arribes a aquest país ignorat del mon, tal i com ho ha estat sempre, quan es deia Birmània, després Burma per culpa dels Anglesos i ara Myanmar per culpa dels militars al poder.
Però ells segueixen sent Birmans i així s'anomenen a si mateixos. De fet les dues ètnies majoritàries son els Birmans que donen al País, els Shan que donen nom a Siam, la actual Tailàndia i després moltes altres minoritàries com els Karen, encara avui perseguits per els militars, o els Chin, difícils de visitar, que viuen en condicions semi salvatges.
La capital era Rangún, després anomenada Yangon per els militars i ara traslladada a Naypyidaw des de el 2005 (fet que succeí així, com qui s'aixeca el matí i diu que es canvia de traje).
Es una dictadura militar, cosa que a mi em sona remot però familiar. Dictadura de las que son avalades per alguna gran potència, en aquest cas Xina i tolerada per l'Índia, amb dos casos per raons econòmiques i Singapur fa de Suïssa, on els militars i guarden els seus "emoluments" (diuen que un ministre i te aprox. 6.000 milions de dòlars....)
I es que Birmània ( no li vull dir Myanmar senzillament perquè ho varen imposar els militars) es un país de contrastos. Segurament tenen un dels pitjors i mes corruptes governs del mon, però son un país riquíssim en matèries primeres, gas, electricitat, teca, pedres precioses, sense comptar amb un patrimoni artístic insuperable.
Els militars venen l'electricitat i el gas a Xina mentre el país te talls de subministrament quasi be diaris.
Las carreteres del país recorden les Espanyoles als seixanta... però voltar per aquell país es un privilegi per als qui agrada l'historia i l'art.
I, sobretot, la gent es la que sosté aquest país a pesar de tot i tot el món, no tenen gaire be res però son generosos i sempre et somriuen, com si fossin nens.
Abans d'anar hi em varen dir que com era possible que anés a un país que manté empresonada a la seva premi Nobel de la pau, la "senyora" com l'anomenen allà per por a la repressió. Que els feia el joc. De fet resulta que els EEUU i la UE tenen "castigat" al país però no hi fan res per evitar ho, nomes els hi posen multes o mes impostos a qui operi amb ells (gran eficàcia), així que no era cosa bona que hi anés.
La veritat es que, un cop allà, tinc molt clara la resposta, igual que els molts Catalans i altres Espanyols que hi he trobat, anar hi es el millor per ajudar a sortir d'aquesta dictadura, obrir els ulls a un poble massa acostumat a anar amb el cap cot.
Si no Espanya encara seria una dictadura o una democràcia orgànica, com es deia llavors.
Ja us en parlaré amb mes detall, nomes un petit apunt, Birmània es com la joia de la corona del sud est asiàtic.
Bagan es suposo el màxim exponent i la foto n'és un petit exemple, mes de 2000 pagodas en una extensió infinita.
seguirà....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada