Indignats 3 /Sr Roca Junyent

Sempre que el Sr. Roca i Junyent escriu a La Vanguardia el llegeixo i el que escriu sol merèixer tot el meu respecte i dins aquest respecte aquest cop, quan ell ha parlat dels indignats (21/6) crec que el seu perfil polític l'ha influït negativament.

En el seu escrit Ell es pregunta: "qui té la sobirania ara si no son els ciutadans per la via del seu vot lliure, secret, igual i directe?". 

Bé Sr. Roca, jo crec que precisament es d'això del que es parla d'una banda i es defuig de l'altre. Em considero una persona plenament demòcrata i al mateix temps conscient de que els polítics que estan successivament al poder han creat un entramat de lleis que impedeixen que jo, com a ciutadà, pugui votar en plena llibertat.

Siguem clars, jo no puc votar a una persona o millor dit no puc votar a qui jo vulgui. Jo podria votar a una persona d'una llista però el meu vot va directa e indivisiblement a tots els qui siguin en aquella llista, encara que a mi no m'agradin!!! això no es democràcia, això es fer un us restringit i partidista de la democràcia. Per què jo no puc votar a un senyor/a d'una llista i un altre d'un altre? per què el vot a Barcelona te un pes diferent que el vot d'un altre català al Pirineu, per exemple? això en diu la llei d'hondt, jo tampoc ho he triat.

Per què son els mateixos polítics i no els ciutadans qui regulen el sistema electoral i ho fan única i exclusivament en funció dels seus interessos, per què Catalunya no te llei electoral pròpia?? No son masses preguntes sense resposta?? doncs es només el primer punt.

Sr. Roca, digui'm si us plau on podem, els ciutadans, fixar les condicions de retribució dels parlamentaris, on podem protestar quan no hi estem d'acord, on podem introduir modificacions, espero que no em dirà que ho puc fer quan votem perquè no seria cert, mai cap partit ha permès que es plantegi.

Estic d'acord amb el Sr. Roca quan diu que el silenci preocupat no arregla res i la indignació sorollosa tampoc, però com a mínim obliga a reaccionar tota la societat i prendre partit, això ha despertat la consciència de molts adormits.

Ara toca als polítics posar se al davant i donar l'exemple si volen que nosaltres els seguim.

Comencem per un principi ètic, que renunciïn a pensions diferents de les que tinguin la resta dels ciutadans, que renunciïn als privilegis que s'han auto atorgat els darrers 30 anys i posem nos tots a treballar en igualtat de condicions.

Jo ja ho estic fent tot i que mai no surto al diari.

 

Gratuitat???

Quan parlem de l'estat del benestar hi ha molta gent que parla de gratuïtat dels serveis, els serveis mèdics, l'ensenyament, els ordinadors, la universitat, els diaris, la música, el cine, i així podríem seguir una bona estona.

Jo potser estic equivocat però parteixo del principi que allò que es gratuït no te valor. Fixeu vos sinó en les promocions que fan els diaris, si et regalen el que sigui la gent no ho segueix, quan demanen un pagament, encara que sigui petit llavors es crea un interès. 

Fes que els medicaments siguin gratuïts i la gent no valorarà el cost del producte, senzillament exigirà que el producte estigui al seu abast independentment del seu cost!!!.

Fem que el medicament tingui un cost per el pacient, per exemple un 10% proporcional al valor del producte i veureu com la gent no acumularà producte innecessari a casa.

La universitat, gratuïta?, si ho es vol dir que algú que no hi pot anar ha de pagar perquè un altre hi vagi?, no em sembla just. Es clar que ningú que vulgui anar hi no ha de deixar d'anar per una qüestió econòmica però no es pot donar un servei de nivell sinò es valora el servei donat i si, a mes, l'estudiant no rendibilitza els seus estudis perquè hem de pagar li sistemàticament la seva matrícula. NO senyor, que cadascú pagui una part del que costa i si no es prou bo que pagui mes.

Els diaris, ara tothom pot trobar un diari gratuït a qualsevol boca de metro. Fixeu vos quin valor li dona la gent que el recull, cap. En canvi no li donis i s'emprenyarà i es que la gent s'acostuma a la gratuïtat com a norma de conducta.

Qui es el culpable, no ho es pas el consumidor sinó qui hagi donat el be gratuïtament el primer cop.

Jo crec que benestar significa accés als serveis però no de qualsevol manera.

L'usuari del servei ha de pagar sempre una part, petita o menys petita, això es com els impostos directes o indirectes. Es normal que qui mes combustible consumeix pagui mes, oi? doncs el mateix per a tothom.

Bona setmana.

indignats 2

El Sr.Duran m'ha ajudat a preparar la segona part del meu escrit sobre els indignats.

No se amb quines paraules ho ha dit però mes o menys ens ha donat a entendre que els polítics estan sota el poder del poder econòmic.

Be, no es cap secret que el poder econòmic es qui realment pren les decisions, el que ja es menys freqüent es que un polític ho reconegui públicament.

Els polítics nomes son titelles davant dels Botin, Fainé, Alierta, Koplowitz, Abelló, González i tots els altres. Els uns deixen que els altres llueixin davant del gran public, mentre per darrera els altres fan els seus negocis nets o bruts.

Curiós, per què ningú no escriu mai sobre el Sr. Fainé, per posar un exemple sobre els seus negocis? Com es possible que aquell home que nomes era un empleat de la Caixa ara sigui accionista principal de Criteria? Com es que cap periodista ha tingut mai interès en conèixer la evolució de la seva carrera. Be Sr. Fainé o el qui voleu que us pugui fer gracia.

Son intocables a tots els efectes, inabastables per nosaltres els  ciutadans normals.

Ells, en tot el mon, totes les economies son qui han fet malbé les finances del mon i nosaltres els qui ho hem de pagar.

Aquesta es la senzilla realitat i per això, gràcies a les xarxes socials, el darrer poder i potser el mes efectiu perquè es anònim, els indignats han pogut, per primera vegada unir forces i plantar cara al poder desconegut però evident.

Els indignats protestem perquè patim, uns mes i uns altres molt mes, però encara no tenim la força de rectificar les lleis i parar segons quines maniobres.

Hem d'aprendre a acorralar els polítics i obligar los a canviar el seu status quo.

Somni d'infantesa? no, crec que no, potser lucidesa prepitopàusica....

seguirem. 

indignats

He estat fora la darrera setmana i no he pogut seguir tant de prop el que va passar al Parlament de Catalunya. Potser ha estat una sort perquè així he hagut d'interpretar el que ha passat a traves dels altres.

Es barregen masses elements a l'hora d'opinar i no estic segur de que ho sàpiga fer en un sol post.

En primer lloc em va sobtar el fet que els polítics haguessin d'arribar al Parlament en helicòpter.

No estem en crisi? no hem d'estalviar i en canvi fem una despesa exorbitant nomes per suplir el que no han estat capaços de fer de manera eficaç? Crec que es el primer cop que el Govern del Sr. Mas l'ha ben cagat i això per posar al capdavant d'interior un home que pot ser qualsevol cosa menys un home capaç de gestionar interior. Fa temps ja vaig citar a Puig com el primer error de Mas, no m'he equivocat.

Helicòpters per fer front a civils??? desproporcionat e ineficaç.

Tot això sense entrar en el motiu de tot plegat, la indignació d'un munt de gent.

Qui son els indignats?, indignats ho som tots els qui no estem en el poder o al capdavant dels bancs i altres empreses tot poderoses.

Ara be indignats no son alguns dels qui jo vaig veure a la plaça Catalunya. Suposo que la "pinta" de la gent no es definitòria però em costa identificar me en persones que senzillament s'estan en un lloc que a mes degraden.

Quan la cosa va començar hi havia tot una munió de gent de tot tipus però ara, em temo que nomes queden els qui res no tenen o res no tenen a perdre.

Els altres son tots els qui protesten o protestem però sense deixar d'avançar per sobreviure.

Si volem fer front als eternament poderosos hem d'actuar amb intel.ligència.

Fixeu vos que ràpid es posen tots d'acord per justificar la violència i la "defensa" de la "seva democràcia".

Nosaltres els votem i ells, fent us d'aquest vot, estableixen les seves normes que perpetuen el seu poder. Ells, a mes, depenen dels diners dels qui estan darrera.

Avui mirava el diari i veia en una foto com, a la primera fila del teatre Grec, hi eren tots els pro homes, ex alcalde, nou alcalde, i altres. Segur que ells no paguen entrada com nosaltres, no fan cua. No es ni mes ni menys que un de tants petits (o grans) privilegis que els polítics tenen, en virtut del càrrec.

El que necessitem es una regeneració de les nostres institucions per evitar la perpetuació d'un sistema obsolet.

Això abans ho feien les revolucions però ara les revolucions no cal fer les amb armes sinó amb informació, denúncies i mobilitzacions de la gent  però actuant amb intel.ligència i sense caure en la provocació dels qui fàcilment desqualificaran als qui intentin desacreditar los.

Mireu al sr. Pujol junior que ràpidament demana frenar els atacs a la democràcia però en canvi demaneu li llistes obertes i veureu com la velocitat es torna oblit.

Llistes obertes, no mes de 8 anys en qualsevol càrrec públic, cap privilegi econòmic ni institucional ni durant ni després del mandat (recordeu al Benach?), senzillament els mateixos que la resta de ciutadans.

Be, per avui ja n'hi ha prou, un altre dia seguirem amb els qui maneguen els diners....

Un dels avantatges de viatjar llargues distàncies es la possibilitat de veure moltes pel.lícules que altrament no veuria. Ahir vaig volar cap els EEUU i al avió vaig trobar una pel.lícula que vull recomanar profundament: des hommes et des dieux

No es cap super producció, es francesa, dirigida per Xavier Beauvois.

Es la història d'un monestir Cistercenc al Atles Africà, basada en uns fets reals ocorreguts al 1993 a Thibirine, Algèria.
No se si els fets son exactament tal i com va passar en realitat però considero la pel.lícula una gran obra.
Destaca una frase de Sartre que cita un dels monjos: "la violència dels homes sol ser màxima quan es per motius religiosos". No se si el text es exacte però es el que hi diu mes o menys.
El conflicte personal d'aquells monjos i la manera que tenen d'encarar el seu present i futur em semblen un acte de gran honradesa personal.
Ni ells ni els musulmans del poble on viuen en harmonia volen ser protagonistes de res però els fets els posaran al bell mig d'un conflicte.
Si teniu l'oportunitat de veure la feu ho i si ho podeu fer en francès millor encara. Dona que pensar, com a mínim a mi.

Sr. Benach

 "QUINA VERGONYA : el Sr Benach que el seu únic mèrit , acadèmic es haver fet de jardiner durant varis anys a la D G. De Transports,( i sobretot ser el pilota d´un altre savi : el Carod Rovira, també del Clan de la Avellana ), va arribar increïblement , al càrrec de President del Parlament Català ¡ ...on va actuar conseqüentment ................( recordeu el episodi del seu  Audi especial de 500000 euros ?)..... ..

Finalment es jubila als 51 anys amb una pensió de 10.000 euros / mes  durant 4 anys . i després de 7.000 euros / mes fins que es mori.

Un altre jardiner com ell, també de DG de Transports , després de treballar 50 anys, es jubilarà als 67 anys,  uns 680 / euros mes,

Benach gaudirà d'una pensió de 78.000 euros

Tindrà també un sou de 104.000 els propers quatre anys

Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons informa el Diari de Girona.

D'acord amb la normativa vigent, Benach té dret a percebre, com la resta d'expresidents, "per un període equivalent a la meitat del temps que ha estat al càrrec, i com a mínim durant una legislatura", una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon al president parlamentari. Després de la rebaixa del 15% aplicada aquest any, el sou anual brut per al president del Parlament és de 130.011,189 euros bruts tot i no tenir cap formació universitària.

Mentrestant els nostres investigadors en camps de medicina i bioquímica han de sortir a l'estranger per deixar de ser mileuristes al nostre país."

Aquest text no es meu, l'he rebut via mail i l'he copiat tal i com m'ha arribat. La font sembla fiable si es el Diari de Girona.
Crec que els comentaris son sobrers, la culpa no es nomes d'ell ja que tot el Parlament hi dona suport i calla, el només es el qui mes vergonya te perquè no te la ètica suficient com per, atès la situació del País, no renuncia al que la resta de Catalans no tenim dret.

Per a mi el mes important es difondre el missatge al màxim i així fer que la cara se'ls caigui de vergonya a tots ells.   

sense tema

Avui em mirava el blog i el primer que veia era la foto del bisbe aquest de Tenerife i, la veritat, no m'agrada deixar aquesta imatge com a inici per la propera setmana.

Tampoc es que tingui un tema específic que tractar però deixar vos masses dies sense escrit sembla que sigui deixar vos abandonats.

Abandonats tot i que no se si l'únic que es queda sol soc jo mateix ja que el tema de la participació no es el fort dels qui llegeixen el meu blog.

De vegades no se quin es el sentit de tot això i cada cop crec mes que el meu blog s'assembla mes a un diari personal.

No tinc definit un tema per aquest blog i nomes se escriure allò que sento en funció dels imputs que em venen de fora.

El que passa es que parlar sempre de polítics m'avorreix i us deu avorrir a vosaltres també. Queixar me i protestar es convenient però tampoc vull fer ne una constant.

El meu mestre blogaire es un planificador nat i ho te tot estructurat i jo, al costat seu semblo un nen entremeliat sense ordre ni concert.

No se escriure però estic aprenent a expressar per escrit el que em bull dins.

Crec que escriure es una teràpia fonamental per poder absorbir el ritme frenètic que ens arrastra.

Estem vivint un període fonamental per tots nosaltres on tot es pot plantejar i replantejar, on res es per sempre i on es pot posar en dubte l'existència de tot i tothom.

Això no vol dir que haguem de trencar amb tot el nostre passat i crec que es la responsabilitat dels qui tenim una certa edat, de poder ensenyar als qui no han tingut la sort de conèixer el que nosaltres si vàrem viure, una part d'aquell passat.

Per els meus fills dir los que, abans, a les platges hi havia barques perquè hi havia pescadors i tu estiraves la tovallola al costat d'una barca que feia pudor de peix era el mes normal del mon, a ells que a les platges lo únic que hi troben son els xiringuitos amb musica a tot volum......

Be, no volia escriure i m'estic enrotllant com una persiana, bona senyal.

Se que estem en un moment complexe perquè el país lluita per sortir d'un estat d'extrema feblesa i crec que es el moment que tots anem en la mateixa direcció, mirant el futur i deixar nos de punyetes.

Apa, que passeu una bona setmana.

el "bisbe" de Tenerife

'Hay menores que desean el abuso e incluso te provocan'

 Un bon amic, tímid ell, que no vol escriure el seu propi blog, m'ha passat un text que no se si es pot qualificar i com fer ho. En primer lloc deixeu me dir que es un escrit del desembre 2007 però crec que no es significativa la data perquè el que diu no ho esborra el temps, senzillament sembla que alguns ho obliden.Llegiu aquest enllaç:<bisbe de canarias>

Us recomano la lectura perquè veieu com un home que s'anomena, home de Déu, i que està sota la jurisdicció de la església Espanyola, es a dir del Rouco Varela, pot, en tota impunitat fer apologia homòfoba sense que ningú, judicatura, fiscalia, qui sigui intervingui.

"el fenómeno de la homosexualidad es algo que perjudica a las personas y a la sociedad". Hoy en día "no es políticamente correcto decir que es una enfermedad, una carencia, una deformación de la naturaleza propia del ser humano. Eso que decía cualquier diccionario de Psiquiatría diez años atrás, hoy no se puede decir".

Nomes son dues "floretes" perquè veieu el tarannà d'alguns representants de l'església de l'estat i per acceptació, d'ella mateixa a l'estat.

Sempre he dit i no me'n amago que soc persona que crec en Déu però que fa anys que m'he apartat de l'església.

Des afortunadament l'església de l'estat i tampoc la Catalana, no gosen o no volen corregir el que la resta de mortals veiem.

Encara avui, quan passo per Sant Ildefons, recordo en LLuis Saumell, una bellíssima persona, a qui ja no veig fa temps.

Ell com altres paguen com a justos per pecadors però el seu silenci disciplinat no els ajuda.

Fins i tot l'església, si ens voles representar, hauria de fer un anàlisi intern, per poder obrir camí cap un futur on tots hi capiguem.

Sinó, a la fi, les esglésies nomes seran monuments gegantins o buits que recordaran on, en un passat llunyà, la gent s'hi arreplegava per resar.