Quan parlem de l'estat del benestar hi ha molta gent que parla de gratuïtat dels serveis, els serveis mèdics, l'ensenyament, els ordinadors, la universitat, els diaris, la música, el cine, i així podríem seguir una bona estona.
Jo potser estic equivocat però parteixo del principi que allò que es gratuït no te valor. Fixeu vos sinó en les promocions que fan els diaris, si et regalen el que sigui la gent no ho segueix, quan demanen un pagament, encara que sigui petit llavors es crea un interès.
Fes que els medicaments siguin gratuïts i la gent no valorarà el cost del producte, senzillament exigirà que el producte estigui al seu abast independentment del seu cost!!!.
Fem que el medicament tingui un cost per el pacient, per exemple un 10% proporcional al valor del producte i veureu com la gent no acumularà producte innecessari a casa.
La universitat, gratuïta?, si ho es vol dir que algú que no hi pot anar ha de pagar perquè un altre hi vagi?, no em sembla just. Es clar que ningú que vulgui anar hi no ha de deixar d'anar per una qüestió econòmica però no es pot donar un servei de nivell sinò es valora el servei donat i si, a mes, l'estudiant no rendibilitza els seus estudis perquè hem de pagar li sistemàticament la seva matrícula. NO senyor, que cadascú pagui una part del que costa i si no es prou bo que pagui mes.
Els diaris, ara tothom pot trobar un diari gratuït a qualsevol boca de metro. Fixeu vos quin valor li dona la gent que el recull, cap. En canvi no li donis i s'emprenyarà i es que la gent s'acostuma a la gratuïtat com a norma de conducta.
Qui es el culpable, no ho es pas el consumidor sinó qui hagi donat el be gratuïtament el primer cop.
Jo crec que benestar significa accés als serveis però no de qualsevol manera.
L'usuari del servei ha de pagar sempre una part, petita o menys petita, això es com els impostos directes o indirectes. Es normal que qui mes combustible consumeix pagui mes, oi? doncs el mateix per a tothom.
Bona setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada