dilluns, 20 de juny del 2011

indignats 2

El Sr.Duran m'ha ajudat a preparar la segona part del meu escrit sobre els indignats.
No se amb quines paraules ho ha dit però mes o menys ens ha donat a entendre que els polítics estan sota el poder del poder econòmic.
Be, no es cap secret que el poder econòmic es qui realment pren les decisions, el que ja es menys freqüent es que un polític ho reconegui públicament.
Els polítics nomes son titelles davant dels Botin, Fainé, Alierta, Koplowitz, Abelló, González i tots els altres. Els uns deixen que els altres llueixin davant del gran public, mentre per darrera els altres fan els seus negocis nets o bruts.
Curiós, per què ningú no escriu mai sobre el Sr. Fainé, per posar un exemple sobre els seus negocis? Com es possible que aquell home que nomes era un empleat de la Caixa ara sigui accionista principal de Criteria? Com es que cap periodista ha tingut mai interès en conèixer la evolució de la seva carrera. Be Sr. Fainé o el qui voleu que us pugui fer gracia.
Son intocables a tots els efectes, inabastables per nosaltres els  ciutadans normals.
Ells, en tot el mon, totes les economies son qui han fet malbé les finances del mon i nosaltres els qui ho hem de pagar.
Aquesta es la senzilla realitat i per això, gràcies a les xarxes socials, el darrer poder i potser el mes efectiu perquè es anònim, els indignats han pogut, per primera vegada unir forces i plantar cara al poder desconegut però evident.
Els indignats protestem perquè patim, uns mes i uns altres molt mes, però encara no tenim la força de rectificar les lleis i parar segons quines maniobres.
Hem d'aprendre a acorralar els polítics i obligar los a canviar el seu status quo.
Somni d'infantesa? no, crec que no, potser lucidesa prepitopàusica....
seguirem.