Sempre que el Sr. Roca i Junyent escriu a La Vanguardia el llegeixo i el que escriu sol merèixer tot el meu respecte i dins aquest respecte aquest cop, quan ell ha parlat dels indignats (21/6) crec que el seu perfil polític l'ha influït negativament.
En el seu escrit Ell es pregunta: "qui té la sobirania ara si no son els ciutadans per la via del seu vot lliure, secret, igual i directe?".
Bé Sr. Roca, jo crec que precisament es d'això del que es parla d'una banda i es defuig de l'altre. Em considero una persona plenament demòcrata i al mateix temps conscient de que els polítics que estan successivament al poder han creat un entramat de lleis que impedeixen que jo, com a ciutadà, pugui votar en plena llibertat.
Siguem clars, jo no puc votar a una persona o millor dit no puc votar a qui jo vulgui. Jo podria votar a una persona d'una llista però el meu vot va directa e indivisiblement a tots els qui siguin en aquella llista, encara que a mi no m'agradin!!! això no es democràcia, això es fer un us restringit i partidista de la democràcia. Per què jo no puc votar a un senyor/a d'una llista i un altre d'un altre? per què el vot a Barcelona te un pes diferent que el vot d'un altre català al Pirineu, per exemple? això en diu la llei d'hondt, jo tampoc ho he triat.
Per què son els mateixos polítics i no els ciutadans qui regulen el sistema electoral i ho fan única i exclusivament en funció dels seus interessos, per què Catalunya no te llei electoral pròpia?? No son masses preguntes sense resposta?? doncs es només el primer punt.
Sr. Roca, digui'm si us plau on podem, els ciutadans, fixar les condicions de retribució dels parlamentaris, on podem protestar quan no hi estem d'acord, on podem introduir modificacions, espero que no em dirà que ho puc fer quan votem perquè no seria cert, mai cap partit ha permès que es plantegi.
Estic d'acord amb el Sr. Roca quan diu que el silenci preocupat no arregla res i la indignació sorollosa tampoc, però com a mínim obliga a reaccionar tota la societat i prendre partit, això ha despertat la consciència de molts adormits.
Ara toca als polítics posar se al davant i donar l'exemple si volen que nosaltres els seguim.
Comencem per un principi ètic, que renunciïn a pensions diferents de les que tinguin la resta dels ciutadans, que renunciïn als privilegis que s'han auto atorgat els darrers 30 anys i posem nos tots a treballar en igualtat de condicions.
Jo ja ho estic fent tot i que mai no surto al diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada