Home dolent, home bó

Va passar un dia que un home dolent, o com a mínim no gaire bo, va decidir comprar un gos imagino que per caçar. Un gos com el de la foto, un beagle, raça caçadora. El individu en qüestió, no obstant, devia ser d'aquells que consideren els animals com "algo" al seu servei, vaja que ells fan el que volen.

L'animal va viure un any i escaig que es millor ignorar.

Fins que un bon dia el gos va decidir que ja n'hi havia prou o va ser el mateix home, tan se val.

La qüestió es que el gos va acabar deixat, perdut, abandonat o alliberat al bell mig d'un bosc, amb una cadena de vàter lligada al coll i un tall provocat per la cadena.

La cadena de vàter es el millor indicador de lo bé que era tractat el gos.

I aquí acaba la primera part de la història, sòrdida, massa freqüent i massa comú.

I aquí comença la segona part: quan un home el recull i li dona aixopluc tot i esperant algú que realment estimi l'animal.

I, de vegades les coses milloren perquè ja no poden anar pitjor i tot d'una va aparèixer un home bo, un home que sap el que significa estimar i ser estimat.

Avui el Tano es un gos feliç, que ha retrobat o senzillament ha trobat el que no tenia, amor i companyia i un home bo ja no està sol.

Al mon hi ha homes bons i homes dolents

Massa sovint els dolents apareixen als mitjans com a herois i massa poc es veuen els homes bons que son ignorats per poc mediàtics.

ES bo començar la setmana amb un home bo i un gos feliç.

Bona setmana  

una frase per avui

"no esperis que les coses passin, fes que passin les coses",

llegida avui a la contra, autor Félix Torán

empresaris Catalans

Diu la Sra. Rahola que a Cadaqués un empresari Català li va dir, a cau d'orella, que a ells no se'ls ha de demanar de ser a primera línia però que ells hi seran.....

Bé, no sé si la transcripció es literal però així la he recordat. Ella, la Pilar Rahola ho deia tota contenta com dient, en el fons els empresaris ens donaran suport encara que no ho diguin.

Jo soc empresari, petit, fins i tot no sé si arribaré al final de la crisi però francament no m'identifico amb aquests "empresaris".

M'han recordat aquells oficials de les pel.lícules que diuen, "adelante mis valientes, hay que tomar la posición" i ells es queden ben aixoplugats on les bales no els puguin tocar mentre els soldats de tropa cauen com a moscas.

Els empresaris Catalans, vaja, aquells que es consideren dins d'aquesta elit i els mitjans així els hi raspallen, ja s'han penjat ells mateixos la medalla que els estalvia el combat. 

Esta bé, si la cosa de la independència surt bé ja hi haurà temps d'apuntar se als èxits i fer onejar la bandera. Si no surt, en canvi, ningú no sabrà res i ells formaran part del grup dels "jo ja ho vaig dir".

Em pregunto per què tots els altres empresaris, els petits i ignorats per tothom, els qui cada dia lluitem amb o sense èxit, si que podem dir ho en veu alta, millor dit ho hem de dir per fer país i si ens cremem en el camí, cap problema, total no som rellevants.....

Ressentit, doncs si 

El mon no canvia. Segles després, l'ésser humà encara no evoluciona, s'emociona quan el qui el "mana" s'emporta la gloria, i els diners, mentre ell només les desgràcies i les patacades

una frase

"El optimismo se ejercita. Creer que las cosas pueden ser distintas enciende un motor que las hace posibles".

L'autor: Sergi López, actor.

En mig de tanta merda es bo trobar una frase que t'ajudi a mirar endavant.

Nomes us volia dir això.

Apa, bona setmana

mercat de mercats

Felicitats!!!!

Només puc felicitar a qui hagi tingut, per tercer any, aquesta iniciativa.

Hi varem anar aquest dissabte i ens ho varem passar d'allò mes bé.

En primer lloc perquè per un cost quasi simbòlic varem poder menjar i beure productes de casa i, després poder comprar molts productes que els mercats ofereixen.

Hi érem tants del país com turistes, tots barrejats i entretinguts.

La única gran diferència era que els de casa, abans o després de menjar, varem passar per les parades de productes alimentaris mentre que els turistes, amb el vi i les tapes ja en tenien prou.

Tots estàvem contents, els botiguers perquè tot i tenir que treballar dissabte i diumenge, podien veure com la gent parava i comprava i no sols mirava.

Els restauradors no paraven de servir tapes francament bones i els cellers vi i cava.

Bé, en un mon d'incertesa i depressió, anima l'esperit veure com encara podem viure moments de gran felicitat, ni que sigui amb aquest esdeveniment.

Bona feina.

les rotondes

Tenim un problema, bé en tenim molts però aquest em preocupa especialment per les seves implicacions.

Barcelona, Catalunya de fet, està plena de rotondes, rotondes amples, rotondes estretes, rotondes enormes. Les rotondes, se suposa, apareixen per fer mes fluid el trànsit i per estalviar llums i així evitar parades innecessàries.

Fins aquí crec que l'objectiu es correspon a la realitat existent i, fins aquí, cap problema.

El problema, per a mi, apareix quan els conductors descobreixen que les ratlles pintades al terra nomes serveixen com a grafitti.

A partir d'aquest descobriment els conductors han après a creuar les rotondes en línia recta i així "guanyen" temps i, evidentment, es colen per davant dels qui, com jo, creiem que els carrils son allà per respectar los.

Lo millor del cas es que si un els crida l'atenció o els impedeix la "colada" et diuen de tot perquè qui som els cívics per frenar e impedir als incívics que facin el que vulguin, quan vulguin.

Aquest es el problema, estem perdent el civisme de manera alarmant.

Sembla que mentre el sr. Wert ens vol espanyolitzar, aquí o allà, ningú no es preocupa per aquesta assignatura imprescindible per el futur d'un nou país.

Si les normes de conducta nomes hi son per no seguir les malament anem.

No menystinguem aquestes petites coses que mostren el que no es veu a primer cop d'ull però que afavoreixen posteriors comportaments encara mes greus.

Guixades sistemàtiques a tot el mobiliari urbà, gent que no paga els transports, fer mal bé les coses per el simple plaer de trencar el que es de tots i així podem fer una llista interminable.

Als nens se'ls ha d'ensenyar a respectar els altres i el que no es nostre i als joves no se'ls ha de deixar fer el que vulguin per poder "fardar".

Les rotondes nomes son això rotondes però demà fixeu vos a les que tingueu mes aprop.

600

600 es el nom d'un cotxe que forma part de tota una generació de persones però es també el número de posts que he publicat amb l'anterior.

Ja em podeu felicitar!!!

600 posts en una història que va començar el 2007.....

Estic content que el número 600 hagi estat amb un motiu d'alegria i riure i no una tediosa crítica.

La vida es per viure la i disfrutar la. 

600 escrits que, tots ells, formen una petita part del pensament d'una persona que viu i treballa per un mon millor i mes just.

600 apunts, 600 comentaris, 600 pensaments, 600 bajanades i uns quants lectors i amics.

6.000.000 de faltes d'ortografia i les mateixes de sintaxi i gramàtica.

Gràcies per acompanyar me 

una abraçada

toc, toc

Riure es, avui per avui, una de les coses més valuoses i menys costoses de les que podem i hem de gaudir.

Aquest vespre hem anat a veure Toc Toc, una comèdia hilarant i jo, com la majoria dels qui érem allà he passat una hora i tres quarts sense parar de riure i sense pensar en el que passa al mon.

Es bo, molt bo i molt sa, i si ho fas amb una història ben trenada i millor interpretada llavors oli en un llum.

El teatre t'acosta a les persones com no ho pot fer el cinema i això que a mi m'agrada molt el cinema.

Un gran aplaudiment i agraïment al Pep Cruz, Mercè Comes, Santi Ibañez, i la resta del equip.

Avui ens ho hem passat d'allò mes bé.

BBBB 

Querida España

Digo querida porque yo he nacido y vivido toda mi vida en Barcelona y durante la mayor parte de mi vida me he sentido español. Sigo creyendo que España es un gran país al que admiro en muchos temas y, durante la mayor parte de mi vida profesional, he ejercido como español en mis muchos viajes al extranjero.

Te escribo, querida España, porque esta relación se ha acabado, no sé si afortunada o desafortunadamente. 

En una relación entre dos siempre hay culpas en las dos partes y no voy a negar que yo puedo no haber estado al nivel requerido en muchas ocasiones, pero tu has cambiado mucho, o mejor dicho no has cambiado nada y vuelves a ser aquella España que tus libros de historia tienden a olvidar.

Me preguntarás los motivos y te puedo hacer una lista interminable pero solo te citaré algunos.

El primero, y no el más importante, es el insulto. No puedes esperar que yo respete a quien se pasa el día insultando directamente o menospreciando o sencillamente ignorandome.
No me puedes tratar como si fuera un deficiente mental, ignorando verdades como puños y buscando solo la complicidad de todos vosotros.
Crees sinceramente que un ministro, o dos, de "mi" país puede decirme que necesitan reeducarme porque la historia que yo sé no es la buena, que solo lo que la madre patria me puede enseñar es la verdad??? quizás no te acuerdas de la Formación del Espíritu Nacional que los de mi generación tuvimos que aprender. Pretendes acaso que volvamos a a aquella historia donde los "moros" son siempre los malos y que Fernando e Isabel nos liberó????? Imagino que en España, la que bien estudia, debéis haber aprendido que aquellos moros eran mucho más instruidos que los "cristianos" que los vencieron.
Pero sigamos con el insulto. Entiendo o espero al fín, que la mayoría de españoles no deben dar crédito a tales manifestaciones pero aquí es donde más me duele, donde estaís, porque no les acalláis, porque no les afeiáis su fea conducta. Acaso no os acordáis del dicho que dice que quien calla otorga? o es que ya os va bien. He oido ya a demasiados ser condescendientes con sus compatriotas y muy críticos con los Catalanes.
El segundo raya el insulto pero es más sutil. La incompetencia, España hoy eres una incompetente y no lo digo yo, lo dice el mundo y lo ratifican las estadísticas: últimos de Europa en educación (esa que nos queréis transmitir), últimos del Mundo en tasa de crecimiento, "honor" compartido con Grecia, país de pandereta y chanchullo, de corrupción y boquilla, capaz de decir sandeces como que estábamos a punto de superar a todas las economías de Europa (nuestro ínclito Zapatero) y hoy tener que comernos con patatas sus palabras y la venganza que han conllevado. Y vuestra incompetencia os hace matar la gallina de los huevos de oro, la que siempre ha tirado del carro, porque preferís una Catalunya muerta antes que libre porque preferís que se hunda España antes que triunfe Catalunya. Como puede ser que una madre, o un hermano permita tamaña estupidez, solo aquella que no lo es, aquella que en realidad es solo ama de su siervo y como tal lo trata.
Abre los ojos España, si tanto me quieres déjame partir o por lo menos escúchame con atención que quizás mis palabras no contienen tantos insultos como las tuyas y quizás esas palabras tienen muchas más soluciones para todos que cualquiera de los cataclismos que brotan de llos únicos que abren la boca en tu país.
Yo ya he perdido la fe en tí y no por los que os mandan, de ellos nunca he esperado nada, pero de vosotros, los Españoles, los que os llamáis hermanos nuestros y todo eso, de vosotros hubiese esperado más comprensión y solidaridad.
Mi querida España ya no te quiero igual que antes y es tu desprecio el que me ha hecho perder el respeto por tí. 
Piensa un poco en lo que te acabo de decir y verás que quizás incluso tengo algo de razón.

ladran luego cabalgamos

Les momies s'han despertat i tot just han començat a "regalar nos" les seves perlas.

El Sr Guerra, "socialista" de pana gastada, el Sr. González ex socialista i ara no sabem que i sobretot els incommensurables bisbes del Estat als quals els bisbes Catalans només hi han oposat una abstenció i un silenci entre trist i normal.

Ara resulta que el que volem els Catalans, això de separar Espanya es immoral !!!!. Renoi, busco i rebusco a la Bíblia i qualsevol altre llibre sagrat on hi posa que reclamar el que un considera just es immoral (per molt equivocat que pugui estar). Tampoc he trobat cap cita sobre la unitat d'Espanya i tampoc sobre Catalunya així que em sobta que ells si hagin trobat un criteri que justifiqui la seva doctrina.

No oblidem que el que "ells" diuen se suposa que es norma d'obligat compliment per els fidels. Així que els Catalans cristians tenen un problema. Els qui tenim fe però no creiem ni respectem l'actual església ho tenim més fàcil, no els fem cas i punt.

Deixem que parlin i ho facin d'aquesta manera perquè així ajuden a decidir el vot dels indecisos.

Ara que hem descobert que els Gallecs, comunitat eternament descontenta i pobre per antonomàsia es ara el paradigma de l'exemplaritat per tot l'Estat. Sembla que Galícia no deixa de criar polítics que volen dirigir el país. Els Bascos, en canvi, ara ja no volen la independència, ni tan sols Bildu la proclama, no fos cas que perdin els furs i els diners.

La pela es la pela i sembla que no només els Catalans hi tenim afició per la pela.

Poc a poc, no obstant, molt amagadets, es comencen a trobar articles on la gent es comença a preguntar, allà a les Espanyes, que hi ha darrera aquesta actitud dels Catalans. Son pocs i no criden gaire no fos cas que surtin rebent.

En canvi si que ha sortit una bona dona extremenya d'origen i catalana d'adopció protestant per les paraules del seu parent socialista.

Cada cop es mes pales que els poble Espanyol es molt més intel.ligent que els seus polítics.