Va passar un dia que un home dolent, o com a mínim no gaire bo, va decidir comprar un gos imagino que per caçar. Un gos com el de la foto, un beagle, raça caçadora. El individu en qüestió, no obstant, devia ser d'aquells que consideren els animals com "algo" al seu servei, vaja que ells fan el que volen.
L'animal va viure un any i escaig que es millor ignorar.
Fins que un bon dia el gos va decidir que ja n'hi havia prou o va ser el mateix home, tan se val.
La qüestió es que el gos va acabar deixat, perdut, abandonat o alliberat al bell mig d'un bosc, amb una cadena de vàter lligada al coll i un tall provocat per la cadena.
La cadena de vàter es el millor indicador de lo bé que era tractat el gos.
I aquí acaba la primera part de la història, sòrdida, massa freqüent i massa comú.
I aquí comença la segona part: quan un home el recull i li dona aixopluc tot i esperant algú que realment estimi l'animal.
I, de vegades les coses milloren perquè ja no poden anar pitjor i tot d'una va aparèixer un home bo, un home que sap el que significa estimar i ser estimat.
Avui el Tano es un gos feliç, que ha retrobat o senzillament ha trobat el que no tenia, amor i companyia i un home bo ja no està sol.
Al mon hi ha homes bons i homes dolents
Massa sovint els dolents apareixen als mitjans com a herois i massa poc es veuen els homes bons que son ignorats per poc mediàtics.
ES bo començar la setmana amb un home bo i un gos feliç.
Bona setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada