dimecres, 28 de novembre del 2012

el dia després

Diuen que les coses no passen sempre com un voldria i que encara que tu creguis que allò es el que ha de passar, la dura realitat pot arribar a ser molt dura, valgui la redundància.
Els resultats de les eleccions han esta una desilusió per a mi per diversos motius:
- el primer, sens dubte perquè, en la meva modesta opinió hem perdut una gran oportunitat.
- en segon lloc perquè em temo que en lloc d'anar endavant ara hem reculat.
- en tercer lloc perquè la caverna i els d'allà assenyalant i destacant la caiguda de CiU, han aconseguit tapar el quart lloc del PP o la baixada del PSC.
- el PSC fins i tot diu que com no ha caigut "tant" com es pensava, ja els està bé.......
- perquè els fins justifiquen els mitjans i ningú, a Madrid, es penedeix de la campanya feta per El Mundo
- perquè la Chacón i companyia, ràpidament es varen llençar a adoctrinar i demanar responsabilitats però s'han tornat a amagar quan ara la cosa passa a casa seva.
- perquè jo he arribat a pensar que ERC i l'Oriol Junqueras tenien talla per dirigir i que realment volien construir un nou país. Al final la realitat es crua i l'Oriol prefereix el seu lluïment personal com a cap de l'oposició i no embrutar se les mans en la verdadera feina de dirigir Catalunya i anar cap a un estat propi.
- En Mas, bo o dolent ja ho va dir, quan arribi l'hora de la veritat ja es veurà on es cadascú.
Hem guanyat algo??
- Una divisió encara mes palesa de la qual encara es riuen a Madrid.
Catalunya sempre hem patit la divisió dels uns i altres i encara no hem après la lliçó.
  

dissabte, 24 de novembre del 2012

Demà

Demà toca anar a votar. Las de demà no son unes eleccions qualsevol, no hi votarem cap partit sinó una manera de fer país i una manera de viure.
Totes les opcions demòcrates hi son vàlides i tots haurem, hauran d'acceptar el resultat i això no accepta reinterpretacions en funció d'interessos partidistes o de caire nacionalo nacionalista.
Els qui seguiu el meu blog ja sabeu el que votaré, no me'n amago, ans el contrari.
Crec un nou país, Catalunya i faré el que pugui per que els meus fills i els meus nets puguin gaudir d'un millor lloc per viure, mes digne.
Que ningú no es quedi a casa, el vot en blanc també val per demostrar l'enuig amb tots els partits però crec que aquest cop toca definir se.
Demà serà un gran dia, "impossible de recuperar", com diu la cançó.
Que us vagi bé, demà al vespre celebrarem la fi d'una etapa i el principi d'una de nova.

 

diumenge, 18 de novembre del 2012

Pluja de fulles

Els qui viviu a Barcelona o qualsevol ciutat gaudiu de molts avantatges però no teniu una pluja de fulles com la que es pot veure aquests dies a Sant Cugat. Pluja de fulles i parets pintades de colors que defineixen sens dubte un dels moments mes macos de l'any.
En un mon convuls com el que ens toca viure cada dia, el descans d'una passejada, aixecant els ulls al cel, sense tenir que mirar el telèfon, respirant poc a poc, es una injecció de vitamines i de pau.
 
 
Ara mes que mai, la energia l'hem de buscar en aquelles coses que no veiem per culpa de la pressa, en totes aquelles coses que ens demostren que el mon està ple de petites i grans alegries.
No ens hem d'obsessionar per controlar lo incontrolable, senzillament hem de fer un pas, i després un altre, i després un altre, respirar a fondo fins omplir els pulmons d'aire net de la merda diària.
Avui es un dia massa maco per parlar de tot el que hauria de parlar, ja ho faré un altre dia.
Bona setmana!!!

diumenge, 11 de novembre del 2012

Sr. Rajoy

Buenos días Sr. Rajoy,
Le escribo en castellano porque yo, a pesar de lo que digan sus acólitos, sé y puedo escribir en Catalán, y también en Francés y en Inglés y en Italiano y así Ud. lo entiende.
Porque digo yo que que eso de gobernar un país del que solo conoce uno de sus cuatro idiomas, ya tiene su cosa, no?
Antes de ayer Usted dijo en uno de los mitines que ha celebrado en Catalunya, que el Sr. Mas ensucia o estropea la imagen de España (no sé exactamente cual fué la palabra utilizada).
Estuve tentado de decir que Ud. se había equivocado en aquel momento pero debo admitir que Ud. tiene razón. Pero me temo que el Sr. Mas estropea o estropea la imagen de España por lo que dice o hace si no porque con sus palabras ha despertado a una parte de la España profunda, aquella que era mejor que estuviese dormida.
Cuando "esa" España despierta y abre su boca, sus propias palabras son las que la desacreditan y muestran sus propias miserias.
Como dice el riquísimo refranero castellano: "por la boca muere el pez".
Mire, yo de política no sé pero de temas de imagen algo sí que sé porque forma parte de mi oficio.
Vamos a ello.
Yo, y perdone mi falta de modestia, le he dicho al principio que puedo expresarme en 5 idiomas y Usted, Usted que nos representa formalmente a todos como lo hace para discutir y negociar con el resto de sus homónimos europeos o mundiales si no habla nada más que español tal y como SU sistema educativo le ha preparado. No sabe que este pequeño detalle ya le pone en inferioridad de condiciones. Y encima resulta que el Sr. Mas lo hace en Francés y Catalán y Inglés......será por el sistema educativo Catalán.....
Pero esto es solo un comentario.
Vamos a ello.
Yo, que tengo trato por mi trabajo con gente de todo el mundo, tengo la suerte y oportunidad de oir lo que los que viven en otros paises del mundo opinan de nosotros.
"Como queréis salir adelante si no paráis de tener fiestas y más fiestas"
"Como puede ser que vuestro país sea el segundo del mundo en kilómetros de alta velocidad, muy por encima de EEUU o Francia por citar solo dos"
Son solo dos de las preguntas más comunes a las que hago frente pero déjeme añadirle otros comentarios:
"España no tiene buena imagen, sois un país de siesta y toros".
"el nivel de corrupción de vuestro país es muy alto...."
"Barcelona es distinta, es una ciudad europea"
Y ahora deje que yo le añada algun comentario de mi propia cosecha:
España, dice Ud. que el Sr. Mas daña su imagen y yo le pregunto:
- El Sr. Camps o la Sra Barberá paseándose en un Ferrari por un circuito que ahora es una ruina, que nadie puede pagar y que ahora la Generalitat Valenciana no pueda pagar las farmacias, eso es buena imagen??
- El Sr. Fabra inaugurando un aeropuerto donde aun no ha aterrizado ningún avión, eso es buena imagen??
- un gobierno defendiendo solo por intereses políticos un corredor central que morirá en los Pirineos y del que se rien toda Europa, eso es buena imagen??
- un gobierno que sostiene contra cualquier razón a Bankia, entidad quebrada sin disponer de los fondos necesarios, eso es buena imagen???
- un gobierno que permite amenazas de generales contra sus conciudadanos y no reacciona, eso es buena imagen??
- una alcaldía, la de Madrid, que cuesta y gasta más que la cancillería de Alemania, eso da buena imagen???
Y solo le hablo de los más obvios y fáciles.
El día que quiera le cuento más.
Sr. Rajoy, la imagen nos la construimos día a día. Usted no es el único responsable, sus dos antecesores ya la han hecho la cama pero casi todo el mundo pensamos que era difícil hacerlo peor que Zapatero y Ud., en pocos meses, ya ha mentido e incumplido más que él en todo su mandato y su gestión está dinamitando todas las empresas que el Sr. Aznar privatizó.
Sr. Rajoy, el Sr. Mas, a su lado, es solo un aprendiz de mala imagen.
 

desnonament

Per els qui no ho sapigueu encara, ara tinc se suposa que "twitejo". La meva adreça es @ReyJordi.
Encara no sé perquè ho faig sinó es per poder dir en el mateix moment que ho penso allò que més tard potser ja no recordaré. 
En aquest context ahir vaig escriure una piulada: Vergonya per tot el poder legislatiu i judicial per necessitar una mort per descobrir les seves injustícies i misèries. Mans tacades de sang.
No em va sobrar cap lletra (només en pots escriure 140 inclosos espais) però hagués pogut seguir molt més enllà i aprofito aquesta finestra, molt més adient per a mi per seguir.
Cada cop més la nostre societat em recorda l'edat mitjana, l'època on els "senyors" i "amos" i usurers podien fer el que volguessin, sempre amb la connivència de les armes i la religió.
Avui això no ha canviat tret que no hi ha "amos" en el sentit estricte de la paraula, ara son amos dels diners i per derivació amos de la resta.
Desnonaments fa ja uns quants anys que es fan de manera exactament igual com la darrera setmana i l'església, aquella que ha ràpidament es va posicionar en contra del poble Català i les seves reivindicacions, encara no ha obert boca, no ha intervingut en veu alta exigint justícia. 
Cap general retirat tampoc ha aixecat la veu dient que les armes estant per defendre el poble de qualsevol agressió injusta per part d'usurers.....
Anècdotes apart cap polític, ni de dretes ni d'esquerres, ha actuat fins el suïcidi de la dona Vasca. 
Els bancs, tots ells, dominen la voluntat dels polítics i sobretot els imposen les normes donat que tots ells estan agafats per els c......
Cap partit pot pagar els crèdits que deuen als bancs tant si son al govern com a la oposició i per això mai ningú no critica cap banc no cap caixa, senzillament no poden. Com tampoc ho poden fer els mitjans de comunicació, atrapats en la mateixa xarxa.
Així es dona la paradoxa que nosaltres donem els nostres diners, els que no tenim, als polítics perquè els donin als bancs, perquè els bancs els deixin als polítics que no els tornaran mai. Així els bancs, entre tant, tenen la llibertat de fer el que volen amb els diners que han rebut de tots nosaltres.
Aquesta llibertat de moviment i connivència fa que després facin lleis que nomes protegeixin els interessos dels bancs.
Lleis que permeten que un banc et concedeixi un crèdit de manera no justificada, amb clàusules abusives, que valora l'immoble com vol, a l'alça el moment de concedir el crèdit, a la baixa el moment recuperar lo i que ningú, ni jutges, ni polítics ni ningú no ho critica.
Em recorda molt als senyors feudals que tenien manobres que tenien que treballar per ells tota la vida només per pagar els interessos dels crèdits que ells mateixos els havien deixat per malviure.
Avui he llegit un acudit on es veien dos banquers xerrant entre ells. Un li deia a l'altre: "haurem de canviar les lleis hipotecaries, i l'altre li respon, sí, el suïcidi no es causa d'extinció del deute", o algo així.....
Els Catalans hem de canviar de país però no oblidem que tenim molta més feina de la que sembla......  

diumenge, 4 de novembre del 2012

racisme

"El racisme no té que veure amb el color de la pell. El racisme es poder decidir qui ets. Els Alemanys tractaven com a esclaus a gent que, moltes vegades, eren mes blancs i rossos que ells, com ara els Polonesos". (Helena Janeczek, Las golondrinas de Montecassino).
Aquesta frase m'ha copsat i m'ha plantejat un dubte important en aquest entorn de país en el que vivim avui.
Son racistes els Espanyols quan consideren que "ells" tenen el dret de decidir sobre el qui o el que som?.
La història en va plena d'exemples on els uns dictaminen sobre els que els altres son o poden ser.
Àfrica i Àsia son dos continents on milions de persones han sofert a la seva pell el jug dels colonitzadors que els imposaven, discrecionalment, el valor de la seva persona en virtut del color de la pell o de la religió o senzillament el seu origen.
Hitler va determinar que els jueus, Polonesos, gitanos eren inferiors a ell i els seus. Però es que davant seu, els Anglesos tractaven mes o menys de la mateixa manera als Indis, Nep alís,  Maoris i els Francesos als Algerins o Marroquins a l'hora de lluitar contra els alemanys o fins i tot els Nord americans amb els negres.
El racisme es l'intent de supremacia d'uns sobre uns altres sempre amb l'us de la força com a pas previ.
Els Espanyols son racistes envers als Catalans? Potser no els Espanyols però si els seus representants polítics que s'omplen la boca amb frases altament racistes.
Algú ho hauria de fer esment a les instàncies pertinents.