En un mon convuls com el que ens toca viure cada dia, el descans d'una passejada, aixecant els ulls al cel, sense tenir que mirar el telèfon, respirant poc a poc, es una injecció de vitamines i de pau.
Ara mes que mai, la energia l'hem de buscar en aquelles coses que no veiem per culpa de la pressa, en totes aquelles coses que ens demostren que el mon està ple de petites i grans alegries.
No ens hem d'obsessionar per controlar lo incontrolable, senzillament hem de fer un pas, i després un altre, i després un altre, respirar a fondo fins omplir els pulmons d'aire net de la merda diària.
Avui es un dia massa maco per parlar de tot el que hauria de parlar, ja ho faré un altre dia.
Bona setmana!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada