desnonament

Per els qui no ho sapigueu encara, ara tinc se suposa que "twitejo". La meva adreça es @ReyJordi.

Encara no sé perquè ho faig sinó es per poder dir en el mateix moment que ho penso allò que més tard potser ja no recordaré. 

En aquest context ahir vaig escriure una piulada: Vergonya per tot el poder legislatiu i judicial per necessitar una mort per descobrir les seves injustícies i misèries. Mans tacades de sang.

No em va sobrar cap lletra (només en pots escriure 140 inclosos espais) però hagués pogut seguir molt més enllà i aprofito aquesta finestra, molt més adient per a mi per seguir.

Cada cop més la nostre societat em recorda l'edat mitjana, l'època on els "senyors" i "amos" i usurers podien fer el que volguessin, sempre amb la connivència de les armes i la religió.

Avui això no ha canviat tret que no hi ha "amos" en el sentit estricte de la paraula, ara son amos dels diners i per derivació amos de la resta.

Desnonaments fa ja uns quants anys que es fan de manera exactament igual com la darrera setmana i l'església, aquella que ha ràpidament es va posicionar en contra del poble Català i les seves reivindicacions, encara no ha obert boca, no ha intervingut en veu alta exigint justícia. 

Cap general retirat tampoc ha aixecat la veu dient que les armes estant per defendre el poble de qualsevol agressió injusta per part d'usurers.....

Anècdotes apart cap polític, ni de dretes ni d'esquerres, ha actuat fins el suïcidi de la dona Vasca. 

Els bancs, tots ells, dominen la voluntat dels polítics i sobretot els imposen les normes donat que tots ells estan agafats per els c......

Cap partit pot pagar els crèdits que deuen als bancs tant si son al govern com a la oposició i per això mai ningú no critica cap banc no cap caixa, senzillament no poden. Com tampoc ho poden fer els mitjans de comunicació, atrapats en la mateixa xarxa.

Així es dona la paradoxa que nosaltres donem els nostres diners, els que no tenim, als polítics perquè els donin als bancs, perquè els bancs els deixin als polítics que no els tornaran mai. Així els bancs, entre tant, tenen la llibertat de fer el que volen amb els diners que han rebut de tots nosaltres.

Aquesta llibertat de moviment i connivència fa que després facin lleis que nomes protegeixin els interessos dels bancs.

Lleis que permeten que un banc et concedeixi un crèdit de manera no justificada, amb clàusules abusives, que valora l'immoble com vol, a l'alça el moment de concedir el crèdit, a la baixa el moment recuperar lo i que ningú, ni jutges, ni polítics ni ningú no ho critica.

Em recorda molt als senyors feudals que tenien manobres que tenien que treballar per ells tota la vida només per pagar els interessos dels crèdits que ells mateixos els havien deixat per malviure.

Avui he llegit un acudit on es veien dos banquers xerrant entre ells. Un li deia a l'altre: "haurem de canviar les lleis hipotecaries, i l'altre li respon, sí, el suïcidi no es causa d'extinció del deute", o algo així.....

Els Catalans hem de canviar de país però no oblidem que tenim molta més feina de la que sembla......