Diuen que les coses no passen sempre com un voldria i que encara que tu creguis que allò es el que ha de passar, la dura realitat pot arribar a ser molt dura, valgui la redundància.
Els resultats de les eleccions han esta una desilusió per a mi per diversos motius:
- el primer, sens dubte perquè, en la meva modesta opinió hem perdut una gran oportunitat.
- en segon lloc perquè em temo que en lloc d'anar endavant ara hem reculat.
- en tercer lloc perquè la caverna i els d'allà assenyalant i destacant la caiguda de CiU, han aconseguit tapar el quart lloc del PP o la baixada del PSC.
- el PSC fins i tot diu que com no ha caigut "tant" com es pensava, ja els està bé.......
- perquè els fins justifiquen els mitjans i ningú, a Madrid, es penedeix de la campanya feta per El Mundo
- perquè la Chacón i companyia, ràpidament es varen llençar a adoctrinar i demanar responsabilitats però s'han tornat a amagar quan ara la cosa passa a casa seva.
- perquè jo he arribat a pensar que ERC i l'Oriol Junqueras tenien talla per dirigir i que realment volien construir un nou país. Al final la realitat es crua i l'Oriol prefereix el seu lluïment personal com a cap de l'oposició i no embrutar se les mans en la verdadera feina de dirigir Catalunya i anar cap a un estat propi.
- En Mas, bo o dolent ja ho va dir, quan arribi l'hora de la veritat ja es veurà on es cadascú.
Hem guanyat algo??
- Una divisió encara mes palesa de la qual encara es riuen a Madrid.
Catalunya sempre hem patit la divisió dels uns i altres i encara no hem après la lliçó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada