Avui hem anat a veure "Amor", una pel.lícula de Michael Haneke. No es una pel.lícula per la gent massa jove però si que ho es per a mi i la gent que ja hem creuat la meitat de la nostre vida.

Amour es una història imagino que massa real, crua, descarnada. Fa mal de veure tot i que es una història d'amor dut a la màxima expressió.

La nostre societat no està preparada per sobreviure tan de temps i les persones no volem acabar la nostre vida maltractats per les malalties, disminuïts i reduïts a éssers no autònoms i dependents.

Si els legisladors i els metges pensessin en el drama d'aquesta història, potser canviarien les coses.

Viure tota la vida per morir sense dignitat no es ni ètic ni just.

Crec que les persones tenim el dret de morir dignament  i no dependre del criteri subjectiu d'altres persones, per molt professionals que siguin.

Llibertat es la capacitat de decidir i triar el que un vol per un mateix per viure i morir. Les persones que tenim capacitat de votar, de manar, d'obeir, de dirigir una empresa o una màquina tenim el mateix dret per decidir com acabar la nostre vida, encara que això no agradi a la resta de la societat.

Veieu la pel.lícula i després penseu en el tema