Ahir xerràvem amb uns amics al voltant d'un sushi i, per primer cop, vaig notar que tots i cadascú de nosaltres estem passant lo nostre i ningú no se'n lliure.
Per primer cop no teníem esma per estar contents per riure i això em preocupa.Tots tenim ls nostres problemes i familiars que pateixen d'una manera o un altre els efectes d'aqueste maleïda crisi.
El pitjor es el desencís que ens provoquen les nostres governants, els qui haurien d'il.lusionar nos i en canvi ens deceben dia rere dia amb corrupcions i estafes continuades.
Per primer cop vaig admetre que ara per ara em costa escriure aquest blog perquè estic fart de tenir que parlar sempre dels mateixos problemes, de tenir que denunciar i avergonyir me de ser Català.
Costa de trobar un tema divertit i interessant que justifiqui dirigir me a vosaltres, a algú que vulgui llegir me. Crec que no aporta res seguir dia rere dia ensenyant merda i més merda.
Jo soc aquí per construir, sumar i ser feliç aixecant un mon millor però avui no trobo com fer ho.
NO em rendeixo, si mes no perquè penso en els meus fills i lluito per no deixar los un mon pitjor del que els meus pares m'han donat.
Ho sento si el meu blog ja no es el que era. Confio en que, poc a poc, entre tots puguem aixecar el país i oblidar tot això però farà falta que tots ens hi posem perquè si esperem els de dalt......
A partir d'ara us escriuré nomes per parlar de les coses que val la pena viure, com la sortida a Santa Maria de Lluçà que varem fer ahir.
Que passeu una bona setmana
Que passeu una bona setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada