Abans, no fa pas tan de temps aquest carrer es deia Lladó i no Lledó i, encara ara les plaques ho deixen veure. Per cert mireu quin goig fa veure les dues plaques al costat del aparell de l'alarma i un no sé que mes.
Aquest carrer va veure créixer la meva mare i jo en soc una petita, molt petita part d'aquest carrer.
Aquí anava jo quan era petit a veure els iaios (jo encara soc dels que deia iaio, tot i que ara dic avis), al numero 15, una gran finca amb dues escales. La mes petita, ca dalt de tot amagava un pis petit on hi vivien.
Recordo la escala, fosca, costeruda, carregada d'anys i el pis com si hi fos.
Recordo la "pesseteta", una petita botiga (encara hi es) on, quan teníem un premi hi podíem anar a comprar no sé que fent festa grossa.
Recordo la granja (també hi es), on anàvem a comprar la llet amb la lletera i on les vaques eren a la part de darrera. Poc higiènic, segons els criteris d'avui, però funcionava.
Recordo la església de Sant Just (i Pastor) on els pares es varen casar i on, segons m'han explicat, el iaio, vidrier d'ofici, hi havia fet alguns dels vitralls. No sé si es pas veritat però mai no deixaré de reivindicar ho, al cap i la fi era el iaio, el mateix que va anar a la guerra del Rif, a "matar moros" quan era un principi d'home.
Recordo el carrer Regomir, una mica més enllà la plaça del Àngel on la tieta em comprava uns "negritos" a la pastisseria.
Recordo un passat llunyà però que no vull oblidar perquè m'ajuda a mantenir les meves arrels en una ciutat carregada d'història que no hem d'oblidar.
Recordo també períodes no tan llunyans on el mateix carrer Lladó era un carrer carregat de merda i pudors, on els pixats i els porros eren els amos.
Ara per sort la ciutat ha redescobert el carrer amb l'ajut d'un hotel, benvingut sia.
Cuidem el passat, la història perquè perdre els records només deixa una buidor que no es pot omplir amb res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada