He estat fora la darrera setmana i no he pogut seguir tant de prop el que va passar al Parlament de Catalunya. Potser ha estat una sort perquè així he hagut d'interpretar el que ha passat a traves dels altres.
Es barregen masses elements a l'hora d'opinar i no estic segur de que ho sàpiga fer en un sol post.
En primer lloc em va sobtar el fet que els polítics haguessin d'arribar al Parlament en helicòpter.
No estem en crisi? no hem d'estalviar i en canvi fem una despesa exorbitant nomes per suplir el que no han estat capaços de fer de manera eficaç? Crec que es el primer cop que el Govern del Sr. Mas l'ha ben cagat i això per posar al capdavant d'interior un home que pot ser qualsevol cosa menys un home capaç de gestionar interior. Fa temps ja vaig citar a Puig com el primer error de Mas, no m'he equivocat.
Helicòpters per fer front a civils??? desproporcionat e ineficaç.
Tot això sense entrar en el motiu de tot plegat, la indignació d'un munt de gent.
Qui son els indignats?, indignats ho som tots els qui no estem en el poder o al capdavant dels bancs i altres empreses tot poderoses.
Ara be indignats no son alguns dels qui jo vaig veure a la plaça Catalunya. Suposo que la "pinta" de la gent no es definitòria però em costa identificar me en persones que senzillament s'estan en un lloc que a mes degraden.
Quan la cosa va començar hi havia tot una munió de gent de tot tipus però ara, em temo que nomes queden els qui res no tenen o res no tenen a perdre.
Els altres son tots els qui protesten o protestem però sense deixar d'avançar per sobreviure.
Si volem fer front als eternament poderosos hem d'actuar amb intel.ligència.
Fixeu vos que ràpid es posen tots d'acord per justificar la violència i la "defensa" de la "seva democràcia".
Nosaltres els votem i ells, fent us d'aquest vot, estableixen les seves normes que perpetuen el seu poder. Ells, a mes, depenen dels diners dels qui estan darrera.
Avui mirava el diari i veia en una foto com, a la primera fila del teatre Grec, hi eren tots els pro homes, ex alcalde, nou alcalde, i altres. Segur que ells no paguen entrada com nosaltres, no fan cua. No es ni mes ni menys que un de tants petits (o grans) privilegis que els polítics tenen, en virtut del càrrec.
El que necessitem es una regeneració de les nostres institucions per evitar la perpetuació d'un sistema obsolet.
Això abans ho feien les revolucions però ara les revolucions no cal fer les amb armes sinó amb informació, denúncies i mobilitzacions de la gent però actuant amb intel.ligència i sense caure en la provocació dels qui fàcilment desqualificaran als qui intentin desacreditar los.
Mireu al sr. Pujol junior que ràpidament demana frenar els atacs a la democràcia però en canvi demaneu li llistes obertes i veureu com la velocitat es torna oblit.
Llistes obertes, no mes de 8 anys en qualsevol càrrec públic, cap privilegi econòmic ni institucional ni durant ni després del mandat (recordeu al Benach?), senzillament els mateixos que la resta de ciutadans.
Be, per avui ja n'hi ha prou, un altre dia seguirem amb els qui maneguen els diners....
3 comentaris:
...Em sembla un escrit interessantíssim. El puc difondre al meu Facebook?
Marc.
També m'agradaria saber si puc difondre l'existència del blog en sí perquè arribi a més gent. Seria una pena que tot això es quedés en un no-res.
Marc.
encantat de que t'agradi i benvinguts nous lectors
endavant
Publica un comentari a l'entrada