Un altre etapa que teníem prefixada en el nostre viatge era Sonrisas de Bombay o Somriures de Bombai o Bombay Smiles, els tres noms que te aquesta ONG.
Ubicada a Bombay, com el seu nom indica, nomes podia haver nascut en aquesta ciutat.
Bombai es, avui, una ciutat amb uns 18 milions d'habitants entre els reconeguts i censats i els milions que no ho estan. De fet en poden ser 20 0 25 milions i tampoc canviaria gaire la cosa. Be, mes o menys tres vegades la població de tot Catalunya en una sola ciutat que s'estén per la costa del Indic i que es conforma d'infinites barriades, riques, molt riques, pobres, extremadament pobres i suposo que també classes mitjanes.
Molts edificis, al voltant de la coneguda porta de l'Índia, recorden la ocupació anglesa i ho dic així, ocupació, perquè ells son els principals responsables de moltes de les xacres que arrossega aquest increïble país.
Bombai, es una ciutat on proliferen els anomenats "slums", barris, be no crec que s'en pugui dir barris, acumulacions massives, desordenades i anàrquiques de gent vinguda de qualsevol lloc per malviure en una ciutat que havia de ser la seva salvació però es converteix en la seva perdició.
Els slums son com las "favelas" a Rio, com les barraques que abans hi havia a Montjuïc.
Allà va anar a parar el 2003 en Jaume Sanllorente, un periodista, suficientment jove per decidir canviar la seva vida, suficientment intel.ligent per saber com fer ho i sobretot suficientment valent per fer ho.
En aquests anys ha creat una ONG, que no s'assembla a moltes ONG's que encara recullen diners per els pobrets de tot el mon, sinó que ha creat una empresa dedicada a desenvolupar projectes autogestionats per educar nens en primeria instància.
Als voltants de Bombai ja hi tenen 6 escoles. Nosaltres varem visitar Yashodan, una d'elles ,i varem xerrar amb la seva directora, una senyora Índia, amb algunes professores, totes Índies i varem saludar molts nens. Denominador comú, allà ningú se sent colonitzat, ni ajudat, ni pobret, son tots persones normals que van al cole o donen classes. Son gent amb ambicions i pretensions i orgull de ser indis. Un dels nois, d'uns 15 anys presumia de viure en el país que mes llengües, religions de tot el mon, de ser un dels països amb mes futur, segons les seves paraules.
En Jaume Sanllorente no demana almoina per els seus projectes, ha sabut crear una ONG moderna, gestionada com una empresa, amb projectes a curt i llarg termini, amb una estratègia ben definida.
Varem passar tot un matí amb aquella gent i varem marxar amb la il.lusió de veure com sempre hi ha un nou sistema de fer les coses per millorar.
Entre les coses negatives, la corrupció infinita que frena qualsevol de les seves activitats, les "mafies" que dominen aquests slums i un dels projectes de futur: la lluita contra la prostitució infantil per part d'estrangers (ja en parlarem).
Un agraïment infinit per deixar compartir unes hores, la vostre tasca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada