Ahir l'Àngel ens va deixar.
Ens ha deixat sense fer soroll, sense dir res. No ens varem poder acomiadar d'ell perquè ni ell mateix sabia que marxava per no tornar.
Un despietat càncer de colon se l'ha endut en menys d'un mes i ell encara pensa que tenia un problema d'estomac.
El vaig veure a casa el mes de Juliol i jo li feia broma perquè tot just ara s'havia acabat de jubilar. El seu negoci familiar ara el du la seva filla i ell senzillament ja no hi feia pràcticament res. Estava content perquè ha aconseguit trampejar la crisi amb fortuna quan molts competidors s'han enganxat els dits i poder passar el relleu als fills.
Ell nomes pensava en descansar i viure després d'una vida de lluita sense parar.
Jubilar i morir tot ha estat cosa d'un mes.
El recordo com el que era, una bona persona, incapaç d'una mala paraula, un mal gest.
De vegades el mon es injust perquè les bones persones han de marxar quan no els toca i en canvi d'altres que no s'ho mereixen, allà estan.
Treballar tota la vida i no tenir mes que un mes per fruir de la vida amb la Lina sense obligacions nomes un mes es injust.
L'Àngel era una bona persona i fins i tot el seu darrer consell es per a mi el mes valuós de tots encara que no me l'hagi dit de paraula:
La vida l'hem de viure amb intensitat i en el moment. No hem de guardar tot pensant en un hipotètic demà perquè el demà potser no es tan lluny com ens pensem.
Com deia algú, no podem afegir mes dies a la nostre vida però si mes vida als nostres dies.
Àngel, et trobarem tots a faltar. Descansa i sigues feliç allà on siguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada