Viatjar

Acabo de tornar del meu viatge d'aquest estiu.  

No ha estat una expedició cm les que es feien a primers del segle XX. Hem passat 15 dies a la Índia. Es el tercer cop que hi vaig i el segon que hi fem una estada.
Per alguns,un matis, potser nomes he estat un turista que ha passat de puntetes, però jo, en canvi no em considero turista sinó viatger.
La diferència pot semblar subtil però es força significativa. En primer lloc el turista, per la seva presència grupal, ja interfereix en la vida del lloc i no pot passar desapercebut. En segon lloc el mateix grup impedeix un contacte mínim ament humà i senzill. El grup et serveix d'escut.
El turista segueix un guia i para i fa el que li diuen, quan i on li diuen.
El viatger du un altre ritme, no va en grup i tot i no formar part del decorat, pot compartir un mínim de la vida dels locals.
Tampoc fa falta anar amb motxilla i menjar el que el nostre cos no està preparat. Potser això es més intens però no necessàriament mes real.
Viatjar es acceptar amb humilitat que el mon es quasi infinit i nomes així la teva ment s'obre a captar mons diferents que no s'assemblen en res al teu.
Tot això genera una riquesa que no es pot sentir a través de la TV, queda escapçada en qualsevol lectura per bo que sigui el llibre, s'ha de viure, s'ha d'olorar, s'ha de trepitjar.
El viatger compra coses que es converteixen en vius records d'uns moments inoblidables.
També es ben cert que els hotels on he dormit no reflecteixen la mitjana de vida però tampoc he pretès fer una immersió en els baixos fons i en els sub mons. No, senzillament hem volgut conèixer una mica millor un país increïble que ja varem visitar el 1999.
La Índia ha canviat molt en aquests anys i el dia que hi pugui tornar encara haurà canviat mes, però estic content d'haver viscut una mica i conviscut amb aquella gent durant 15 díes.
Ja us ho aniré explicant.
En qualsevol cas ja soc aquí un altre cop