Aquest post va dedicat a una de les meves millors amigues i una dona a qui respecto moltíssim. Tot i això pot ser que el que aquí escrigui no m'ajudi a millorar el meu estatus al seu davant.
Les crisis, i aquesta n'és sens dubte la pitjor de totes les que jo he viscut, permeten descobrir les misèries que ens envolten i les que em de resoldre. Sens dubte definir el que som i el que valem passa a ser un element important per tots nosaltres quan resulta que som mesurats per el que guanyem o valem segons el que s'ens paga.
Imagino que en un mon ideal ningú hauria de ser mesurat en terme de diners però aquest mon tan prosaic i fred tergiversa els sentits de les coses.
Quina feina es mes valuosa? la d'un bomber que apaga els focs i posa en perill la seva vida, la d'un metge que te cura de la salut de les persones, la d'un paleta que aixeca cases, la d'un controlador aeri que regula el trànsit dels avions, la d'un pilot d'avions, la d'un administratiu, la d'un lampista, la d'un futbolista?
Si ens atenem al que cobren, les feines mes valuoses o les persones que "valen" mes serien els esportistes, futbolistes, corredors de F1 i companyia. A l'altre costat ens trobarem la majoria dels mortals, metges inclosos. Es just això? No, segur que no. Que qualsevol esportista cobri sous milionaris i que altres com els metges de la pública lluitin per sous entre 2 i 3.000€ al mes fa de mal entendre però es una conseqüència d'un mon on es busca la gratuïtat de masses coses i en canvi es veu be pagar per el que realment no fa falta.
Fixeu vos que creiem necessari tenir la millor sanitat sense pagar però no posem cap problema a pagar 200€ per anar a veure un partit de futbol, es lògic això?
El diari ha de ser de franc però qui ha de pagar als periodistes? els serveis han de costar cada cop menys, restaurants, hotels, viatges, les coses han de costar menys, els cotxes, els llibres, els productes alimentaris i això com ho podem fer?
Hem de reduir els costos de tot o es que ens pensem que els beneficis de les empreses son infinits. I si hem de reduir les despeses com ho fem, reduint els sous dels treballadors i llavors això resulta que no es pot fer, no tenim una contradicció nosaltres mateixos?
No seria millor pagar una mica per tenir un bon metge i, en canvi, negar nos a pagar les fortunes que es paguen per veure espectacles esportius.
Tot està interrelacionat i no sembla funciona el que es just però ningú sembla estar hi en contra o, com a mínim jo no he vist. Protestem per unes coses però no resolem el problema de fons. Qui val mes i quin es el sou just? no soc jo qui pot valorar ho però crec que totes les feines es mereixen el mateix però això es aquell comunisme o marxisme que ja ha provat no ser eficaç.
Bé, no se si soc prou clar perquè jo mateix no se com acabar.
Em nego a acceptar la injustícia com a forma de vida així que seguiré defensant el que es just, que tots tinguem un sou just i que desapareguin els privilegis d'alguns.
