Socotra, la isla de los genios, Jordi Esteva, Atalanta

Llegir s'ha convertit en una passió i en una font constant de sorpreses.

Llegir el que tothom publicita es bo però no et permet descobrir aquells llibres "amagats", que no criden tant l'atenció dels mitjans o dels comentaristes.

Socotra, l'illa dels genis, es un escrit senzill però gratament encisador. 

D'entrada m'agradaria saber quants de vosaltres sabíeu on es Socotra, jo ja admeto que no en tenia ni idea tot i que vaig tenir la oportunitat de ser pràcticament al davant, quan vaig viatjar a Oman. Però en Jordi Esteva, l'autor comença on a viatjar on jo ja pràcticament no soc capaç d'arribar.

El seu llibre, el d'un home de 57 anys que considera, amb aquest llibre, que ha aconseguit fer realitat el somni de la seva vida, viatjar al lloc somiat en la seva infantesa, m'ha provocat una gran felicitat i una sana enveja.

Felicitat en veure que els homes encara tenen imaginació i capacitat d'imaginar un somni i, sobretot, de fer lo realitat.

Aquest mon d'avui, que ens obliga a anar tan ràpid, sense temps a pensar, mirar, gaudir, ha frenat i anul.lat la capacitat d'imaginar, de viure i fruir de les petites coses.

Puc presumir de que encara tinc imaginació i aquesta em fa sentir me viu i feliç però em sap greu veure les noves generacions que venen darrera meu, tecnològicament tan avançats, socialment multi comunicats, hiper informats però incapaços de valorar les petites coses.

Difícilment entendran que un home hagi trigat 57 anys a veure el seu somni realitzat, viatjar a un racó de mon, senzillament per estar i conviure amb la seva gent.

Segur que els qui ara pugen trobaran altres coses que els ompliran igual però no seran les mateixes. 

Cada cop entenc millor a la gent gran que, quan jo era jove i em creia el rei del mon per la meva força i joventut, em miraven amb una certa condescendència pensant que jo ja no podria fruir de les petites coses que ells havien pogut tenir.

Sana experiència....