dilluns, 2 de juliol del 2012

Parte de guerra

No es el meu costum barrejar blogs i, de fet, aquest post surt, escrit d'un altre manera, en el llibre de paper.
Però no vull parlar tant del llibre com del que l'autor ens ensenya a través de la seva pròpia vivència, la mes dura, la d'un home que va tenir que lluitar a la Gran Guerra.
Va sobreviure però el preu que va pagar va ser altíssim, acabar "boig" i tancat en un manicomi.
El llibre m'ha colpit perquè, es molt fàcil fer analogies entre el que els homes varen patir en una guerra sense sentit, dirigida per uns eixelebrats que lo únic que tenien era el poder atorgat per si mateixos.
Curiós que avui patim una crisi de dimensions espectaculars, dirigida per uns eixelebrats que tenen el poder perquè tenen els diners o el poder polític.
Milions d'homes varen morir sense cap necessitat senzillament per satisfer ambicions territorials d'una noblesa arcaica, milions varen morir perquè no tenien ni veu ni vot, senzillament els mataven els enemics o els seus si es retiraven.
Milions d'homes i dones avui pateixen una crisi sense sentit senzillament perquè uns quants es dediquen a guanyar molts diners a base d'especular. Els qui protestaven llavors, com l'autor eren tancats per bojos o senzillament eren afusellats per traïdors. Els qui protesten ara son anomenats indignats i apartats com empestats i no els afusellen perquè no està ben vist...... 
Els homes som gregaris i hem perdut la capacitat de fer nos notar com individus. Nomes quan sumem milers o centenars de milers som considerats com una opinió.
Els qui manen han actuat amb intel.ligència anul.lant la nostre capacitat de discutir i opinar com individu.
Si jo, demà digues que no estic d'acord amb moltes coses de les que diuen els polítics, cap mitjà de comunicació ni tan sols m'escoltarà, ningú em publicarà i ningú no em sentirà.
La nostre opinió val en funció del número de persones que la subscriguin.
Us recomano aquesta lectura, us farà pensar una mica i veureu que borregos arribem a ser, nomes ens falta un casc i com a borregos anar de pet cap a la trinxera.