Ahir llegia a La Vanguardia un article força interessant relatiu a aquesta darrera reunió de caps d'estat. Deia un diplomàtic: aquest Sr. Rajoy no parla gaire oi?. Al Sr. Monti per altre banda li preguntaven si parlava amb la Sra. Merkel en Alemany i ell deia que no cal, que en Anglès s'entenen prou bé i afegia que el Sr. Rajoy parla Espanyol, però que l'entén....
En definitiva, el cap de govern de l'estat Espanyol nomes parla Espanyol, si senyor. Tots els altres parlen la seva llengua i, com a mínim Anglès, quan no Francès.
A Espanya i desafortunadament a Catalunya encara son mes els qui no parlen llengües que no els qui en parlem mes de dues.
A Madrid, a mes, son tan miops que quan veuen que aquí, d'entrada en tenim dues de llengües, s'emprenyen encara mes.
Espanya es un país de segona i això ens ho dona la nostre capacitat de dialogar i discutir i fer se escoltar en una llengua comú, la que sigui.
Mai, un cap d'estat serà realment important si no es capaç de negociar i fer se entendre en directe i de primera mà. Com podem imaginar al Sr. Rajoy xerrant a través d'un traductor, impossible!
Una llengua te matisos, te entonació, te silencis, te cadència, te vibració, te calidesa,te fredor, eines totes elles bàsiques per negociar, discutir, comunicar, per crear empatia.
Les matemàtiques son molt importants per aportar capacitat de càlcul, segur, però els idiomes son, avui, imprescindibles.
Al meu jove lector li diria que, com a mínim, dominar l'Anglès, i si vol fruir, Francès i Italià, son fàcils i molt rics.
A Espanya això encara no han entès i encara llueixen amb "gallardia" el seu menyspreu per les llengües. Allà ells, com a mínim, a casa, aquesta assignatura, el nostre cap la te superada encara que amb un deix un xic arrastrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada