Ara resulta que alguns, imagino que no tots, s'oposen al us de la creu de Sant Jordi en l'escut del FC Barcelona. No sé qui te el dret d'oposarse al us d'un escut quan el motiu es remonta a tants de segles. Imagino que el concepte de història recent o història a seques pot marcar una certa diferència i així es podria entendre el no us de l'esvàstica però la creu de Sant Jordi, o la mitja lluna??
Si s'accepta aquest criteri això pot provocar un revisionisme il·limitat tenint en compte que l'història es molt rica en actituds i posicions il·licites o injustes a lo llarg de l'història.
No crec que la creu de Sant Jordi sigui mes culpable que l'esglèsia católica o la mususlmana o qualsevol altre com la tiara papal que de fet anava al davat de les creuades.
Insisteixo que politics i religiosos haurien de callar molt mes i no implicar ni implicarse en la resta de temes de la societat i "alguns" no haurien de canviar tant ràpid els seus escuts per interessos comercials, oi?
Ja vaig dir en un escrit anterior que les banderes no son gaire bons aliats de la pacifica convivencia però el ridicul que ha fet algú amb aquesta història es força important
1 comentari:
Primera consideració: no sé quant anys deu fer que tant el Inter com el Barça han anat a jugar a Turquia o, en general, a països del món Islàmic.
Tampoc sé quant milers de camisetes es poden haver venut en aquests països amb la Creu de Sant Jordi.
Per què, de repent, els països àrabs se n’en adonat de les creus del Barça i de les Inter?
Els “hooligans” anglesos, molt sovint duen una bandera anglesa (El England Badge, Bulldog and St. George, amb una magnífica creu vermella que agafa tota la creu).
Molts equips de futbol anglesos duen també la Creu de S. Jordi a sota de la paraula England e igual passa amb l’escut de la selecció d’Irlanda del Nord.
El “badge” de la selecció de Brasil duu una creu de S. Andreu a sobre d’una altra. convencional...
El Toulouse Football Club, també té una creu...
Tots aquests hauran de traure la creu? M'agradarà veure-ho!
A Saudi Aràbia s’han publicat articles dient que no toleren creus de cap tipus, doncs recorden la humiliació de les Creuades.
No sé si els convé recordar que la humiliació final la varen tenir els Cristians quan Saladino va reconquerir Jerusalem batalla de Hatlin, el 1187 i Raynald de Chatillon va ser decapitat en presencia d’ell mateix.
Venir ara amb l’historia és una estupidessa tan gran com la del famós comentari de Benet XVI sobre l’entrevista que tingueren el filòsof àrab amb el príncep de Constantinopla...
Hi ha fets molt més propers i sanguinaris fets per musulmans dels que, en canvi, no en volen sentir ni parlar, com per exemple, el genocidi armeni (se’l coneix com l’Holocaust Armeni) de gairebé un milió de persones efectuat pels turcs el 1915!!!
Per què no demanen perdó públicament com demanaren que ho fes Benet XVI pel comentari esmentat?
No senyor! Ni tan sols ho admeten i a més, alguns integristes amenacen de mort, amb la tolerància del govern, a Akçam Taner, un historiador turc que ha gosat traure aquest horrible fet...
Però, ells en canvi, pretenen entrar a l’U.E. i que el Barça canvií el seu escut...
Però, nosaltres, no podem ni somiar parlar de que la mitja lluna creixent ens pot fer mal a la vista perquè ens recorda els 8 segles de dominació àrab...
Tunisia, Mauritània duen mitges llunes creixents en els seus escuts de futbol. Igual passa amb l’equip Al-Hilal,. de Ryad. I, possiblement, amb molts més.
El que passa és molt senzill. Els països del món Islàmic, la major part d’ells dirigits per dictadors, s’aprofiten de la sobirana ignorància dels seus pobles (des de les “madrasses” de Pakistan fins a les mateixes universitats del Maghrib) per interpretar un Alcorà de la forma que més els convé i anar creant així un ambient distorsionat contra el mode de vida occidental, que sense ser perfecte, al menys frueix de més llibertat que el seu.
Cada vegada hi ha més musulmans a la U.E. i cada vegada exigeixen més llibertat i respecte per les seves institucions i per la seva fe.
I això és ben just, doncs com a persones, hi tenen dret a les nostres societats.
Sempre i quan, però, ells corresponguin amb la mateixa mida, és a dir, respectant les nostres institucions i les nostres creences...
I, sobre tot, aïllin als terroristes fonamentalistes islàmics fins que no tinguin on amagar-se.
Què dirien si per cada atemptat que fan ells, faccions fonamentalistes antiislàmiques en provoquessin d’altres a les seves ciutats?
La seva força rau, però, en que saben perfectament que les creuades, per a nosaltres, fa segles que varen terminar i ja no ens en recordem...
Curious97
Publica un comentari a l'entrada