Avui no parlaré de cap cosa negativa sino tot al contrari, la presentació d'un llibre però un llibre no qualsevol, un llibre escrit per un noi anomenat Jaume Sanllorente que als 26 anys va decidir que el millor que podia fer era ajudar als altres a Bombay.
Avui, uns anys després, l'idea d'aquest noi es tota un ONG que funciona i funciona força bé i ell libre que ahir va presentar es el recull de la seva experiencia.
De tot el que es va parlar em vaig amb un concepte força interessant: els qui dediquen la seva vida a un projecte d'ajut als altris no es cap Deu ni cap perosna diferent, senzillament es una persona com un altre però amb les idees molt clares.
A nosaltres ens agrada idealitzar aquest tipus de persones però ells només i no menys son persones, grans persones.
Jo els admiro
1 comentari:
El llibre “Sonrisas de Bombay”, segons reconeix el mateix Jaume Sanllorente, l’ha escrit per si les màfies reïxen en matar-lo.
Bé, escampats pel món hi ha d’haver –certament, hi ha- multitud de persones que han dedicat i dediquen llur existència a fer el bé i ajudar als demés, amb la particularitat que ningú no els coneix, molt poca gent els ajuda i corren un risc seriós de perdre la vida.
De fet, molts d’ells i elles, ja l’han perdut en condicions atroces. Aquestes persones s’anomenen missioners i llegireu poques notícies relacionades amb ells.
Tots ells tenen un denominador comú. Una fe absoluta en els Evangelis i el que aquests ensenyen, així com un amor, amb majúscules, pel proïsme més desvalgut, necessitat i sense recursos, del món.
Aquest noi, al menys, té guardaespatlles que miren sota el cotxe i procuren protegir-lo.
El que no desmereix, en absolut, la meritòria tasca que esta desenvolupant a Bombay.
Però tampoc el fa més especial que qualsevol d’aquests innominats missioners que fan, com a mínim, exactament el mateix i, en canvi, molt poca gent ens recordem d’ells.
Tanmateix, chapeau per aquest noi i pel que fa!
Una cosa que dius és ben certa. No són Déus. Tampoc crec que pretenen ser-ho. Però gairebé segur que, com diu el Crec en un Déu, quan deixin aquest món seuran a la destra de son Pare…
Curious97
Publica un comentari a l'entrada