dijous, 20 de desembre del 2007

el Parlament

Ahir vaig tenir el plaer de conèixer i visitar el Parlament de Catalunya. Va ser un plaer perque l'edifici val molt la pena de visitar, i més acompanyat per una persona que t'explica la seva història.
Tot va ser força interessant perque descobreixes el "muntatge" organitzat entre polítics i periodistes on uns es dediquen a esperar que els altres diguin alguna cosa que "valgui la pena" i que sigui noticiable. Els polítics escenifiquen un "show" perque sino no surten a la foto.
Es clar que tot això es el que es veu a primer cop d'ull. Si mires dues vegades llavors descobreixes que hi ha com a minim dos tipus de polítics: els primeres espases i els altres.
Els altres son ni mes ni menys els que fan la feina bruta i segueixen com a ovelles les instruccions dels primeres espases. Els primeres espases son com a estrelles de cinema. Passejen lluint "palmito", treien pit o mes aviat panxa, imantats per les càmeres i amb un aire de soberbia impropi atès dels resultats obtinguts.
Tot això recorda un conjunt musical on el cantant s'emporta tota la gloria i la resta nomes acompanyen al solista que, a mes canta amb playback.
La pena va ser quan vaig estar al hemicicle escoltant "les preguntes al President".
Increible, un pregunta una cosa i l'altre no contesta mai el que li pregunten i si arriba a contestar només es per dir que els altres no estan qualificats per el seu passat. Així com tothom té un passat mes o menys discutible ningú no podrá dir mai res.
En definitiva, després de la meva visita tinc un parell de coses mes clares: 1-que la majoria dels polítics no valen per res, 2- els pocs que valen queden enterrats en la dinamica embrutidora dels primers.
jo, com a minim ja n'he conegut un que val al pena, molta sort.

1 comentari:

curious97 ha dit...

Per si pot interesar-te en aquesta adreça tens una série d’articles publicats pel teu acompanyant al Parlament de Catalunya:

http://209.85.135.104/search?q=cache:PXUuikS4vyIJ:www.ciu.info/cercador_articles.php%3Fautor%3DPont%2520i%2520Sans+*Josep+Pont+Sans*&hl=en&ct=clnk&cd=6


I ara, potser una mica d’història relativa al Parlament de Catalunya.

Cito:

Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades des d'antic pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval.

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors.

Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.

(Aquí, ja comencem a demostrar–com a tota arreu, en aquells temps- l’importància que els poders fàctics atorguen als pobles)

Al segle XIV, les Corts Generals es transformaren en la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d'Àustria, que governaven des de Madrid.

(Amb aquesta definició ja es veu del mal que patirem. Si els monarques de la casa d’Àustria haguessin governat des de Barcelona, haurien estat una sorpresa com si els Borbons, en lloc de governar des de Paris, o haguessin fet des de Marsella, o els Tudors, des de Liverpool en lloc de Londres)

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern. No va ser fins al segle XX que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)
El 1931, es reinstituí la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament.

Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any.

Tenia 84 diputats repartit entre els partits:
Esquerra Republicana de Catalunya 49 escons
Lliga Regionalista de Catalunya 15 escons
Unió Socialista de Catalunya 5 escons
Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra 5 escons
Partit Republicà Autonomista 4 escons
Unió Catalanista 1 escó
Unió Democràtica de Catalunya 1 escó
Acció Catalana Republicana 1 escó
Partit Republicà Democràtic Federal 1 escó

(Amb aquesta partitocràcia anem ben llestos. Segons el filósof Gustavo Bueno, cada partit té d’atacar sistemàticament al altre. O sigui, l’oposat de l’adagi que diu “que la unió fa la força”)

La guerra civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el 1939.

De l'exili al restabliment (1939-1980)

A la fosca etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany.

El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005)

El Parlament actual es constituí després de la restauració de la Generalitat de Catalunya, i de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979.

Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.

Composició del Parlament de Catalunya

Durant el període republicà el Parlament de Catalunya estava constituït per 85 diputats. Des de la seva restauració el 1980 està constituït per 135 diputats. En les diferents legislatures la seva composició ha estat la següent (en negreta les majories absolutes):

VIII Legislatura
Eleccions celebrades el 1 de novembre de 2006....
CiU: 48 escons (35,56%)
PSC - CpC: 37 escons (27,41%)
ERC: 21 escons (15,56%)
PP: 14 escons (10,37%)
ICV-EUiA: 12 escons (8,89%)
C's: 3 escons (2,22%)
Total: 135 escons

VII Legislatura
Eleccions celebrades el 16 de novembre de 2003....
CiU: 46 escons (34,07%)
PSC - CpC: 42 escons (31,11%)
ERC: 23 escons (17,04%)
PP: 15 escons (11,11%)
ICV-EUiA: 9 escons (6,67%)
Total: 135 escons

VI Legislatura
Eleccions celebrades el 17 d'octubre de 1999.... CiU: 56 escons (41,48%)
PSC - CpC (Barcelona): 36 escons (26,67%)
PSC - CpC - IC-V (Tarragona, Lleida i Girona): 16 escons (11,85%)
PP: 12 escons (8,89%)
ERC: 12 escons (8,89%)
IC-V: (Barcelona) 3 escons (2,22%)
Total: 135 escons

V Legislatura
Eleccions celebrades el 19 de novembre de 1995.... CiU: 60 escons (44,44%)
PSC: 34 escons (25,19%)
PP: 17 escons (12,59%)
ERC: 13 escons (9,63%)
IC-EV: 11 escons (8,15%)
Total: 135 escons

IV Legislatura
Eleccions celebrades el 15 de març de 1992.
CiU: 70 escons (51,85%)
PSC: 40 escons (29,63%)
ERC: 11 escons (8,15%)
IC: 7 escons(5,19%)
PP: 7 escons (5,19%)
Total: 135 escons

III Legislatura
Eleccions celebrades el 29 de maig de 1988.
CiU: 69 escons (51,11%)
PSC: 42 escons (31,11%)
IC: 9 escons (6,67%)
AP: 6 escons (4,44%)
ERC: 6 escons (4,44%)
CDS: 3 escons (2,22%)
Total: 135 escons

II Legislatura
Eleccions celebrades el 29 d'abril de 1984.
CiU: 72 escons (53,33%)
PSC: 41 escons (30,37%)
AP: 11 escons (8,15%)
PSUC: 6 escons (4,44%)
ERC: 5 escons (3,70%)
Total: 135 escons

I Legislatura
Eleccions celebrades el 20 de març de 1980.
CiU: 43 escons (31,85%)
PSC: 33 escons (24,44%)
PSUC: 25 escons (18,52%)
CC: 18 escons (13,33%)
ERC: 14 escons (10,37%)
PSA: 2 escons (1,48%)
Total: 135 escons

Curious97