La tieta ja no hi es. Ha marxat en silenci i per la porta petita i quasi be sola.
Era una tieta com la que cantava el Serrat, una dona solitaria, que ha viscut sempre a l'ombra de la resta de la familia.
De fet, ni tan sols era tieta meva però vull, ara que ja no hi es, tenir un petit record per ella.
Per ella i per totes les tietas que, com ella han tingut una vivència secundaria, eclipsada per els altres que han tingut familia, descendencia.
Curios aquest rol secundari que otorguem als qui no han volgut o no han pogut crear la seva propia familia i s'han integrat mes o menys en la dels altres.
El seu era un rol gris perque compartia amb nosaltres petits troços de bullici i xivarri però acabava en la solitut de casa seva.
Voluntari o forços sempre sembla dificil d'assimilar per aquells que no estem acostumats a viure sols.
a tu tieta
dissabte, 31 de maig del 2008
divendres, 30 de maig del 2008
cuina
Com que fins i tot els srs del Periódico hi posen la cullerada, jo també hi vull afegir un xic de sal al tema.
Imagineu que arribeu al restaurant, seieu a taula i llegiu el menu quelcom així:
-emulsionant fregit amb un xic d'edulcorant
-estabilitzant e-222 guarnit amb acidulant crionitzat
-gelat desestructurat i refredat amb hidrògen liquid, etc, etc, etc
Tot i exagerar jo, amb tota franquesa, m'aixeco i m'en vaig a un altre lloc a menjar un bon pa amb tomàquet i pernil.
Aqui sacralitzem a determinades persones e institucions i no acceptem la crítica, encertada o no.
Particularment no tinc cap simpatia per el sr Santamaria al qui no conec però soc dels que creu que determinada cuina ja no es cuina, es senzillament un espectacle.
sentia ahir al sr Freixa (restaurador) dient que la gent no pregunta al metge el que ha de pendre per guarir i que nomes va al restaurant per "disfrutar". Discrepo. Al metge hi vaig i si puc evito pendre medicamentsperò si prec un medicament es perque el producte incorpora un paper amb tota la formulació, recomenacions i possibles perjudicis. Discrepo, dos: si jo vaig a un restaurant vaig a gaudir de la cuina i menjar bé. Quan vull disfrutar d'un espectacle vaig al circ, al teatre o al cine
Imagineu que arribeu al restaurant, seieu a taula i llegiu el menu quelcom així:
-emulsionant fregit amb un xic d'edulcorant
-estabilitzant e-222 guarnit amb acidulant crionitzat
-gelat desestructurat i refredat amb hidrògen liquid, etc, etc, etc
Tot i exagerar jo, amb tota franquesa, m'aixeco i m'en vaig a un altre lloc a menjar un bon pa amb tomàquet i pernil.
Aqui sacralitzem a determinades persones e institucions i no acceptem la crítica, encertada o no.
Particularment no tinc cap simpatia per el sr Santamaria al qui no conec però soc dels que creu que determinada cuina ja no es cuina, es senzillament un espectacle.
sentia ahir al sr Freixa (restaurador) dient que la gent no pregunta al metge el que ha de pendre per guarir i que nomes va al restaurant per "disfrutar". Discrepo. Al metge hi vaig i si puc evito pendre medicamentsperò si prec un medicament es perque el producte incorpora un paper amb tota la formulació, recomenacions i possibles perjudicis. Discrepo, dos: si jo vaig a un restaurant vaig a gaudir de la cuina i menjar bé. Quan vull disfrutar d'un espectacle vaig al circ, al teatre o al cine
dimarts, 27 de maig del 2008
mes aigua
El tema de l'aigua ens está portant al paroxisme. ICV ja corre a dir que el trasvassament ja no fa falta perque els embassaments ja tenen aigua, i els de ERC que us he de dir. CIU encara no ha obert boca perque encara reclamen el trasvassament del Roda i el PSC ja no saben que dir per quedar bé i fer l'obra.
Resultat, un caos polític que no te en compte, en cap cas, les verdaderes necessitats del pais ni la realitat del sistema hidrogràfic i climàtic.
Si deiem que la canonada podria servir per abastir el Tarragonès al inreves del inicialment previst quan la dessaladora funcioni, perque ara ja no es considera això com un argument.
Si diem que la climatologia i els rius que tenim no donen abast perque una obra estructural que evita aquestes situacions limits no es considera positiva.
Si encara no podem regar, tot i que em sembla que tots fem el que volem, resulta que ara ja no regarem mai mes tenint en compte que el MH ha canviat els criteris d'excepcionalitat?
si resulta que la conca del Ter també es deficitaria i així ho manifesten els Gironins no tindria sentit de perllongar aquesta canonada cap el nord i així intercomunicar totes les conques i facilitar el trasvassament d'una regió a un altre en funció de necessitats.
Crec que al final, a Catalunya i a Espanya, ens passará com a Itàlia, que el pasi funcionará a pesar dels polítics o no funcionará.
Resultat, un caos polític que no te en compte, en cap cas, les verdaderes necessitats del pais ni la realitat del sistema hidrogràfic i climàtic.
Si deiem que la canonada podria servir per abastir el Tarragonès al inreves del inicialment previst quan la dessaladora funcioni, perque ara ja no es considera això com un argument.
Si diem que la climatologia i els rius que tenim no donen abast perque una obra estructural que evita aquestes situacions limits no es considera positiva.
Si encara no podem regar, tot i que em sembla que tots fem el que volem, resulta que ara ja no regarem mai mes tenint en compte que el MH ha canviat els criteris d'excepcionalitat?
si resulta que la conca del Ter també es deficitaria i així ho manifesten els Gironins no tindria sentit de perllongar aquesta canonada cap el nord i així intercomunicar totes les conques i facilitar el trasvassament d'una regió a un altre en funció de necessitats.
Crec que al final, a Catalunya i a Espanya, ens passará com a Itàlia, que el pasi funcionará a pesar dels polítics o no funcionará.
dilluns, 26 de maig del 2008
darfur
si ahir parlava de Birmania, avui he llegit la contra de la Vanguardia i encara m'he sentit pitjor: Personalment no era coneixedor que Xina fos qui alimenta el conflicte en aquest troç de mon perdut de la ma de Deu.
Suposo que els nostres polítics si que ho sabien i ho saben i tot i això callen i es que la Xina es massa important com a mercat per correr caqp risc i es que la pela, ara l'euro, pesa massa al fidel de la balança.
Si no l'heu llegit feu ho. Fa mal al cor escoltar el patiment demolts i veure que ningú no fa res.
Vull creure en l'humanitat però hi ha cops, masses cops, que la nostre humanitat no demostra ser gens proactiva per ajudar se a si mateixa
Suposo que els nostres polítics si que ho sabien i ho saben i tot i això callen i es que la Xina es massa important com a mercat per correr caqp risc i es que la pela, ara l'euro, pesa massa al fidel de la balança.
Si no l'heu llegit feu ho. Fa mal al cor escoltar el patiment demolts i veure que ningú no fa res.
Vull creure en l'humanitat però hi ha cops, masses cops, que la nostre humanitat no demostra ser gens proactiva per ajudar se a si mateixa
diumenge, 25 de maig del 2008
biocombustible
Jo no compraré cap biocombustible. em podeu dir poc ecologiste però jo em catalogaré com a persona.
Els biocombustibles tenen un origen potser molt ecològic però s'han convertit en una manera d'empobrir els paisos del tercer mon i sobretot de fer que encara mes persones es morin de gana perque ara els seus cultius ja no serveixen per alimentarlos sino per fer benzina.
Viatjant per Africa no costa veure grans extensions de cultius intensius de cereals per produir biocombustibles però la majoria de la seva població es mor de gana.
Els anomenats paisos civilitzats podem veure morir un nen de gana a la tele i no ens tremola el cos, ara si parlen de deforestació posem el crit al cel. Crec que abans de ser ecologistes hem de ser persones perque lo un no es incompatible amb lo altre si es fa en l'ordre adecuat.
Be amb aquest escrit acabo per aquest cap de setmana.
En conec un que em dirá de tot però tenis ganes de parlar de tots aquest temas però francament no ho he pogut fer abans.
Perdoneu me si voleu i podeu, mai seré un blogaire correcte però m'agrada poder compartir aquests sentiments.
Bona nit
Els biocombustibles tenen un origen potser molt ecològic però s'han convertit en una manera d'empobrir els paisos del tercer mon i sobretot de fer que encara mes persones es morin de gana perque ara els seus cultius ja no serveixen per alimentarlos sino per fer benzina.
Viatjant per Africa no costa veure grans extensions de cultius intensius de cereals per produir biocombustibles però la majoria de la seva població es mor de gana.
Els anomenats paisos civilitzats podem veure morir un nen de gana a la tele i no ens tremola el cos, ara si parlen de deforestació posem el crit al cel. Crec que abans de ser ecologistes hem de ser persones perque lo un no es incompatible amb lo altre si es fa en l'ordre adecuat.
Be amb aquest escrit acabo per aquest cap de setmana.
En conec un que em dirá de tot però tenis ganes de parlar de tots aquest temas però francament no ho he pogut fer abans.
Perdoneu me si voleu i podeu, mai seré un blogaire correcte però m'agrada poder compartir aquests sentiments.
Bona nit
gossos a Barcelona
He llegit a La Vanguardia uns escrits de tó molt critic sobre els gossos a Barcelona.
Parlen del espai que ocupen en detriment de les persones, de la pudor dels pixats, etc.
Bé, com imagino que pocs gossos tindran la capacitat de resposta necessària per a la seva defensa em permeto contestar jo, com a minim en nom d'alguns dels gossos que es puguin sentir aludits.
En primer lloc si de bruticia parlem diria que per cada cagarada que pogueu trobar al terra i no recollida per els nostres tutors podriem trobar un centenar de cigarretes tan po mes pudoroses i a mes que et podem cremar, sense comptar els xiclets enganxats al terra i els milers de papers que la gent tira sense cap mena de recança.
Si parlem del espai que ocupem els gossos, crec que a tots els humans us hauria de caure la cara de vergonya perque monopolitzeu el 99,9% del espai i encara protesteu!! Per uns miserables pipi cans us creieu que ja heu cobert l'expedient? sou uns egoistes i desagraits.
Finalment tot i que els nostres tutors fan com si fossin de pares, no oblideu que son ells i no nosaltres els qui han de recollir les nostres cagarades, que al cap i la fi nosaltres nomes som gossos, oi??????
Parlen del espai que ocupen en detriment de les persones, de la pudor dels pixats, etc.
Bé, com imagino que pocs gossos tindran la capacitat de resposta necessària per a la seva defensa em permeto contestar jo, com a minim en nom d'alguns dels gossos que es puguin sentir aludits.
En primer lloc si de bruticia parlem diria que per cada cagarada que pogueu trobar al terra i no recollida per els nostres tutors podriem trobar un centenar de cigarretes tan po mes pudoroses i a mes que et podem cremar, sense comptar els xiclets enganxats al terra i els milers de papers que la gent tira sense cap mena de recança.
Si parlem del espai que ocupem els gossos, crec que a tots els humans us hauria de caure la cara de vergonya perque monopolitzeu el 99,9% del espai i encara protesteu!! Per uns miserables pipi cans us creieu que ja heu cobert l'expedient? sou uns egoistes i desagraits.
Finalment tot i que els nostres tutors fan com si fossin de pares, no oblideu que son ells i no nosaltres els qui han de recollir les nostres cagarades, que al cap i la fi nosaltres nomes som gossos, oi??????
Birmania
Fa díes que volia parlar d'aquest tema i no podia trobar el moment. Em sap greu i vergonya admetre ho perque crec que el tema s'ho val.
Pregunto: si tot el món es concient del que está passant a Birmania, com es que cap de les insttucions que se suposa vetllen per tot el món i cap de les grans superpotències (tan actives contra determinats objectius pseudo militars) actua en defensa dels Birmans per molt que els seus governants, dictadors reconeguts no ho permetin?
Ei!! polítics, on sou? per que no acteu? per que no justifiqueu ni que sigui un cop a la vida el sou que us paguem?
Zapatero, Rajoy, Montilla, Carod, Mas, etc per que no aixequeu la vostre veu (ni que sigui) en defensa dels milions de persones que no poden rebre ni tan sols el minim ajut que espera a la frontera del seu pais.
Crec que aquest crit hauria de ser mes multitudinari.
La nostre societat sembla inmune al dolor aliè i en qualsevol cas poc expeditiva i massa conformista.
Despertem tots, demostrem que encara tenim conciencia i som persones ja que cap politic te aquesta condició
Pregunto: si tot el món es concient del que está passant a Birmania, com es que cap de les insttucions que se suposa vetllen per tot el món i cap de les grans superpotències (tan actives contra determinats objectius pseudo militars) actua en defensa dels Birmans per molt que els seus governants, dictadors reconeguts no ho permetin?
Ei!! polítics, on sou? per que no acteu? per que no justifiqueu ni que sigui un cop a la vida el sou que us paguem?
Zapatero, Rajoy, Montilla, Carod, Mas, etc per que no aixequeu la vostre veu (ni que sigui) en defensa dels milions de persones que no poden rebre ni tan sols el minim ajut que espera a la frontera del seu pais.
Crec que aquest crit hauria de ser mes multitudinari.
La nostre societat sembla inmune al dolor aliè i en qualsevol cas poc expeditiva i massa conformista.
Despertem tots, demostrem que encara tenim conciencia i som persones ja que cap politic te aquesta condició
art sacre
Suposo que els meus analisis tendeixen a ser simplistes però si per casualitat algú va llegir ahir un escrit sobre la titularitat de l'aigua, entendrá el que vaig a dir.
Com es possible que aquesta esglèsia que predica la caritat i el donar i donar se, lluita aferrissadament per la custodia d'unes obres d'art sacres.
Que no es l'esglèsia un temple obert a tots i tothom (en un altre moment ja en parlarem). Per que aquestes escultures no son entregades generosament com si fossin cristians i perque els altres no diuen tranquils guardeu les vosaltres.
Per que les gigurs o pintures son d'uns o d'altresen funció d'on varen ser trobades. Em sembla que ni uns ni altres tenen la propietat d'aquestes peces i per això tots les volen tenir.
Em temo que soc o massa estùpid o massa innocent però no realista.
Aquesta esglèsia, la d'ells, ja no es la meva i em sap greu.
Com es possible que aquesta esglèsia que predica la caritat i el donar i donar se, lluita aferrissadament per la custodia d'unes obres d'art sacres.
Que no es l'esglèsia un temple obert a tots i tothom (en un altre moment ja en parlarem). Per que aquestes escultures no son entregades generosament com si fossin cristians i perque els altres no diuen tranquils guardeu les vosaltres.
Per que les gigurs o pintures son d'uns o d'altresen funció d'on varen ser trobades. Em sembla que ni uns ni altres tenen la propietat d'aquestes peces i per això tots les volen tenir.
Em temo que soc o massa estùpid o massa innocent però no realista.
Aquesta esglèsia, la d'ells, ja no es la meva i em sap greu.
dissabte, 24 de maig del 2008
aigua i 2
No voldria oblidar en el tema de l'aigua la brillant actuació dels nostres sempre reconeguts politics.
Medalla d'or indiscutible al conseller de medi ambient, Francesc Baltasar, amb el seu trasvassament del Segre perque no hi havia cap alternativa real fins que de Madrid l'han il·luminat. Però ell no dimiteix ni que el matin, que a la fí ell ho ha justificat tot i tot si val.
Medalla de plata i diploma especial ERC que son capaços de posicionarse a favor del trasvassament al matí, dinar oposant se al mateix trasvassament i sopar amb una meditada abstenció per no caure en una posició compromesa. Ah! i tot això evidentment amb un posat seriós i rigurós i cap dimissió.
Medalla de bronze al govern en ple de la Generalitat per el que podriem anomenar una fabulosa gestió de la crisi de l'aigua i per una planificació increible de les infrastructures necessàries per el pais, tenint en compte que el tema de l'aigua em sembla que no es nou.
diploma especial per el sr Hereu per l'imatge que ha sabut donar de Barcelona a tot el mon.
diploma especial per Agbar i l'agència catalana de l'aigua perque han callat tota l'estona però ULL en cap moment han deixat de facturar nos l'aigua, perque ells, responsables no, però a l'hora de cobrar això no falla
Medalla d'or indiscutible al conseller de medi ambient, Francesc Baltasar, amb el seu trasvassament del Segre perque no hi havia cap alternativa real fins que de Madrid l'han il·luminat. Però ell no dimiteix ni que el matin, que a la fí ell ho ha justificat tot i tot si val.
Medalla de plata i diploma especial ERC que son capaços de posicionarse a favor del trasvassament al matí, dinar oposant se al mateix trasvassament i sopar amb una meditada abstenció per no caure en una posició compromesa. Ah! i tot això evidentment amb un posat seriós i rigurós i cap dimissió.
Medalla de bronze al govern en ple de la Generalitat per el que podriem anomenar una fabulosa gestió de la crisi de l'aigua i per una planificació increible de les infrastructures necessàries per el pais, tenint en compte que el tema de l'aigua em sembla que no es nou.
diploma especial per el sr Hereu per l'imatge que ha sabut donar de Barcelona a tot el mon.
diploma especial per Agbar i l'agència catalana de l'aigua perque han callat tota l'estona però ULL en cap moment han deixat de facturar nos l'aigua, perque ells, responsables no, però a l'hora de cobrar això no falla
aigua
Amb el tema de l'aigua i el trasvassament he descobert un parell de coses. Una que aqui tos som amics fins el moment de compartir, llavors les amistats es perden, i dos, que aqui cadascú s'otorga la propietat de les coses en funció del que l'interessa.
Anem a pams.
Tots som catalans però si els de Barcelona han d'agafar aigua de l'Ebre, llavors els de Tarragona diuen que els de Barcelona som poc menys que lladres i abusons, que no erem catalans tots i ben avinguts?? doncs no. Som catalans però l'aigua me la quedo jo i els altres que es fotin.
L'altre questió es la propietat. Si el riu passa per el meu territori llavors es meva. Així els aragonesos diuen que, tot i organtizar l'expo de l'aigua, l'aigua aragonesa no s'ha de donar als de Barcelona, encara gràcies que als de Tarragona s'els deixa agafarla.
No ho entenc. Per aquest principi, he d'entendre que si un Aragones ve a la platja a la costa daurada, els hi puc dir que es banyin als Monegros que el Mediterrani es meu?
Com es pot pretendre tenir la titularitat del pais i el seu territori.
D'on treuen l'aigua els de Madrid, d'un pou? perque territori no en tenen gaire i que jo sapigue no els neix cap riu.
Amb tota franquesa, el tema de l'aigua ha destapat les miseries de la nostre civilització i de la nostre gent.
He tingut la sort de viatjar per molts paisos del mon i he pogut veure que els qui menys tenen normalment solen ser mes generosos amb el poc que tenen que els qui mes tenim que no donem ni per "pipas".
"To pa mi", "to e mio"aquest son els nostres crits de solidaritat
Hi ha cops que un s'avergonyeix dela nostre civilització i es que som uns pobres d'esprit
Anem a pams.
Tots som catalans però si els de Barcelona han d'agafar aigua de l'Ebre, llavors els de Tarragona diuen que els de Barcelona som poc menys que lladres i abusons, que no erem catalans tots i ben avinguts?? doncs no. Som catalans però l'aigua me la quedo jo i els altres que es fotin.
L'altre questió es la propietat. Si el riu passa per el meu territori llavors es meva. Així els aragonesos diuen que, tot i organtizar l'expo de l'aigua, l'aigua aragonesa no s'ha de donar als de Barcelona, encara gràcies que als de Tarragona s'els deixa agafarla.
No ho entenc. Per aquest principi, he d'entendre que si un Aragones ve a la platja a la costa daurada, els hi puc dir que es banyin als Monegros que el Mediterrani es meu?
Com es pot pretendre tenir la titularitat del pais i el seu territori.
D'on treuen l'aigua els de Madrid, d'un pou? perque territori no en tenen gaire i que jo sapigue no els neix cap riu.
Amb tota franquesa, el tema de l'aigua ha destapat les miseries de la nostre civilització i de la nostre gent.
He tingut la sort de viatjar per molts paisos del mon i he pogut veure que els qui menys tenen normalment solen ser mes generosos amb el poc que tenen que els qui mes tenim que no donem ni per "pipas".
"To pa mi", "to e mio"aquest son els nostres crits de solidaritat
Hi ha cops que un s'avergonyeix dela nostre civilització i es que som uns pobres d'esprit
els uns i els altres
Ahir vaig anar amb la Rosa cap a l'Estartit per l'AP-7. ANava a 130km/h fent us d'aquella teorica tolerancia que se suposa que hi ha respecte al limit de velocitat.
Per ser franc la gent es comportava i tot i que de tant en tant algun passava molt "esperitat" fins que va arribar el qui faltava.
Tot d'una va apareixer un Audi blau marí, dels grossos, amb tot d'antenes al sostre i seguit per un altre cotxe platejat amb mes antenes i 3 persones dins. Si senyor, ho heu endevinat era un dels nostres Polítics.
Ho poso en majúscula perque cada cop tinc més clar que n'hi ha uns i estem els altres.
Resulta que els dos cotxes ens adelanten a uns 150km/ i adelanten tot just despres un cotxe dels mossos i ningú no els va parar.
I dic jo, no deiem que 120km/h es el limit?
o es que Ells fent us del càrrec poden saltar les normes i lleis que han fet ells mateixos.
Un castellà ho va reflectir molt clarament: "haz lo que yo digo y no lo que yo hago"
Mes tard vaig saber que l'ocupant del cote era ni mes ni menys que el Sr. Montilla.
Així m'agrada, predicant amb l'exemple
Per ser franc la gent es comportava i tot i que de tant en tant algun passava molt "esperitat" fins que va arribar el qui faltava.
Tot d'una va apareixer un Audi blau marí, dels grossos, amb tot d'antenes al sostre i seguit per un altre cotxe platejat amb mes antenes i 3 persones dins. Si senyor, ho heu endevinat era un dels nostres Polítics.
Ho poso en majúscula perque cada cop tinc més clar que n'hi ha uns i estem els altres.
Resulta que els dos cotxes ens adelanten a uns 150km/ i adelanten tot just despres un cotxe dels mossos i ningú no els va parar.
I dic jo, no deiem que 120km/h es el limit?
o es que Ells fent us del càrrec poden saltar les normes i lleis que han fet ells mateixos.
Un castellà ho va reflectir molt clarament: "haz lo que yo digo y no lo que yo hago"
Mes tard vaig saber que l'ocupant del cote era ni mes ni menys que el Sr. Montilla.
Així m'agrada, predicant amb l'exemple
Subscriure's a:
Missatges (Atom)