La tieta ja no hi es. Ha marxat en silenci i per la porta petita i quasi be sola.
Era una tieta com la que cantava el Serrat, una dona solitaria, que ha viscut sempre a l'ombra de la resta de la familia.
De fet, ni tan sols era tieta meva però vull, ara que ja no hi es, tenir un petit record per ella.
Per ella i per totes les tietas que, com ella han tingut una vivència secundaria, eclipsada per els altres que han tingut familia, descendencia.
Curios aquest rol secundari que otorguem als qui no han volgut o no han pogut crear la seva propia familia i s'han integrat mes o menys en la dels altres.
El seu era un rol gris perque compartia amb nosaltres petits troços de bullici i xivarri però acabava en la solitut de casa seva.
Voluntari o forços sempre sembla dificil d'assimilar per aquells que no estem acostumats a viure sols.
a tu tieta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada