aigua

Amb el tema de l'aigua i el trasvassament he descobert un parell de coses. Una que aqui tos som amics fins el moment de compartir, llavors les amistats es perden, i dos, que aqui cadascú s'otorga la propietat de les coses en funció del que l'interessa.
Anem a pams.
Tots som catalans però si els de Barcelona han d'agafar aigua de l'Ebre, llavors els de Tarragona diuen que els de Barcelona som poc menys que lladres i abusons, que no erem catalans tots i ben avinguts?? doncs no. Som catalans però l'aigua me la quedo jo i els altres que es fotin.
L'altre questió es la propietat. Si el riu passa per el meu territori llavors es meva. Així els aragonesos diuen que, tot i organtizar l'expo de l'aigua, l'aigua aragonesa no s'ha de donar als de Barcelona, encara gràcies que als de Tarragona s'els deixa agafarla.
No ho entenc. Per aquest principi, he d'entendre que si un Aragones ve a la platja a la costa daurada, els hi puc dir que es banyin als Monegros que el Mediterrani es meu?
Com es pot pretendre tenir la titularitat del pais i el seu territori.
D'on treuen l'aigua els de Madrid, d'un pou? perque territori no en tenen gaire i que jo sapigue no els neix cap riu.
Amb tota franquesa, el tema de l'aigua ha destapat les miseries de la nostre civilització i de la nostre gent.
He tingut la sort de viatjar per molts paisos del mon i he pogut veure que els qui menys tenen normalment solen ser mes generosos amb el poc que tenen que els qui mes tenim que no donem ni per "pipas".
"To pa mi", "to e mio"aquest son els nostres crits de solidaritat
Hi ha cops que un s'avergonyeix dela nostre civilització i es que som uns pobres d'esprit