2009

No vull ser una excepció en aquest darrer dia de l'any on tothom fa vots de les coses que vol per l'any vinent. Totes les previsions apunten a un 2009 dur, molt dur.
Intento fer un anàlisi del 2008 i em sento molt satisfet dels resultats obtinguts en la majoria dels temes que jo mateix m'havia plantejat.
He fallat en alguns: el meu blog on m'havia promès a mi mateix no caure en la temptació de parlar de política. Han estat tants i tants els desgavells que això m'ha dut a una gran frustració i desencís. Prometo, altre cop, tractar de parlar nomes de coses verdader ament importants i deixar que els polítics fassin el que vulguin. Al cap i la fi els d'aquí no serveixen per res i els d'allà no els importem un borrall. Així que bon vent.
El meu segon objectiu es dedicarme mes als meus i als qui jo pugui ajudar directa o indirectament. Els ho dec des de fa molts anys.
Diuen que ja he creuat la meitat del meu camí, diguem que fins i tot el 60%, així que ja es hora d'aprofitar el que queda.
No m'agradaria marxar d'aqui amb el regust de no haver fet tot el que volia. Em sabria molt de greu. Així que faig el ferm proposit de posar fil a l'agulla en tot allò que val la pena i en aquesta llista m'incloc a mi mateix perque jo soc la base del meu propi projecte.
Una forta abraçada i molta sort per aquest 2009 (i següents)

Africa

RD Congo, Ruanda, Zimbabwue, Guinea Conakry, Somalia, son alguns dels paisos africans en conflicte sense comptar en els "altres" com ara Mali, el Sáhara, Uganda, Burkina, Mauritania, etc...que senzillament es moren de gana.
Els meus desitjos per 2009 van per Africa, el darrer continent, el mes explotat i el mes ignorat però no per això el mes fantàstic del mon.
Avui que, com sempre, nomes ens preocupen dels nostres propis problemes vull deixar un missatge d'esperança per ells. Confio en que la corrupció del nostre sistema no acabi de contaminar encara mes, que la nostre cobdícia no els arruïni encara mes i en canvi desitjo de tot cor que els esforços de tots aquells que poc a poc ajuden en milers de projectes humanitaris i socials.
Jo vull tornar aquest 2009 a Africa e intentaré ajudar millor aquest continent que tan ens ha donat i que tan poc ha rebut.
ho deixo per escrit per recordar ho sempre.
Bon 2009

JL Borges

Mai no tindré la capacitat d'escriure que ell tingué però em limito a copiar un poema que te molt d'epitafi però que jo trobo genial.
espero que us agradi
Borges no ha estat un escriptor fàcil però aquest text no te desperdici

Después de un tiempo
Uno aprende la sutil diferencia
Entre sostener una mano y encadenar el alma
Y uno aprende que el amor no significa acostarse
Y una compañía no significa seguridad
Y uno empieza a aprender …
Que los besos no son contratos
Y los regalos no son promesas,
Y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
Que uno realmente es fuerte,
Que uno realmente vale …
Y después de un tiempo
Uno planta su propio jardín y decora su propia alma
En lugar de esperar a que alguien le traiga flores.
Con el tiempo aprendes
Que estar con alguien porque te ofrece un buen futuro
Significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado.
Con el tiempo aprendes
Que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos, sin pretender cambiarte
Puede brindarte toda la felicidad que deseas.
Con el tiempo aprendes
Que si estas al lado de esa persona sólo por acompañar tu soledad,
Irremediablemente acabarás no deseando volver a verla.
Con el tiempo comprendes que los verdaderos amigos son contados,
Y que quien no lucha por ellos
Tarde o temprano se verá rodeado sólo de amistades falsas.
Con el tiempo aprendes
Que disculpar cualquiera lo hace
Pero perdonar es sólo de almas grandes.
Con el tiempo comprendes
Que si has herido a un amigo de forma dura
Muy probablemente la amistad jamás volverá a ser igual.
Con el tiempo te das cuenta
Que aunque seas feliz con tus amigos,
Algún día llorarás por aquellos que dejaste ir.
Con el tiempo te das cuenta
De que cada experiencia vivida con cada persona, es única e irrepetible.
Con el tiempo te das cuenta
De que el que humilla o desprecia a un ser humano,
Tarde o temprano sufrirá las mismas humillaciones o desprecios.
Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy,
Porque el terreno del mañana es demasiado incierto para hacer planes.
Con el tiempo comprenderás
Que apresurar las cosas o forzarlas a que pasen
Ocasionará que al final no sean como esperabas.
Con el tiempo te das cuenta
De que en realidad lo mejor no era el futuro,
Sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante.
Con el tiempo verás que,
Aunque seas feliz con los que están a tu lado,
Añorarás terriblemente a los que ayer estaban contigo
Y ahora se han marchado …
Con el tiempo aprenderás que intentar perdonar o pedir perdón,
Decir que amas … decir que extrañas,
Decir que necesitas … decir que quieres ser amigo,
Ante una tumba … ya no tiene sentido.
Y uno aprende y aprende …
Y con cada dia uno aprende.
Pero desafortunadamente … sólo con el tiempo.

Nadal

Passejo per el carrer i veig quantitat de gent mirant les botigues, carregant bosses i mes bosses, trucant per telèfon per consultar amb algú si el que está buscant es el que ha de buscar o no. Hi ha com un gran estres darrera el neguit de comprar i comprar per tal de quedar bé davant dels altres.
Sembla que ens han de jutjar per la qualitat i idoneïtat del nostre regal.
Ull que jo no dic que ho estigui fent millor que la resta. Nomes que no m'ho passo tan be com jo voldria perquè en lloc de disfrutar passejant i veien els llums (que brillen per la seva absència a Barcelona), en lloc de xerrar amb els amics i relaxar me, trobo que tot va massa ràpid i d'aquí quatre dies ja hi tornarem a ser i direm allò tan recurrent de "i ja s'han acabat les festes".
M'agrada el Nadal per el que significa de celebració, em sap greu el seu nou objectiu estrictament consumista.
Bon Nadal

segona lliçó d'economía

El Sr. Alvarez, d'UGT ens dona la segona lliçó: "srs. de Sony, vigileu perquè Sony es una marca i si ens toqueu els pebrots la gent pot canviar de marca......" (mes o menys). I l'home es queda tan ample. Jo, si fos un empleat de Sony, li diria: noi calladet estaries mes mono.
La amenaça soc capaç d'entendre la en tota la seva dimensió però la meva pregunta es: si li toquem els pebrots al Sr. Alvarez i fa que tots els Catalans deixem de comprar televisors plans de Sony, em pot dir qui sortirá mes perjudicat, Sony o els seus treballadors que es quedaran sense feina????????????
Renoi, això de la crisi està posant en evidència a tots els nostres personatges "públics".
Sr. Alvarez, en cas de crisi lo millor es sumar forces per intentar tirar endavant i no instar a la rebelió.
Vostè que prefereix reducció de 200 treballadors o tancament del 100% o es que es pensa que una empresa privada treballará per mantenir perdues, ho faría vostè a casa seva?
Que es el que fa quan a casa redueixen els ingressos, incrementa la despesa??
Jo ho sento molt, en un mon imperfecte com es el nostre, les empreses han d'intentar sobreviure perquè ningú els ajudará i em temo que els propis treballadors, si hi tenen opció, cambiaran de feina abans no s'enfonsi el barco i també ens semblará llògic.
Jo tinc una petita empresa i de moment tots junts tirem endavant per sobremuntar la crisi però prefereixo no pensar que passaria si un dia, Deu no ho vulgui, el vent gira a tramuntana.

Lliçó d'economia

Lamento fer ho amb dies de retràs però tinc interès en ampliar la classe d'economia que el Sr. Alemany ens va dispensar l'altre dia en no se quina conferencia.
Segons ell, la solució al problema dels peatges es incrementar el preu en els llocs i moments de major us. Visca, això s'en diu ser clarivident.
Jo l'economia la vaig aprovar però no em considero gaire bo en el tema però voldria afegir un parell de comentaris. Seguint el seu exemple tots els serveis bàsics poden seguir el mateix camí.
Es a dir com el pa es un be preuat podem també pujar el seu preu. L'electricitat, en les hores de màxim consum pot seguir el mateix criteri, igual que l'aigua en períodes de mes consum, el vol de Barcelona a Madrid o l'AVE també poden pujar el preu a 1.000€ el vol, com son els de mes consum!!!!
On es la diferència Sr. Alemany??
En primer lloc voldria fer esment que les autopistes ja no son un luxe i algunes vegades fins i tot quasi la única alternativa vàlida, o es que vostè es pensa que ens agrada pagar per fer cua.
En segon lloc, la gent fem cua perquè no tenim alternativa i perquè casualment tots tenim horaris de treball i d'escola similars. Li asseguro que si vostè convenç a les empreses perquè facin horaris que evitin les concentracions horàries la gent no farà cua a les seves autopistes.
En tercer lloc, vostès son un monopoli en el seu sector. Si hi hagués alternativa vàlida veuria que fàcil s'acabarien les cues.
Per cert i per acabar, seguint el seu principi, quan una autopista, que per definició es una via ràpida, quan no es comporta com a tal per obres o fins i tot cues, no hauria de ser gratuïta ja que no dona el servei per el que s'ha pagat??

accident a Gavá

Hi ha hagut diferents coses al voltant d'aquest accident que vull fer esment. Primer i segur que el mes important, es el fet de descubrir un barri lluny de tots nosaltres com es l'Espinós, aquest barri de Gavá, on "han aparcat" totes aquestes familias.
Un ho mira per la tele i es pensa en un lloc dels mes humils d'Andalusia o Extremadura pero no, es a tocar de Barcelona, un anacronisme. Nosaltres ignorem públicament l'existència de "guettos" que hem construït.
El segon es la presència d'una comunitat, la gitana, que segueix produint reaccions fonamentalment negatives per part de la majoria de manera espontània. No seré jo qui els defensi o els ataqui però ni ells semblen tenir cap interès en integrar se ni Catalunya busquem la seva integració, semblen mes aviat empestats.
Les condicions de vida d'aquesta gent son properes a lo infrahumà en una societat que presumeix de ser de les més "riques" del mon. On es la conselleria de Salut?, de benestar social? d'educació?, que hi tenen que dir.
Seguim, diuen els diaris, que allà s'hi troben xeringues arreu, senyal de que hi ha droga dictes i traficants i??? Implicarà aquest "descobriment" l'actuació dels mossos i els serveis de salut per tal d'actuar i corregir o es que les autoritats ja ho sabien i o podem fer res.......
Finalment un darrer punt, veiem als noticiaris la gran quantitat de familiars que han vingut de Granada per donar suport i companyia als ferits. El comentari general: mira'ls, ja hi son tots, quina pinta i tots amuntegats i ara que fan amb ells, tots a l'entrada. Es cert, estic d'acord en el fet de que aquesta gent no ho pensa gaire, senzillament arreplega'n un autocar pagat per algú i tots cap allà que algú proveirà. Segur que no es correcte però a mi, per un moment ,m'han deixat un regust d'enveja per el seu profund sentit de família i de solidaritat.
Quants de nosaltres fariem el mateix????

educació

L'altre dia, prenent unes herbetes (camomilla de Menorca) amb uns amics em vaig explaiar per primer cop en un tema que fa temps que duc dins i avui es un bon dia per començar a divulgar lo.
Quan comencem a parlar de qualsevol problema que tenim en la nostre societat, mes tard o mes d'hora, acabem parlant de l'educació.
NO hi pot haver una societat del benestar si l'educació no es un servei bàsic assegurat per el 100% dels seus ciutadans. No estic segur de si es arriscat però diria que en el "ranking" de drets dels ciutadans i deures dels governants aquest hauria de ser el primer, fins i tot per davant de la salut. Discutible però es una opinió, si hi ha educació per part de tothom es possible treballar per la salut de tothom, no es necessàriament el mateix si ho féssim al revés.
Partint d'aquesta base la nostre realitat mes propera es molt lluny de complir aquest precepte.
Ara estem discutint una nova llei d'educació, que segurament el proper conseller d'educació tornarà a canviar però, de moment no som encara capaços de resoldre problemes més bàsics com ara: estan el 100% dels nens escolaritzats?, disposen tots ells d' instal·lacions suficients per poder aprendre no un mínim per sortir del pas sino tot allò que necessiten per formar una persona? Em sembla que la resposta es obvia, NO.
Segon nivell, disposen las instal·lacions del nivell d'atenció individualitzada per a resoldre els problemes individuals de tots i cadasc'uns dels nens o nenes per tal de corretgir els problemes de fons que molts ells puguin tenir i que impedeixin el normal desenvolupament dins del entorn escolar? NO.
Nomes si som capaços de resoldre aquests dos primers punts podrem anar als següents com pot ser l'integració del estudiant en la societat i en el mon laboral.
Aqui em permeto donar un exemple sense noms però que es real:
un nen d'origen marroquí que viu en una llar d'acollida. Aquest nen te un problema d'integració important i es l'objecte de tot tipus d'agressió verbal i fisica per part dels seus companys. Com que no es comunica i es introvertit, el seu progres en els estudis es insignificant i com no progressa, es va quedant enrera respecte a la classe i, poc a poc, la pròpia classe amb l'inevitable acceptació activa o passiva dels professors, el transforma en un noi solitari i segregat.
Resultat: el mo no avança i es transforma en noi "conflictiu"........
D'aqui a ser un noi sense futur i un potencial delinqüent quan hi falta???
La sort, en aquest cas ha estat senzillament gràcies a una persona, una reeducadora.
Aquesta persona es una profesional que l'ajuda, setmanalment, dins l'horari escolar i amb el coneixement i col·laboració del centre escolar i la llar d'acullida on viu.
El cas es que aquest noi va veure al dit de l'educadora i li va preguntar que li passava. Ella senzillament va dir que no res, que s'havía fet un tall. Aquest petit detall va fer que un "clic" actues en la ment d'aquest nen i mai no sabrem perque. El nen va començar a explicar totes i cadasc'una de les cicatrius que omplen el seu cos de nen.
Els cops dels seus pares, els cops dels seus companys d'escola, no un sino infinits i a la fí el nen li va dir, mes o menys, pots entendre ara perque no parlo amb ningú?
L'educadora, una dona "curtida" en casos molt i molt forts (us ho puc assgurar), es va emocionar.
Res no està resolt però ara aquest nen ha obert una porta que, poc a poc, el pot retornar a una vida mes digna i fins i tot a tenir la possibilitat de reintegrarse en la societat amb igualtat de condicions.
No es un conte. Es real i tant el nen com la re educadora son persones reals.
Lo bo de l'historia es que el nen ha tingut la sort de que hi ha una "nova" ONG, que es dirà Kelak, i que destina el 100% dels diners que obté, en l'ajut de nens i nenes de totes les edats per a millorar la seva situació física i/o d'educació.
Kelak només es una mes de les moltes ONG's que hi ha que volen contribuir a millorar el nostre mon a la seva manera.
L'objectiu de Kelak es humil però ambiciós. Humil perque no disposa de grans recursos. Ambiciosa perque si aconsegueix ajudar un sol nen haurá justificat la seva existència.
No se si un blog es un bon mitjá per difondre aquesta tasca i obtenir mes recursos.
Aviat ho sabré.
De moment ja tenim 12 nens que avancen en unes condicions molt diferents de les que tenien abans. Tots ells viuen en un centre d'acollida, sota la "tutela política" de la Generalitat però sota la tutela real d'un altre ONG que financia els costos de la llar i el cuidado i atenció d'un equip de persones increible.
Jo tinc l'orgull de participar en aquest projecte juntament amb un grup d'amics, moguts unicament per el desitg d'ajudar.
Si algú llegeix aquest post i el pot dfondre una mica ho agrairé molt i si algú si apunta ja ho sap.
Per cert KELAK vol dir futur en Indonesi.

vice

Jo potser no estic al nivell del protocol però quan el president viatja, o jo ho tinc mal entès o el vice es el qeui es queda per fer de president. Forma part del rol del vice, em sembla es com allò del pilot i el copilot, no poden nar els dos al mateix temps al lavabo.
Si les coses van així llavors com es que l'inefable Carod es al Japó amb el Montilla. D'entrada, si ja hi es el president, quina es la seva funció?, edecan?, li du les maletes?no hi ha ja una vice consellera d'exteriors que ja m'gradaria saber quin nivell te però se suposa que deu ser l'experta del tema, vaja com el Moratinos o la ex Rice.
Potser, i només dic potser, es que el Carod li faltava Japó en el seu mapa però tampoc ens hem de preocupar, segur que el cost del seu viatge deu ser insignificant al costat dels arbres de la Mayol.
Bon vespre