L'altre dia, prenent unes herbetes (camomilla de Menorca) amb uns amics em vaig explaiar per primer cop en un tema que fa temps que duc dins i avui es un bon dia per començar a divulgar lo.
Quan comencem a parlar de qualsevol problema que tenim en la nostre societat, mes tard o mes d'hora, acabem parlant de l'educació.
NO hi pot haver una societat del benestar si l'educació no es un servei bàsic assegurat per el 100% dels seus ciutadans. No estic segur de si es arriscat però diria que en el "ranking" de drets dels ciutadans i deures dels governants aquest hauria de ser el primer, fins i tot per davant de la salut. Discutible però es una opinió, si hi ha educació per part de tothom es possible treballar per la salut de tothom, no es necessàriament el mateix si ho féssim al revés.
Partint d'aquesta base la nostre realitat mes propera es molt lluny de complir aquest precepte.
Ara estem discutint una nova llei d'educació, que segurament el proper conseller d'educació tornarà a canviar però, de moment no som encara capaços de resoldre problemes més bàsics com ara: estan el 100% dels nens escolaritzats?, disposen tots ells d' instal·lacions suficients per poder aprendre no un mínim per sortir del pas sino tot allò que necessiten per formar una persona? Em sembla que la resposta es obvia, NO.
Segon nivell, disposen las instal·lacions del nivell d'atenció individualitzada per a resoldre els problemes individuals de tots i cadasc'uns dels nens o nenes per tal de corretgir els problemes de fons que molts ells puguin tenir i que impedeixin el normal desenvolupament dins del entorn escolar? NO.
Nomes si som capaços de resoldre aquests dos primers punts podrem anar als següents com pot ser l'integració del estudiant en la societat i en el mon laboral.
Aqui em permeto donar un exemple sense noms però que es real:
un nen d'origen marroquí que viu en una llar d'acollida. Aquest nen te un problema d'integració important i es l'objecte de tot tipus d'agressió verbal i fisica per part dels seus companys. Com que no es comunica i es introvertit, el seu progres en els estudis es insignificant i com no progressa, es va quedant enrera respecte a la classe i, poc a poc, la pròpia classe amb l'inevitable acceptació activa o passiva dels professors, el transforma en un noi solitari i segregat.
Resultat: el mo no avança i es transforma en noi "conflictiu"........
D'aqui a ser un noi sense futur i un potencial delinqüent quan hi falta???
La sort, en aquest cas ha estat senzillament gràcies a una persona, una reeducadora.
Aquesta persona es una profesional que l'ajuda, setmanalment, dins l'horari escolar i amb el coneixement i col·laboració del centre escolar i la llar d'acullida on viu.
El cas es que aquest noi va veure al dit de l'educadora i li va preguntar que li passava. Ella senzillament va dir que no res, que s'havía fet un tall. Aquest petit detall va fer que un "clic" actues en la ment d'aquest nen i mai no sabrem perque. El nen va començar a explicar totes i cadasc'una de les cicatrius que omplen el seu cos de nen.
Els cops dels seus pares, els cops dels seus companys d'escola, no un sino infinits i a la fí el nen li va dir, mes o menys, pots entendre ara perque no parlo amb ningú?
L'educadora, una dona "curtida" en casos molt i molt forts (us ho puc assgurar), es va emocionar.
Res no està resolt però ara aquest nen ha obert una porta que, poc a poc, el pot retornar a una vida mes digna i fins i tot a tenir la possibilitat de reintegrarse en la societat amb igualtat de condicions.
No es un conte. Es real i tant el nen com la re educadora son persones reals.
Lo bo de l'historia es que el nen ha tingut la sort de que hi ha una "nova" ONG, que es dirà Kelak, i que destina el 100% dels diners que obté, en l'ajut de nens i nenes de totes les edats per a millorar la seva situació física i/o d'educació.
Kelak només es una mes de les moltes ONG's que hi ha que volen contribuir a millorar el nostre mon a la seva manera.
L'objectiu de Kelak es humil però ambiciós. Humil perque no disposa de grans recursos. Ambiciosa perque si aconsegueix ajudar un sol nen haurá justificat la seva existència.
No se si un blog es un bon mitjá per difondre aquesta tasca i obtenir mes recursos.
Aviat ho sabré.
De moment ja tenim 12 nens que avancen en unes condicions molt diferents de les que tenien abans. Tots ells viuen en un centre d'acollida, sota la "tutela política" de la Generalitat però sota la tutela real d'un altre ONG que financia els costos de la llar i el cuidado i atenció d'un equip de persones increible.
Jo tinc l'orgull de participar en aquest projecte juntament amb un grup d'amics, moguts unicament per el desitg d'ajudar.
Si algú llegeix aquest post i el pot dfondre una mica ho agrairé molt i si algú si apunta ja ho sap.
Per cert KELAK vol dir futur en Indonesi.
Quan comencem a parlar de qualsevol problema que tenim en la nostre societat, mes tard o mes d'hora, acabem parlant de l'educació.
NO hi pot haver una societat del benestar si l'educació no es un servei bàsic assegurat per el 100% dels seus ciutadans. No estic segur de si es arriscat però diria que en el "ranking" de drets dels ciutadans i deures dels governants aquest hauria de ser el primer, fins i tot per davant de la salut. Discutible però es una opinió, si hi ha educació per part de tothom es possible treballar per la salut de tothom, no es necessàriament el mateix si ho féssim al revés.
Partint d'aquesta base la nostre realitat mes propera es molt lluny de complir aquest precepte.
Ara estem discutint una nova llei d'educació, que segurament el proper conseller d'educació tornarà a canviar però, de moment no som encara capaços de resoldre problemes més bàsics com ara: estan el 100% dels nens escolaritzats?, disposen tots ells d' instal·lacions suficients per poder aprendre no un mínim per sortir del pas sino tot allò que necessiten per formar una persona? Em sembla que la resposta es obvia, NO.
Segon nivell, disposen las instal·lacions del nivell d'atenció individualitzada per a resoldre els problemes individuals de tots i cadasc'uns dels nens o nenes per tal de corretgir els problemes de fons que molts ells puguin tenir i que impedeixin el normal desenvolupament dins del entorn escolar? NO.
Nomes si som capaços de resoldre aquests dos primers punts podrem anar als següents com pot ser l'integració del estudiant en la societat i en el mon laboral.
Aqui em permeto donar un exemple sense noms però que es real:
un nen d'origen marroquí que viu en una llar d'acollida. Aquest nen te un problema d'integració important i es l'objecte de tot tipus d'agressió verbal i fisica per part dels seus companys. Com que no es comunica i es introvertit, el seu progres en els estudis es insignificant i com no progressa, es va quedant enrera respecte a la classe i, poc a poc, la pròpia classe amb l'inevitable acceptació activa o passiva dels professors, el transforma en un noi solitari i segregat.
Resultat: el mo no avança i es transforma en noi "conflictiu"........
D'aqui a ser un noi sense futur i un potencial delinqüent quan hi falta???
La sort, en aquest cas ha estat senzillament gràcies a una persona, una reeducadora.
Aquesta persona es una profesional que l'ajuda, setmanalment, dins l'horari escolar i amb el coneixement i col·laboració del centre escolar i la llar d'acullida on viu.
El cas es que aquest noi va veure al dit de l'educadora i li va preguntar que li passava. Ella senzillament va dir que no res, que s'havía fet un tall. Aquest petit detall va fer que un "clic" actues en la ment d'aquest nen i mai no sabrem perque. El nen va començar a explicar totes i cadasc'una de les cicatrius que omplen el seu cos de nen.
Els cops dels seus pares, els cops dels seus companys d'escola, no un sino infinits i a la fí el nen li va dir, mes o menys, pots entendre ara perque no parlo amb ningú?
L'educadora, una dona "curtida" en casos molt i molt forts (us ho puc assgurar), es va emocionar.
Res no està resolt però ara aquest nen ha obert una porta que, poc a poc, el pot retornar a una vida mes digna i fins i tot a tenir la possibilitat de reintegrarse en la societat amb igualtat de condicions.
No es un conte. Es real i tant el nen com la re educadora son persones reals.
Lo bo de l'historia es que el nen ha tingut la sort de que hi ha una "nova" ONG, que es dirà Kelak, i que destina el 100% dels diners que obté, en l'ajut de nens i nenes de totes les edats per a millorar la seva situació física i/o d'educació.
Kelak només es una mes de les moltes ONG's que hi ha que volen contribuir a millorar el nostre mon a la seva manera.
L'objectiu de Kelak es humil però ambiciós. Humil perque no disposa de grans recursos. Ambiciosa perque si aconsegueix ajudar un sol nen haurá justificat la seva existència.
No se si un blog es un bon mitjá per difondre aquesta tasca i obtenir mes recursos.
Aviat ho sabré.
De moment ja tenim 12 nens que avancen en unes condicions molt diferents de les que tenien abans. Tots ells viuen en un centre d'acollida, sota la "tutela política" de la Generalitat però sota la tutela real d'un altre ONG que financia els costos de la llar i el cuidado i atenció d'un equip de persones increible.
Jo tinc l'orgull de participar en aquest projecte juntament amb un grup d'amics, moguts unicament per el desitg d'ajudar.
Si algú llegeix aquest post i el pot dfondre una mica ho agrairé molt i si algú si apunta ja ho sap.
Per cert KELAK vol dir futur en Indonesi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada