A prop de Barcelona hi ha un centre d'acollida.
Hi viuen un munt de nens i nenes, nois i noies que tenen un desafortunat punt en comú: no estan sota la tutela dels seus pares, diríem tècnicament, no poden viure amb els seus pares, ja sigui perquè son a la presó, estan sota tractament mèdic de qualsevol tipus o, per algun motiu, la justícia ha determinat que els nens estan millor "lluny" dels seus pares.
Tenen entre dos anys i 17 que es quant han de deixar el centre i buscar se la vida, mai tan ben dit.
Cap d'ells tindrà les vacances que tots estem esperant i somiant des de fa mesos. Ells, com a màxim podran gaudir d'uns dies de platja en un altre residència.
Els veus i semblen feliços però el nivell de mancances de moltes d'aquelles coses que nosaltres no valorem es infinit.
Hi ha una fundació que permet que aquest centre pugui fer la seva tasca. Nosaltres, un grup de pares, ajudem, amb la tasca increïble de dos psicòlogues, a "desbloquejar" alguns d'aquests nens per ajudar los a la seva reintegració real on les institucions no poden arribar per manca de mitjans. I no sempre amb la col.laboració de les institucions...
Cada any, tenim la sort de compartir una estona amb ells a final de curs i ens donen una lliçó d'optimisme, de senzillesa i d'amor desinteressat.
Sempre acabem amb ganes de veure lo molt que necessiten i lo poc que estem fent.
Vagi aquest post per despertar en vosaltres una mica d'interès per ajudar aquests nens i sobretot per dir los a ells, els nens, que no els oblidem i el nostre record es amb ells.
Ells s'ho valen, això i molt mes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada