crisi

Ahir llegia les notícies al diari i en una de tantes que parlaven de la crisi i dels qui la quantifiquen i dels qui la santifiquen i dels qui la pateixen i dels culpables i dels innocents i em vaig fixar en una foto d'un "expert financer" (així ho deia el peu de foto) i es veia una persona davant de tres o quatre pantalles d'ordinador plenes de números i gràfiques evolutives.

Em vaig quedar mirant la foto uns instants, la foto en si no tenia mes important perquè segurament era foto d'arxiu, d'aquelles que s'empren per il.lustrar allò que no saps com fer ho.

Però aquella foto m'atreia i no sabia perquè.

Al final vaig entendre ho: els "experts financers", el qui vigilen i ens tutelen son persones que només saben mirar pantalles d'ordinador!!. No son persones que vagin per el carrer i siguin capaços de veure que es el que passa en realitat. Senzillament son analistes que es regeixen per patrons matemàtics que diuen que si avui hi ha una guerra aquí, el preu del petroli ha de pujar allà, i si "sembla" que ha de passar això allà doncs mes enllà la prima de risc ha de ser mes alta. Lo bo de la història es que tothom sembla que ho accepta com a bo, es clar, son els experts.....

Un cop vaig tenir la gosadia de fer una raonament així de primari amb un amic que treballa en temes financers i em va mirar amb una cara que denotava que: o sentia pena per el seu amic que no en te ni idea de finances o sentia pena per lo innocent que era el seu amic....

Com es pot arribar a ser tan simplista en l'anàlisi de les coses e ignorar totes les altres variables que podrien ser tingudes en compte i  potser ajudarien a modular les bones i males expectatives de mercat.

Quants analistes han tocat el carrer, es a dir han vist amb els seus propis ulls el que passa i el que comporta les seves decisions.

El nostre mon s'està tecnificant tan que perdem el nord de les coses.

Mirem la tele o el telèfon mòbil per saber quin temps fa però no som capaços d'aixecar els ulls i mirar el cel per saber si fa bo. Ens creiem mes el que ens diuen que el que som capaços de viure nosaltres mateixos i així conformem una societat despersonalitzada, aborregada que no te criteri, senzillament segueix el que se li diu.

Es així com es descobreixen els verdaders líders, els verdaders empresaris, els verdaders homes i dones que tenen personalitat, quan veus la majoria anant cap a un costat i, de cop, un o dos o uns quants van cap a l'altre costat, perquè tenen el suficient criteri per dubtar, raonar i buscar el seu propi camí, encara que pugui estar equivocat.

En aquesta crisi, com imagino totes les anteriors, es quan es veuen als qui tenen la força i el caràcter de tirar endavant i buscar la porta de sortida enlloc d'esperar plorant i protestant assegut en una cadira.

Son molts anys de lluita i suposo que un toc de romanticisme però em nego a ser dirigit per una pantalla d'ordinador i unes estadístiques.

jo com molts lluito per construir el meu propi futur i no em conformo amb el futur que em sigui donat. Si surto viu de la crisi segur que seré mes fort i segur i segur que molts em miraran amb enveja tot dient: mira aquell quina sort ha tingut.
Sort? potser però que ningú esperi assegut que la sort el vingui a buscar, la sort es allà però has d'anar a buscar la.

Sort!!