Parlar de futbol no es el mes habitual en mi per el meu blog, però això no treu, en cap cas, el meu sentiment blaugrana. Podria parlar de dos maneres d'entendre el futbol, els qui creuen en jugar, crear futbol, avançar, construir i en els qui prefereixen destruir, esperar a que el rival falli sense aportar res al esport però no ho faré. Podria parlar de com uns son capaços de jugar sense mala fe i com altres en canvi fan de la violència el seu sistema de joc, però no ho faré. Podria parlar de com la construcció d'un equip es basa en tenir bones persones en cada posició en lloc d'omplir l'equip de figures, però no ho faré.Podria parlar de com es pot arribar a justificar una derrota evident a base de nomes veure els errors dels altres e ignorar els propis però no ho faré, podria fins i tot parlar de com una mentida repetida mil vegades i amplificada per els mitjans de comunicació arriba a ser considerada una veritat per massa gent però no ho faré.
Podria parlar d'ètica i no ètica però no ho faré.
Masses de tots aquest tòpics i punts podrien ser referits al que va passar al partit de futbol que ahir va jugar el Barça contra el Madrid, però també son perfectament vàlids per parlar del que es va discutir a la comissió "economico financera" d'ahir a Madrid, també son vàlides, o al Parlament Català on un diputat diu blanc i després diu negre, on un diari informa nomes de'l que vol i ho distorsiona voluntariament.
No, no ho faré, nomes em quedaré amb un comentari d'una persona que estava a l'estadi ahir i que va marxar de la càmera tot dient "que se mueran los Catalanes".
No ens ha passat amb els Italians, els Francesos, els Anglesos, els Ukranians, els d'allà on siguin, només son ells, ens odien perquè la seva inferioritat es manifesta.
De vegades el futbol s'assembla massa a la realitat del mon o el mon s'assembla massa al futbol.
Quina pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada