L'altre dia el president del Barça, va plantejar la possibilitat de prohibir fumar a l'estadi. Jo ràpid vaig pensar: bé! ens alliberarem del fum dels puros i porros que sovintegen al camp.
Després no obstant, vaig tornar ho a considerar, fa falta que ho prohibeixin?, som tan poca cosa que necessitem que algú ens dicti el que podem fer o no?
De vegades tinc la tendència a considerar que si, que necessitem ordres i no consells però després penso que a mi no m'agraden les ordres i sinó m'agraden a mi tampoc ho puc desitjar per els altres.
No vull un mon ple d'ordres sinó un mon on la gent respecti i es respecti encara que sembla que anem al reves i cada cop hihagi menys respecte.
Per mi es un problema d'educació, els nanos ja han perdut el respecte a l'escola, com volem que respectin mes endavant un senyal de tràfic o una indicació qualsevol.
Hi ha gent que disfruta infringint normes, es pot veure cada dia al carrer i fins i tot presumeixen de que son mes espabilats que la resta de mortals. Fixeu vos en una cua i veureu com sempre hi ha un o mes d'un que es cola perquè ell/ella no necessita fer cua.
Saltar un semàfor, girar on no s'ha de fer, descarregar el que no s'ha de descarregar sense pagar, entrar sense pagar el teu bitllet, tirar una cigarreta al terra, n'hi ha milers de petites coses.
No, jo no vull que em limitin la velocitat, ni que em prohibeixin res, vull ser jo qui demostra que soc capaç de comportar me com un ciutadà i conviure sense abusar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada