Suposo que soc el darrer a parlar de Don Gregorio, el bromista. Podria parlar d'en Francesc de Carreras que, l'endemà, a la Vanguardia, li deia que no s'amuines que aquí, a Catalunya, tots estem sota el poder repressiu d'alguns que nomes es pot opinar en un sentit.
De fet ja no volia tornar a treure el tema però, veient el blog d'un amic el radar, he recordat una frase curiosa d'aquell bon home: "en lugar de quedarnos con los Catalanes, nos hubiésemos podido quedar con los Portugueses".
"Quedarnos", y el meu castellà es força bo, ve de quedarse, apropiarse de.....
Segons Don Gregorio, els espanyols ens varen comprar?, raptar?, segrestar?, esclavitzar?, som seus? perquè si es així, acabáramos!!! llavors no cal discutir.
Si som els seus esclaus, llavors diguem ho ben alt i clar.
Ara be, si no fos així, si senzillament l'un i l'altre decideixen ajuntar dos reialmes Aragó i Castella, llavors aquí no hi ha un que que mani a l'altre i si tots fossim iguals, cosa que dubto, llavors cadascú a casa seva i tots tan contents, oi???
En qualsevol cas, al senyor bromista li diria que amb segons que, com ara la guerra i les seves conseqüències, nomes un mal parit i faria bromes.
Potser no ho sabíeu però a les properes eleccions s'hi presenta el PIC. No sabeu qui son? Va penseu una mica, ............no? primera pista: alguna de les seves frases: "reconocemos la legitimidad moral de los nacionalismos o regionalismos que, por métodos pacíficos, deseen una nueva configuración del Estado Español"........ Que, ja hi sou? Encara no? segona pista: "es necesario tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, y evitar los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas de cualquier tipo". Va, es molt fàcil: Partido Iglesia Católica !!!!! i de primer ministre en Rouco Varela, es a dir que ja tenim substitut d'en Blas Piñar...... Apa, bon vespre
Hi ha una banda terrorista a Euskadi que ha anunciat el fi de la lluita armada, la seva lluita armada que diferents pobles hem patit, els bascos, els espanyols i també els catalans.
Diuen que han deixat la lluita armada però mantenen la seva cara tapada. Han deixat la lluita armada però no deixen les armes i, en cap cas demanen perdó per res del que hagin pogut fer.
Per a mi es una mala manera de començar la nova etapa que se suposa que ha de venir.
Se'm fa difícil entendre quin es el dret superior que ells creuen tenir que els permeti estar per sobre dels altres a l'hora de fixar el que i el com s'ha de negociar. Em temo que es un dret basat única i exclusivament en la possessió d'armes, com sempre.
No dic pas que els que estan a l'altre costat siguin millors, no. Des afortunadament ja han sortit quasi be tots donant lliçons del que s'ha de fer amb la veu ben alta, ara tots son galls, abans estaven amagats.
He conegut al fill d'un jutge assassinat per ETA, i dic assassinat perquè no era militar ni guardia civil (ho podríem considerar d'un altre manera) i perquè va ser assassinat al 97 amb lo que tampoc crec que fos dels jutges "d'abans". No se com el fill es deu sentir ara i imagino que deu tenir sentiments molt enfrontats. Jo em poso a la seva pell i tinc molta dificultat a valorar amb fredor.
Se que hi te d'haver un punt i a part i se que els familiars dels qui ho han patit directa o indirectament ja no hi trobaran cap solució però crec que es de persones reconèixer que, en el passat s'han fet coses no sempre justes i demanar perdó per el mal que s'hagi pogut fer en qualsevol cas.
Demanar perdó no es cap humiliació, es admetre que un es pot haver equivocat.
Ja fa temps que em varen ensenyar i ha estat la mes gran lliçó de la meva vida que quan algo està malament, lo primer que he de fer es veure on JO m'he equivocat i així després podré jutjar el que els altres hagin pogut fer malament.
Si nomes pensem que son els altres els qui s'han equivocat malament.
Senyors d'ETA, si sou senyors i voleu entrar en aquesta societat imperfecte amb el cap alt, demaneu perdó per els vostres errors, entregueu les armes i discutiu tot el que volgueu.
Gadafi es mort. Crec que el mon no hi perd gran cosa. De fet fins i tot me'n va fer una personalment quan em va impedir d'aterrar a Sebbha per poder fer un viatge fantàstic per el desert libi, però això son figues d'un altre paner.
Gadafi ha mort a mans dels qui se suposa han alliberat Líbia i es que, jo em pregunto, homes que es fan fotos al costat d'un cadàver ensangonat, homes que colpegen a un home desarmat fins a matar lo, aquests son els homes "bons"?.
Es clar que era un dictador, segur que va matar o fer matar moltes persones però posar se al seu nivell es justificable? Val allò de si l'altre ho ha fet jo també? o perquè l'altre es dolent tot si val??
Sembla que els homes som violents i ens deixem portar, quan actuem en grup sobretot, per un a violència gratuïta que sobrepassa qualsevol imaginació malèvola.
No crec que, en cap cas, la violència pugui arribar a tals extrems. Que faran amb la resta de la família, també els mataran???
Llegia avui algú que deia que les coses passen massa ràpid i aquí no hi ha temps ni d'analitzar ni de raonar, senzillament s'actua instintivament.
Ja no parlo de l'hipocresia dels dirigents de tot Europa sobretot, Cameron i Sarkozy i Aznar ii Zapatero i Berlusconi que, fa quatre dies, li reien totes les gràcies i ara li han clavat el ganivet per l'esquena.
Per cert, em pregunto on aniran a parar ara la suposada fortuna d'en Gadafi? Si ell n'era el titular i no el païs, em pot algú explicar que passa amb les seves propietats i comptes?
Segur que mai no en sabrem res, un parell d'articles als diaris i tots muts i a la gabia.
Ho he copiat tal qual de la wikipedia perquè trobo que queda molt be.
L'home, Aragonès ell, ens acaba de donar una lliçó magistral sobre la talla política que tenim al país ( i a casa dels veïns)
"Yo no hubiera hecho el aeropuerto de Huesca, pero me lo encontré en obras. Y yo paro el aeropuerto de Huesca, que es mi tierra, y me cuelgan del palo mayor", se ha sincerado el aragonés Morlán (Huesca, 1947), en una valoración más amplia del trabajo del Ministerio de Fomento en los últimos años tras la reunión hoy de la comisión de seguimiento del Plan de Cercanías en Barcelona. Morlán ha recordado que en la época de bonanza "todo el mundo quería una parada de metro en la puerta de su casa y una acceso de autovía en su jardín. Con los ojos de hoy vemos que hemos actuado como nuevos ricos, pero con los ojos de entonces actuamos normalmente". En su opinión, "echar la vista atrás y decir 'no hubiera hecho esto o aquello' no sirve de nada" y ha insistido en que hay que tener en cuenta el contexto. "Con los ojos de hoy no hubiera hecho muchas cosas. Pero yo y todos. Ahora, para juzgar hoy lo que hemos hecho como malo yo me pondría a la cabeza de la manifestación, entre ellas el aeropuerto de mi tierra, el de Ciudad Real o el de Castellón", ha valorado Morlán. Pero Morlán ha recordado que "al juzgarlo hay que pensar que cuando se hizo había razones para hacerlo y ¡ay del que no consiguiera lo que se pedía¡. Aún hoy hay casos de ciudades que siguen pidiendo la alta velocidad, siguen existiendo".
Primera lliçó:
- Els polítics no fan les coses perquè siguin necessàries o convenients, les fan per por que no els pengem del "pal major" i per el que diran....
- Els polítics no planifiquen, no estudien, no valoren les inversions i menys les despeses, senzillament executen allò que, segons ells, sumi vots.
- Els polítics saben que tots ells estan emmerdats en les decisions dels altres i saben que mai no pagaran els plats trencats per el que han fet malament
- Tan se val si han dut el país a la ruïna, "había razones para hacerlo......" Quines raons poden justificar malbaratar el que no tenim? i que ningú no demani responsabilitats?
Segona lliçó:
- Els votants segurament no ens devem merèixer gaire mes perquè si no expliqueu me com pot haver un sol aragonès que pugui votar a un individu que, a la campanya electoral, ens diu que el que ha fet malament era perquè era època de vaques grosses i tot si valia....
Que passarà amb ell si ens en surtim de la crisi???? ens farà un altre aeroport a Terol? o finalment foradarà els Pirineus per poder dur l'AVE a França per el mig de la península!!!!
Tercera lliçó:
- No us penseu que això nomes es el Morlan, aquí tenim l'aeroport d'Alguaire, que es mes del mateix, o les desenes d'obres faraòniques e inacabades que tenim repartides per el nostre país.
Quarta lliçó:
- Si volem sortir del forat necessitem menys polítics i mes professionals, gent amb criteri i responsabilitat.
No fa gaire jo parlava d'ètica o millor dit de manca d'ètica.
Avui he llegit que un príncep Saudí ha passat per aquí i ens ha deixat detalls del que jo com a mínim considero èticament reprovable.
D'entrada, l'home va arribar amb el seu "barquet" que es mes gran que un dels de la "Trasme" que van a ses illes. Ocupava una part prominent del moll de la Barceloneta i va pagar, diuen, 90.000€ per l'amarre.
Després l'home va fer tancar un cinema de Barcelona per poder veure una pel.lícula.
Per moure's per Barcelona, no fos cas que es contaminés, es va fer dur el seu Rolls blanc....
Després s'en va anar amb el barquet cap a Tarragona per poder anar a Port Aventura i va fer tancar Port Aventura per poder anar a les atraccions i també va llogar tot una part d'un hotel que finalment no va fer servir.
Tot això pagant generosament, que això no ho discuteixo però aquí comencen els meus dubtes.
Els diners ho poden tot?? Si jo fos el propietari del cinema, també li hagués llogat, i si fos el director de Port Aventura, segur que davant del taló, hauria cedit però si aquest es el raonament vol dir que aquest individu pot anar per el mon i comprar el que vulgui??
Coneix aquest individu el que significa a paraula ètica? Cal ridiculitzar als altres a base de diners?
I els qui dirigeixen el nostre país han d'acceptar ho senzillament perquè tenen els diners. Em temo que la resposta es si perquè abans be ho feien tots els dirigents del mon quan hi anava el que ara s'amaga a Sirte amb la seva jaima.
Els diners son bàsics per viure, i segurament per poder fer ho amb dignitat.
Els diners no haurien de ser un passaport a fer el que vulguis i quan mes excèntric millor.
Crec que no tot s'hi val, encara que els diners ho permetin.
La ostentació d'aquest individu i el seu seguici es una burla a l'ètica de les persones, però imagino que no deu saber el que significa aquesta paraula i tampoc ens considera persones.
No us deixeu enlluernar per gent com aquesta.
Dubto que tots els seus diners li donin la felicitat, la felicitat de les coses senzilles.
Terzani no es nomes un escriptor i un periodista, es també un investigador i ara, al final de la seva vida, també un pensador. "El fin es mi principio" es el primer llibre que he llegit d'ell i es un resum de la seva vida, al final del seu recorregut per culpa d'una malaltia que el castigava fatalment. De les seves paraules hi ha moltes cites, frases que servirien per molta gent i per moltes professions, sobretot els periodistes.
"La televisión ha hecho que los periódicos se hayan convertido en contenedores en cuyo interior hay de todo, pero nada que exija más de tres minutos de atención, como un anuncio televisivo, y en los cuales se pierde en el gran batiburrillo de cosas que te llegan del mundo.
Hoy en día es imposible escribir cosas largas como se escribían tiempo atrás. ¿Y cual es la tendencia? Hacer espectáculo. No intentar profundizar. Escribir una historia impactante acompañada de una foto y se acabó, caso cerrado, no se habla más del asunto. Eso constituye una degradación de la misión periodística. En realidad creo que hoy sería imposible hacer lo que yo hacía en aquella época, lo que hacíamos, porque no se dispone del mismo espacio."
Investigador de persones, Terzani va investigar el comunisme sent un dels primers occidentals que va poder viure la Xina comunista en persona. Autor que s'identificava en les noves formes de vida que naixien després de la segona guerra mundial.
"La verdad es que existe una naturaleza humana que no se puede combatir. Existe una naturaleza humana individualista, egoísta, y que no acepta esa limitación de los derechos, de la libertad de expresión. Es forzoso reconocerlo. Porque tu puedes dar a todos el mismo plato de arroz, puedes dar a todos el mismo atuendo, y muchos creen en eso y participan en tu proyecto. Pero siempre hay una parte que reclama dos atuendos, dos platos de arroz y la libertad de hacer lo que se le antoje. Eso, el comunismo lo niega y, en consecuencia, crea una contradicción que se convierte en homicida. Así se llega a la violencia, porque los que creen en el sistema reprimen a los que lo minan. Por eso se produjeron las matanzas de Pol Pot y surgieron el GULAG de los soviéticos y los campos de trabajo de los chinos.
Pero el hombre es lo que es, es el fruto de una evolución, y de la misma manera que no puedes detener el agua que fluye por un río, tampoco puedes detener la evolución.
Son inútiles las revoluciones?
De ahí mi paso hacia la única revolución útil, la que tiene lugar dentro de ti, en tu interior. Las otras las ves. Las otras se repiten, se repiten de manera constante, porque en el fondo está la naturaleza del hombre. Y, si el hombre no cambia, si el hombre no renuncia a la violencia, al dominio de la materia, al beneficio, al interés, todo se repite, se repite una y otra vez.
Lentamente, en China, tuve una reacción que fue la siguiente: en vez de buscar al hombre nuevo, me dí cuenta de que había un hombre chino viejo que era maravilloso; y que esa cultura había sido asombrosa, tenía una grandeza y una riqueza que realmente impresionaban. Así que me lancé a buscar a ese hombre viejo, esa maravilla que había en la vieja China y lo que quedaba de ella."
"esas sociedades modernas, no se pueden valorar solo sobre la base de la eficiencia de su estructura económica, sino, sobre todo, por el tipo de hombre que producen y por el tipo de vida que le hacen llevar."
Hi ha persones en aquesta vida que tenen la clarividència per poder veure i explicar allò que els altres tenim davant dels nassos i no som capaços de reflectir.
Sembla que, en una societat cada cop mes competitiva i on priva la joventut, ments clares, aprofitant la seva maduresa, aporten anàlisis brillants.
Avui hi ha hagut desfilada de militars a Madrid. Ho he mirat una estona per la tele per curiositat i la veritat, la cosa te marro.
D'entrada un es pregunta perquè volem, volen tenir un exèrcit. No serveix per res mes que alimentar un pou infinit. L'exèrcit espanyol aguantaria pocs dies si un dels qui tenen exèrcit de veritat realment volgués escombrar Espanya. Mireu el que ha durat el de Líbia que se suposava era dels grossos africans.
Tot el que ens estalviaríem taparia molts de forats però be, anem per el que anem.
Els militars atrauen a molta gent per els uniformes i les armes, gran contradicció si pensem en el seu us però es que els homes som contradictoris per definició.
Típics i tòpics, als militars els ha canviat el mon. Abans era un mon d'homes i ara, encara que no a la primera fila, hi ha dones!!!!!
Les panxes protuberants i els excessos d'anys i quilos també han desaparegut, substituits per gent que, com a mínim semblen professionals del gènere.
L'orgull de país també ha estat substituit per la practicitat de fitxar gent de fora, majoritàriament sud americans.
L'anacronisme de veure gent vestit amb capa i barret africà desfilant per un país que es considera europeu i el locutor dient te que son els qui vigilen els penyals de Ceuta i Melilla.....
La cabra desfilant, segur un dels personatges mes reconeguts de la desfilada...
En definitiva la desfilada sembla mes una parada de fantasia com la de Disneyland feta únicament per justificar una presència que es massa difícil de justificar.
El pitjor de tot es que alguns dels nanos que desfilen ben enganyats i engatussats poden morir en una guerra que no es guerra a l'altre punta de mon.
Ningú els obliga, es cert però igualment es una pena.
La gent tendim a oblidar massa ràpid el que fèiem no fa gaires anys, o com a mínim menys de que jo crec que deu fer.
Això de l'esquerra es un telèfon. Per diferenciar lo d'altres en dèiem de "bakelita" o el del disc de marcar....
Per uns moments us pensàveu que era una obra d'art abstracta???
Doncs amb això la gent trucava per telèfon. La part de dalt es posava a l'orella i es marcava fent girar aquest disc on hi son marcats els números.
Ara això es peça de museu.
Ara la gent porta uns petits aparells que no tenen ni tan sols teclat la majoria, tot es virtual o imatge, però tu petges un lloc on veus un 1 i la cosa et marca un 1.... L'Steve Jobs hi te bona culpa del tema.
Be, aquest no era el tema. La qüestió per a mi es: Us imagineu duent això a la butxaca o el bolso i parlant amb ell al carrer, ridícul?? be, es el que fem quasi be tothom.
Ara parlar per telèfon no es un acte que requereixi una certa intimitat (tret que no siguin els fills que no parlen davant dels pares). Ara parlen a l'ascensor, al lavabo, al carrer, al cole, a la feina, al restaurant, al llit, on sigui, la trucada no pot mai esperar i tampoc poden esperar els misssatges perquè sinò truquem, "emailem" o enviem missatges.
La qüestió es comunicar, no fos cas que ho oblidem. el missatge pot ser trivial, fútil, tan se val.
L'altre dia, en un avió tot just al aterrar, el 100% dels passatgers vàrem fer el mateix mirar el mòvil, jo també, ho reconec, però em vaig sentir ridícul, acabava d'estar 90 minuts sense comunicar i ja tenia síndrome de comunicació.
Nomes quan passejo a la gossa oblido el telèfon, llavors retrobo la pau i el silenci.
Steve Jobs es mort i amb ell ha mort un gran creatiu, un home que ha sabut començar i recomençar sense defallir, un home que ha lluitat tota la vida contra les malalties i per defendre les seves idees.
Gràcies a ell, avui l'informàtica i els ordinadors son mes fàcils i entenedors, disposen de centenars de tipografies, tenen entorns de treball "friendly" que diuen els Americans.
Gràcies a ell jo he après a fer servir un ordinador, gràcies a ell estic escrivint ara en un Mac i no en un PC.
Avui tothom parla d'IPhone, IPad i companyia però obliden que el seu gran invent va ser el MAC, l'ordinador que ha canviat tots els ordinadors del mon fins i tot els PCs
Els seus detractors, molts, primer deien que el sistema no servia, després que no era compatible, després que nomes servia per disseny, després que era massa car. Es igual deien el que fes falta per amagar la seva enveja i manca de nivell per competir amb Apple.
Hi ha coses que ara ningú no valora però que, en el seu temps varen marcar una fita, electricitat, impremta, telèfon, televisió. Jobs va ser el creador d'eines fetes per servir al consumidor, no a l'inrevés.
Els eterns detractors ara diuen que l'empresa no sabrà seguir sense ell. Tampoc saben que l'home ho feia tot en equip. Ell potser era el Messi però al seu equip hi ha Xavis, Iniestas i el que vulgueu.
Des de dalt de tot de la muralla de Pals, es pot veure una preciosa posta de sol amb l'Empordanet com a marc.
La foto d'inici del blog correspon a un vespre d'aquest estiu i l'he posat com homenatge a un amic que prefereix aquest tipus d'espais abans que d'altres mes llunyans.
Novacaixagalicia pagarà quasi 40 mil.lions per la sortida de 10 directius...
A la Cam la seva directora s'ha apalancat el seu acomiadament supermil.lionari
A Catalunya Caixa i Unnim ningú no ho diu però segur que també succeeix el mateix, mil.lió amunt o avall.
Resulta que ningú no ho sabia però tots ells tenien un càrrec, institucional o no, i doncs sinó sabien quan cobre per marxar el seu directiu ineficaç llavors perquè hi son. Els del Banc d'Espanya tampoc ho sabien tot i que ho han d'acceptar.
En definitiva tots ells ens donen ordres sobre el que hem de fer els ciutadans i ens marquen pautes i ells, tots ells, els del poder econòmic, es a dir la banca, i els polítics, a l'hora de pagar per els plats que trenquen no hi son mai.
Per cert el poder judicial on es?, no poden intervenir d'ofici?
Tenim una crisi provocada per uns pocs que paguem uns molts però si volen recuperar la credibilitat hauran de fer una mica mes que dir paraules molt maques 15 dies durant la campanya i després apa, a recollir. Em recorda un polític que un micròfon indiscret va gravar tot dient, jo m'he fet polític per enriquir me. Quanta veritat hi ha quan els micròfons no hi son.
Això es diu corrupció institucional i es com un càncer, o s'extirpa d'arrel o es reprodueix mes tard o mes d'hora.
Així començava una carta al director a La Vanguardia aquesta setmana.
Un conductor que es queixava de que l'havien "caçat" quan es saltava una senyal de prohibició a Rambla Catalunya/ Còrsega en aquell tros que no permet accedir a la Diagonal.
L'home tot al.legant que no es veu la senyal....(excusa pobre) es queixa per l'actitud del guàrdia que el multa adduint que els "obliguen a multar".
NO discutiré aquest darrer punt, es una obvietat que hi ha un afany recapta tori.
Ara be, anem al que m'interessa es l'actitud del conductor que, tot i sabent (perquè ho sabia) que el que feia era incorrecte, ho fa i, si l'enxampen protesta per l'actitud de qui el sanciona.
Es a dir que no nomes creu que el que fa malament no està malament sinó que es creu amb capacitat de recriminar al qui el castiga.
Això, desafortunadament s'ha convertit en el modus vivendi de masses conductors a casa nostre. Un altre exemple, aneu a la cruïlla de Capità Arenas amb la plaça Maria Cristina.
Capità Arenes te cinc carrils de baixada quan arriba a la Diagonal: el de l'esquerra es gir obligat, el següent, gir optatiu, els dos del mig recte i el de la dreta gir obligat. Doncs la majoria del carril del mig giren cap a l'esquerra encara que no toqui i això després de saltar se el semàfor de davant de la residència d'oficials, cosa que sistemàticament fan molts vehicles, cotxes i motos.
Ah, i si els recrimines el que fan mai no es disculpen, s'encaren amb tu i et diuen com a mínim el nom del porc.
Això, resumit, significa que hem perdut el civisme que abans regia les nostres conductes i estem perdent algo molt pitjor, l'educació i el respecte per les normes i les persones.
Potser m'estic fent gran però crec que una societat sense respecte ni educació mai no serà res de bo.
Podem ser molt moderns i molt agressius però si no ens respectem els uns als altres difícilment arribarem enlloc.
Avui parlem molt de crisi econòmica, del estat del benestar, dels serveis, etc, però jo no veig pas que ens preocupi que el nostre sistema educatiu sigui regressiu, que cada cop hi hagi mes gent jove que te un nivell cultural i educatiu baixíssim i que fins i tot facin gresca de no saber.
Si hi ha gaire gent jove que em pugui llegir penseu hi.
L'educació, el respecte entre persones, el civisme, la solidaritat son paraules que han de formar part dels nostres pricipis mes sagrats, molt per sobre de política, religió o economia.
La tercera etapa del nostre viatge per l'Índia, va ser l'estat d'Uttar Pradesh, cosa que no sona a la majoria però si dic que es on està Agra, i si dic que allà es on hi ha el Taj Mahal llavors ja ens situem.
De fet Agra no es ni tan sols la capital de l'estat que es Lucknow.
El recorregut el vàrem fer en cotxe i així vàrem descobrir una de les grans contradiccions d'un país que no sap si es el mes modern dels antics o el mes antic dels moderns.
La primera vegada que vàrem estar a l'Índia no hi havia cap autopista, ara si.
Una autopista a l'Índia es diferent de la resta del mon.
Aquí les autopistes son llarguíssimes línies rectes, amples i aquí acaben les similituds. Les diferències: hi ha tot tipus d'animals al bell mig de l'asfalt com ara les vaques que saben que ningú no els dirà ni els farà res, però es clar, vas mes o menys ràpid i et trobes una vaca, que fas? frenar, girar, crear un caos. Però també et post trobar camells, o burros. Fins aquí la part divertida. També pots trobar cotxes en direcció contraria i es que, com no hi ha passos a nivell per canviar de sentit, quan un vol tornar, com no pot creuar per el mig, ha de girar sentit per el mateix lloc on anava. Finalment el primer carril de circulació no existeix perquè els camions aturats per descansar l'ocupen en tota la seva extensió.
En definitiva, gràcies a les autopistes trigues mes que abans, quan nomes hi havia una carretera. A les carreteres tot es mes normal.
Al final del recorregut ens espera el Taj Mahal, una gran joia de l'arquitectura mogol.
