ETA

Hi ha una banda terrorista a Euskadi que ha anunciat el fi de la lluita armada, la seva lluita armada que diferents pobles hem patit, els bascos, els espanyols i també els catalans.

Diuen que han deixat la lluita armada però mantenen la seva cara tapada. Han deixat la lluita armada però no deixen les armes i, en cap cas demanen perdó per res del que hagin pogut fer.

Per a mi es una mala manera de començar la nova etapa que se suposa que ha de venir.

Se'm fa difícil entendre quin es el dret superior que ells creuen tenir que els permeti estar per sobre dels altres a l'hora de fixar el que i el com s'ha de negociar. Em temo que es un dret basat única i exclusivament en la possessió d'armes, com sempre.

No dic pas que els que estan a l'altre costat siguin millors, no. Des afortunadament ja han sortit quasi be tots donant lliçons del que s'ha de fer amb la veu ben alta, ara tots son galls, abans estaven amagats.

He conegut al fill d'un jutge assassinat per ETA, i dic assassinat perquè no era militar ni guardia civil (ho podríem considerar d'un altre manera) i perquè va ser assassinat al 97 amb lo que tampoc crec que fos dels jutges "d'abans". No se com el fill es deu sentir ara i imagino que deu tenir sentiments molt enfrontats. Jo em poso a la seva pell i tinc molta dificultat a valorar amb fredor.

Se que hi te d'haver un punt i a part i se que els familiars dels qui ho han patit directa o indirectament ja no hi trobaran cap solució però crec que es de persones reconèixer que, en el passat s'han fet coses no sempre justes i demanar perdó per el mal que s'hagi pogut fer en qualsevol cas.

Demanar perdó no es cap humiliació, es admetre que un es pot haver equivocat.

Ja fa temps que em varen ensenyar i ha estat la mes gran lliçó de la meva vida que quan algo està malament, lo primer que he de fer es veure on JO m'he equivocat i així després podré jutjar el que els altres hagin pogut fer malament.

Si nomes pensem que son els altres els qui s'han equivocat malament.

Senyors d'ETA, si sou senyors i voleu entrar en aquesta societat imperfecte amb el cap alt, demaneu perdó per els vostres errors, entregueu les armes i discutiu tot el que volgueu.