dimecres, 12 d’octubre del 2011

desfilada

Avui hi ha hagut desfilada de militars a Madrid. Ho he mirat una estona per la tele per curiositat i la veritat, la cosa te marro.
D'entrada un es pregunta perquè volem, volen tenir un exèrcit. No serveix per res mes que alimentar un pou infinit. L'exèrcit espanyol aguantaria pocs dies si un dels qui tenen exèrcit de veritat realment volgués escombrar  Espanya. Mireu el que ha durat el de Líbia que se suposava era dels grossos africans.
Tot el que ens estalviaríem taparia molts de forats però be, anem per el que anem.
Els militars atrauen a molta gent per els uniformes i les armes, gran contradicció si pensem en el seu us però es que els homes som contradictoris per definició.
Típics i tòpics, als militars els ha canviat el mon. Abans era un mon d'homes i ara, encara que no a la primera fila, hi ha dones!!!!!
Les panxes protuberants i els excessos d'anys i quilos també han desaparegut, substituits per gent que, com a mínim semblen professionals del gènere.
L'orgull de país també ha estat substituit per la practicitat de fitxar gent de fora, majoritàriament sud americans.
L'anacronisme de veure gent vestit amb capa i barret africà desfilant per un país que es considera europeu i el locutor dient te que son els qui vigilen els penyals de Ceuta i Melilla.....
La cabra desfilant, segur un dels personatges mes reconeguts de la desfilada...
En definitiva la desfilada sembla mes una parada de fantasia com la de Disneyland feta únicament per justificar una presència que es massa difícil de justificar.
El pitjor de tot es que alguns dels nanos que desfilen ben enganyats i engatussats poden morir en una guerra que no es guerra a l'altre punta de mon.
Ningú els obliga, es cert però igualment es una pena.