Gadafi es mort. Crec que el mon no hi perd gran cosa. De fet fins i tot me'n va fer una personalment quan em va impedir d'aterrar a Sebbha per poder fer un viatge fantàstic per el desert libi, però això son figues d'un altre paner.
Gadafi ha mort a mans dels qui se suposa han alliberat Líbia i es que, jo em pregunto, homes que es fan fotos al costat d'un cadàver ensangonat, homes que colpegen a un home desarmat fins a matar lo, aquests son els homes "bons"?.
Es clar que era un dictador, segur que va matar o fer matar moltes persones però posar se al seu nivell es justificable? Val allò de si l'altre ho ha fet jo també? o perquè l'altre es dolent tot si val??
Sembla que els homes som violents i ens deixem portar, quan actuem en grup sobretot, per un a violència gratuïta que sobrepassa qualsevol imaginació malèvola.
No crec que, en cap cas, la violència pugui arribar a tals extrems. Que faran amb la resta de la família, també els mataran???
Llegia avui algú que deia que les coses passen massa ràpid i aquí no hi ha temps ni d'analitzar ni de raonar, senzillament s'actua instintivament.
Ja no parlo de l'hipocresia dels dirigents de tot Europa sobretot, Cameron i Sarkozy i Aznar ii Zapatero i Berlusconi que, fa quatre dies, li reien totes les gràcies i ara li han clavat el ganivet per l'esquena.
Per cert, em pregunto on aniran a parar ara la suposada fortuna d'en Gadafi? Si ell n'era el titular i no el païs, em pot algú explicar que passa amb les seves propietats i comptes?
Segur que mai no en sabrem res, un parell d'articles als diaris i tots muts i a la gabia.
Quanta pudor que fa aquest cadàver
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada