Ara que es parla tant de futbol, vull reivindicar unes futbolistes que pràcticament ningú no coneix i menys reconeix. Les dones, perquè les dones també juguen a futbol, potser no al nivell dels homes però segur que amb mes fe i dedicació que molts homes.
Elles entrenen quan tots els nois ja han acabat perquè a tots els clubs, el Barça inclòs, fins i tot els mes petits van per davant de les noies.
He tingut la sort de seguir quasi be vint anys, la trajectòria de la meva filla com a jugadora del Espanyol, Barça, Granollers entre altres. Las he vist guanyar, perdre, riure, plorar, celebrar victòries però quasi be mai no hi he vist públic, nomes parents i amics càmeres, ni en pintura, reporters, com a màxim algun local.
Les noies nomes surten quan es parla de lluir cos o qualsevol parida relacionada amb el que sigui abans que el propi futbol.
Elles son lluitadores, dures i no fan concessions.
Elles no sortiran a la TV però elles son grans i fan gran la seva força de voluntat.
La meva filla, fa poc, en un treball va escriure:
"Per els homes el futbol es una professió, per les dones es cor i il.lusió".
Ja està tot dit....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada