El Sr. Dívar ha plegat però el Sr. Dívar no es penedeix del que ha fet i no es penedeix del que ha fet senzillament perquè està convençut de que no ha fet res.
Jo sempre parteixo de la base que si un no reconeix els propis errors es impossible rectificar.
Si jo fumo i no em crec que fumar sigui una cosa dolenta ja pot ploure que no deixaré de fumar, oi?
Bé, el Sr. Dívar es un fumador al qui ningú, aparentment li ha expliact que fumar es dolent per la salut.
Aquest es un primer problema, problema que s'agreuja quan un pensa quants com ell, hi ha ocupant les mes altes instàncies dels diferents i múltiples governs que te l'estat Espanyol.
Aquí la gent s'ha acostumat que la bossa era gran i que tothom podia "tirar de veta" perquè no s'acabava mai.
Be, ja s'ha acabat i encara n'hi ha que no entenen com les seves despeses personals, els seus petits vicis, les seves corrupteles petites o grans ara han passat a ser del domini públic i, a sobre ja no son permeses!!!!
El Sr. Dívar deu estar assegut al sofà de casa seva i preguntant se si ells no pot tenir sopars íntims amb el seu xòfer o qui sigui, i els seus escoltes, que no escolten res, a càrrec del etern pressupost del Estado.
Bé, suposo que amb la crisi, poc a poc, massa poc a poc, anirem descobrint moltes més misèries dels nostres dirigents.
La pena es que aquest ceguesa de tots ells es la que impedeix que sortim de la crisi molt més ràpid.
Algú va encunyar el concepte "república bananera" i cada cop veig més clar que Espanya ho es.
i Catalunya? no ens pensem que aquí, a casa nostre estem lliures de pecat. Això si, els Catalans som mes discrets i, a la vista del que cau, com a mínim ja no ho fan tan notori encara que no menys culpable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada