diumenge, 24 de juny del 2012

Kelak

Dijous passat, com cada any des de fa ja uns quants, anem a la presentació dels resultats dels "nostres nens".
Els nostres nens son un grup de nens i nenes, nois i noies que han tingut la mala sort de néixer en el sí d'una família desestructurada, de no tenir els pares o de no tenir pares en condicions de poder cuidar los o educar los de manera adequada, de patir violència per culpa dels pares, de viure en un entorn de drogues, etc. Els nostres nens ja saben el que es tenir problemes a la vida. Alguns fins i tot no saben que es no tenir problemes.
Dins la desgràcia, aquests han tingut la sort de ser acollits en una OBA a Sant Andreu de la Barca, sota la direcció d'una dona (religiosa), la Isabel que, mes que una dona es la mare de tots ells.
Dins d'aquesta OBA n'hi ha uns que encara ho passen pitjor perquè els seus propis problemes els impedeixen seguir els seus estudis, els seu propi desenvolupament com a persona degut als problemes que conscient o inconscientment els afecten.
Aquí es on un grup d'amics ajudem una mica, gràcies a la tasca de tres persones, la Carme, la Rosa i la Lourdes. La primera coordina la feina de tutoria i ajut psicològic que les altres dues faciliten a aquestes criatures.
Per primer cop, aquest any, hem pogut veure com un dels nens, l'A. ja ens deixa per seguir els seus estudis en un altre lloc, després de complir l'edat límit per estar a l'OBA.
Ja no es un nen, es un home jove, un noi i, per a mi, ha esta un orgull donar li la ma i una abraçada de comiat.
Avui es un home i quan va entrar era un nen, d'origen nord Africà, maltractat per el seu pare, sense cap mena de lligam amb la societat que l'ignorava, menyspreava.
El mèrit no ha estat pas nostre sinó seu, nosaltres nomes li hem donat un cop de mà que ningú, tret l'OBA, li va donar.
Demà comença Electricista i Informàtica a Igualada.
Darrera seu vindran altres que, com ell, sabran sortir endavant. La Jacqueline vol ser dissenyadora i cadascun d'ells te el seu propi projecte.
Per el camí també n'hem perdut alguns, perquè els seus problemes eren massa per el que l'equip de psicòlogues pogués ajudar. Però cada victòria supera, amb escreix, cada derrota.
Ja ho sabeu, si algun dia voleu ajudar, nomes ens ho teniu que dir. Kelak destina el 100% del que rep a aquests nens i nenes, el nostre futur.
    

1 comentari:

Anònim ha dit...

Què gran ets, Jordi!

Marc.