Avui els crítics son un exèrcit d'individus que, juntament amb els "opinadors", conformen el mon mediàtic i dirigeixen tot el que ens envolta juntament amb els analistes perquè aquests i afegeixen la opinió sobre els temes econòmics.
Jo que soc de tarannà contestatari davant determinades obvietats em plantejo, sempre que sento un d'aquests opinadors, quins coneixements te l'individu en qüestió per opinar amb tanta vehemència i seguretat.
Si mirem els analistes financers descobrirem que la majoria dels qui opinen son grans teòrics i quasi be mai son gent que hagin treballat en el mon real. Senzillament basen els seus anàlisis en els seus coneixements teòrics basats en estudis, models, teories i altres.
Però quants d'ells han estat al capdavant d'una empresa?
Fa falta "tocar" el mon real per opinar? em podeu contestar i jo no tinc la veritat per resposta però quan tothom es veu amb cor de dogmatitzar i sacralitzar perquè té un altaveu mediàtic, jo tinc por de que ens haguem passat de rosca.
Hi ha verdaders experts en no res que, cada dia, dicten als altres el que han de fer sense tenir cap mena de coneixement real del tema que tracten i això pot fer molt de mal a altres.
Com un analista que no coneix la realitat d'un país, que no hi ha estat mai, que no sap el que ni el com ni el perquè, un individu amagat darrera una pantalla, pot dictaminar que aquest país no val un rot !!!!! i a mes això va a missa.
Us podeu imaginar quina cara te el senyor que ha dictaminat que Catalunya es un bo escombraria??
Bé, aquest es un tema que dona per molt i em va venir al cap ahir al cotxe, tot escoltant a la ràdio, un opinador que valorava una pel.lícula, millor dit que la desmanegava (era obvi que no li havia agradat). I jo em pregunto, aquest comentarista quins coneixements té de cinema, d'art, de cultura??? Em temo que senzillament tenia un micròfon i una emissora al darrera.
Es suficient?, bé la democràcia té això, la llibertat d'expressió com a eix vertebrador però quan la llibertat d'expressió es transforma en manipulació de la opinió el canvi es subtil però no menor.
Pot fer tant de mal un tertulià com un analista financer com un polític.
Hem d'aprendre a escoltar i posar en dubte el que sentim i llegim i no acceptar les coses perquè si.
En el mon de la economia, avui, hi deu haver mes analistes que productors.
M'imagino un pagès llaurant un camp sol mentre un polític mira si pot requalificar el terreny, un economista mira la rendibilitat del seu procés manual, un sindicalista mira si està maltractant a algú del seu sindicat, un ecologista mira si està plantant llavors transgèniques i utilitza aigua destil.lada per regar, un funcionari de sanitat mira amb cura si tot el procés compleix amb la normativa, un funcionari d'hisenda fa números sobre el que haurà de tributar, un altre mira si compleix amb les hores de treball que marca el conveni, un transportista espera al costat de la camioneta per dur el producte on mani el distribuïdor, un distribuïdor espera a que la collita estigui llesta per vendre la al mercat central, uns quants consumidors esperen per veure com creix el fruit per després anar al "super" a comprar lo. Ah!, oblidava que a Nova York un analista està ja escrivint un informe dient que els pagesos com ell no serveixen per res i ni tan sols sap que existeix.
Imagino la cara del pobre pagès amb tots aquells ulls fixats en la seva esquena, en la seva feina, ignorants del que fa i senzillament esperant, cadascun d'ells, la seva part del negoci, i el pobre home pensant, cal?
Hem construït un mon basat en la generació de necessitats innecessàries i masses opinadors improductius.
