dilluns, 24 de desembre del 2012

Robinson Crusoe, Daniel Defoe


En el meu altre blog llibredepaper, força menys conegut, parlava l'altre dia de Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, un clàssic entre els clàssics.
Jo vaig créixer amb un seguit de llibres com a companys i aquest n'era un d'ells.
Sempre deia, aquest ja l'he llegit, no cal tornar hi, fins que un dia vaig trobar una reedició feta per Edhasa que inclou el text original i les noves aventures de Robinson Crusoe, pràcticament desconegudes.
Us recomano que reprengueu aquest llibre per molts motius. El primer, sens dubte perquè està considerat com la primera novel.la en llengua anglesa (1719). Un llibre de quasi tres cents anys i encara es plenament vigent.....
En segon lloc per el que aquest llibre aporta sobre un mon que poc s'assembla al nostre però que guarda molts "tics" del nostre mon actual.
En tercer lloc per el repte que significa, com a mínim per a mi. Imagineu vos que demà us deixen en una illa on no hi ha ningú mes que un mateix, amb unes quantes eines (podriem discutir quines) i apa, a espavilar.
D'entrada no hi ha electricitat, es a dir que no podem fer servir un ordinador, primer drama. Per continuar no hi ha cobertura així que tampoc hi ha telèfon, segon drama. Al vespre no hi ha llum així que no hi veus set en un burro. No hi ha aixetes que ragin aigua, ni freda ni calenta. No hi ha vàters, no hi ha, bé, tot hi es però en altres formats i maneres.
Tot depèn de la nostre habilitat, de la nostre capacitat de sobreviure i d'inventar, d'adaptar nos al entorn, coses totes elles que hem deixat de costat.
Quants de nosaltres seriem capaços de plantar arròs, per posar un exemple, el sabríem reconèixer si el veiéssim?
Mil i un petits i grans reptes i sobretot un repte vital, la capacitat de sobreviure per un mateix, sense esperar que ningú et vingui a treure les castanyes del foc.
En aquests temps en els que ara vivim crec que, ara mes que mai, hem de rebuscar en nosaltres mateixos i no deixar que res ni ningú ens pugui desmoralitzar.
En Robinson no va ser cap home exemplar però aquest personatge, si penseu en l'any en que va ser escrit, es tot un prodigi.
Apa, que passeu un bon Nadal